Els Cafès del Clima-Cercle d’escolta, són espais de trobada grupal on les persones poden compartir emocions, pensaments i experiències vinculades a la crisi ecològica i climàtica. No són espais de debat tècnic ni de planificació d’accions, sinó contextos de paraula i escolta profunda, orientats a legitimar el malestar, la por, la tristesa, la ràbia o la culpa que sovint suscita la degradació ambiental.

Orígens i influències

Els Cafès del Clima s’inspiren en diverses tradicions: els cercles de paraula de cultures indígenes, els grups de suport mutu, les pràctiques de facilitació de grups, i especialment els treballs de Joanna Macy i col·laboradors (The Work That Reconnects), que proposen rituals i pràctiques per reconnectar amb la Terra i amb la comunitat humana. També recullen aportacions de la psicologia comunitària, la psicoteràpia de grup i perspectives psicoanalítiques que reconeixen la dimensió inconscient i relacional de la crisi ecològica.

Un referent explícit són els Death Cafés, trobades informals per parlar de la mort i el morir en un ambient segur i no patologitzant. De manera anàloga, els Cafès del Clima prenen el format de conversa oberta per abordar un tema socialment evitat, tabú o defensivament negat: la crisi ecològica i les seves implicacions existencials.

En el context contemporani, els Cafès del Clima s’originen i es sistematitzen especialment en el si de la Climate Psychology Alliance (CPA) del Regne Unit, fundada el 2012, una xarxa interdisciplinària de professionals de la salut mental, investigadors i activistes interessats en les dimensions psicològiques del canvi climàtic. Les primeres experiències de cercles d’escolta climàtica vinculades a aquest entorn daten de la dècada de 2010, i s’han anat expandint internacionalment durant els darrers anys. Des d’aquest marc, els cercles d’escolta climàtica han estat conceptualitzats com a espais comunitaris de contenció emocional i reflexió compartida.

En el context europeu i català, els Cafès del Clima han emergit com a resposta a la necessitat de crear espais segurs per parlar d’ecoansietat, solastàlgia i altres formes de patiment psicosocial relacionades amb el col·lapse ecològic. Davant la tendència social a la negació, la banalització o la dissociació del problema, aquests cercles ofereixen una alternativa basada en la presència, la reciprocitat i l’elaboració compartida.

Fonaments i funcionament

Un Cafè del Clima sol estructurar-se com un cercle d’escolta, amb regles bàsiques de respecte, confidencialitat i no judici. La facilitació pot incloure preguntes obertes, silencis, pràctiques breus de regulació emocional o rituals simbòlics. L’