Cas clínic real d’alt impacte per a visibilitzar el valor de l’abordatge integral

Per Andrea Suazo, psicòloga clínica, especialista en sexologia i teràpia de parella, i col·legiada número 24.351.

Volia compartir un cas clínic real que considero especialment potent i que, ben comunicat, pot convertir-se en un exemple clar de no donar-nos per vençuts en alguna cosa que desitgem i somiem tant a nivell individual o de parella i que implica en aquest cas intervenció psicològica/sexològica, dietista-nutricionista, andrològica, mèdica i humana.

Es tracta d’una parella, tots dos de 35 anys, que hi va acudir ella per primera vegada a la meva consulta el 21/05/25, derivada per una altra pacient, i ella explica que estava vivint una situació crítica en la seva relació: problemes greus en la intimitat, deteriorament de la sexualitat, pèrdua de desig, disfunció erectil i una alta probabilitat de ruptura, principalment per la impossibilitat percebuda de ser pares, sumat a la baixa autoestima i el dany emocional i psicològic d’ambdós.

Abans d’arribar a consulta, havien passat per altres centres mèdics reconeguts a Barcelona i per múltiples especialistes: psicologia, urologia, andrologia i ginecologia. A ell se li va diagnosticar azoospèrmia, realitzant-se diverses proves mèdiques: seminograma, ecografia testicular i, fins i tot, tractaments hormonals amb testosterona sense èxit. Davant el pronòstic, i per l’edat de tots dos, ella va decidir congelar òvuls.

Amb el pas del temps i després d’aproximadament 3-4 anys de l’intent de ser pares, la situació va empitjorar: ell va començar a presentar una pèrdua progressiva de la libido, disminució de la qualitat de l’erecció i finalment absència d’ereccions espontànies i matutines. Tots dos mostraven una autoestima profundament danyada, malgrat tractar-se de persones amb perfils molt sòlids: ella, directiva en una important empresa; ell, ex atleta d’alt rendiment i actualmente gerent, professionals exitosos.

Des de la consulta de Psicologia/Sexologia, després de la valoració clínica i el treball terapèutic inicial, vaig observar que, a més de l’impacte emocional i del diagnòstic previ, existia un factor fisiològic clau no abordat fins al moment: l’azoospèrmia era no obstructiva, segurament per alteracions hormonals (tractament amb testosterona prèviament ineficaç). A més, després d’estudiar múltiples articles científics sobre esportistes d’alta competició, es va identificar que l’exercici físic intens podia afectar negativament la qualitat del semen (volum, concentració, motilitat i morfologia) i la fertilitat masculina.

Durant el seguiment clínic, es van obtenir resultats parcials de les analítiques que indicaven una evolució positiva: encara faltaven alguns paràmetres per completar-se, com el seminograma. No obstant això, es va observar que els valors de LH i FSH es trobaven dins dels rangs normals, cosa que feia anys que no passava, i la testosterona, tot i continuar baixa, havia millorat lleugerament respecte a les analítiques anteriors. Aquesta informació va ser fonamental per orientar les següents intervencions mèdiques i terapèutiques.

Per això, es va sol·licitar una valoració d’una dietista-nutricionista, Giannina Morey, per analitzar el control de pes, el greix corporal, la massa muscular, la massa òssia, el percentatge d’aigua, el greix visceral i les mesures corporals (maluc, cintura alta i baixa, cama, cuixa i braços). En veure que el percentatge de greix corporal era extremadament baix (5%), propi d’esportistes en plena etapa de competició, es va considerar que podria estar interferint directament en la funció sexual i reproductiva.

Dades antropomètriques:

Mesura	25/06/25	21/07/25	29/09/25
Pes (kg)	57,3	59,3	61,7
IMC	18,1	18,7	19,5
Percentatge de greix (%)	5	5	5
Greix visceral	1	1	1
Massa muscular (kg)	51,7	53,5	55,7
Massa òssia (kg)	2,7	2,7	2,7
Percentatge d’aigua (%)	72,4	70,2	70,1
Cintura alta (cm)	77	79	82
Cintura baixa (cm)	78	76	80
Maluc (cm)	82	85	85
Braç relaxat (cm)	23	23	26
Braç contraït (cm)	26	26	28
Cama (cm)	48	46	49
Bessó (cm)	29	30	34^[b]

Aquestes mesures van demostrar un augment progressiu de la massa muscular i pes (en Kg) després de seguir les pautes nutricionals, correlacionant-se amb millores hormonals i recuperació de la libido.

Per entendre l’evolució, la nutricionista va proposar les següents pautes nutricionals:

Incrementar l’aport calòric amb macronutrients equilibrats.
Modificar els hàbits alimentaris per guanyar massa muscular i greix corporal de manera saludable.
Suplementació específica per reforçar el sistema immunitari i els ossos, principalment amb vitamina D 25-Hidroxi: 59,3 ng/mL (sup. 30).
Seguiment i ajust setmanal del pla nutricional per garantir la progressió fisiològica i metabólica.
Zinc, 1 pastilla diària de 15-30mg. “El pots prendre 1-2 hores després de menjar, evita que sigui amb llet, carn o llenties. A mitja matinada o abans d’anar a dormir”. Omega 3, 1 càpsula al dia, A l’esmorzar. Ajuda si és peix o greix saludable. Exemple (amb menjar) 1 càpsula d’omega3 a mitja matinada o abans d’anar a dormir (estómac buit o amb menjar lleuger)- 1 pastilla de zinc (correu 23/07/25)

Així, es va explicar al pacient H que, a curt termini, havia de modificar els seus hàbits i conductes alimentàries, ja que la manca de greix i nutrients adequats podria afectar altres òrgans i sistemes del cos, com el sistema immunològic, els ossos, el fetge, els ronyons, el sistema endocrí i les capacitats cognitives. El pacient ho va entendre ràpidament i, de manera sorprenent, va iniciar immediatament el canvi radical que se li havia indicat, aconseguint augmentar el seu pes i el percentatge de massa muscular en 5 kg.

Després d’aquest canvi integral, coordinat amb:

L’andròleg Dr. Santiago Martínez, qui va sol·licitar un nou seminograma i va pautar tractament específic per millorar la qualitat de l’erecció.
La psicòloga/sexòloga Anna Macián Royo, de suport constant en reunions setmanals amb mi per valorar el cas clínic.

Seminograma 15/09/25

Es va observar un reajustament hormonal, amb un petit nombre d’espermatozoides viables detectats al seminograma, cosa que fins llavors s’havia descartat. Els paràmetres destacats eren: volum 0,80 mL, concentració 68,32 M/mL, percentatge d’espermatozoides progressius (PR) 21,88 % (≥32 %), percentatge mòbil 33,59 % (≥40 %), morfologia normal 0,87 % (≥4 %) i vitalitat 32,14 % (≥58 %). En altres paraules, la libido va començar a recuperar-se i, de manera significativa, en el nou seminograma es va detectar una petita quantitat d’espermatozoides viables, cosa que fins llavors s’havia descartat per complet.

Amb aquests resultats, es va orientar de nou a la parella cap a ginecologia i a qui portava el seu cas fa anys, qui va quedar sorpresa per l’evolució del cas, va felicitar l’abordatge dels nous professionals i va preguntar expressament els qui eren. La seva valoració va ser tan positiva que fins i tot va considerar possible un embaràs natural.

Encara que els intents de manera natural no van tenir èxit considerant només un període d’ovulació, i donada la urgència vital de la parella per ser pares, es va optar per una tècnica de fecundació assistida FIV (Fecundació in vitro). I a la primera, el resultat va ser positiu.

A principis d’aquest any, tant ells com nosaltres hem rebut la bona notícia i es va confirmar l’embaràs. I si tot segueix bé el bebè naixerà al setembre.

La parella es troba profundament feliç i agraïda; no només per l’embaràs, sinó per haver recuperat la seva intimitat, el seu vincle i el seu projecte de vida.

Algunes conclusions

Crec sincerament que aquest cas reflecteix:

El valor diferencial del treball en equip real i integrat.
La importància de mirar més enllà del diagnòstic aïllat.
El fet que un cas clínic com aquest pot convertir-se en un referent en l’àmbit psicològic/sexològic, metge i humà.
L’impacte positiu que pot tenir una visió global del pacient en resultats clínics extraordinaris.

Seguim molt pendents d’aquest cas, i després de la bona notícia, hem viscut també circumstàncies complexes, per la qual cosa és fonamental la continuïtat en el suport psicològic. Fa un parell de setmanes ella va presentar una hemorràgia significativa per la qual va haver d’anar a urgències, després de l’ensurt i de l’ecografia la ginecòloga va dir que l’embrió estava ben col·locat i que el sagnat s’havia provocat per un hematoma, per la qual cosa ja passaran a visitar-se en la setmana vinent amb l’obstetra.

Agraïments

Agraeixo enormement tot el suport i col·laboració per part dels següents professionals:

Dr. Santiago Martinez Mores. Endocrinòleg i Andróleg. Col. 0861615. UROCAT
Pg. Anna Macián Royo. Psicòloga i sexòloga. Col. 28742. Clinica Diagonal FIATC
Giannina Morey Gómez. Dietista-nutricionista.
També agraeixo per l’acció demostrada a la alumna en pràctiques de la Universitat de Blanquerna, Agustina Sierra.

I vull agrair profundament a la parella la seva implicació i el compromís constant que van demostrar en treballar cadascuna de les pautes proposades en teràpia. Va ser un esforç extraordinari que va implicar travessar aspectes emocionals complexos i moments especialment difícils. Tot i així, no van perdre l’esperança: van fer el pas de demanar ajuda com a últim recurs, es van permetre ser acompanyats durant el procés i van confiar plenament en mi. La seva valentia, constància i obertura van ser claus en aquest camí.

Per finalitzar, també agraeixo al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per permetre’m donar a conèixer aquest cas clínic, que va suposar tot un repte per a mi com a profesional.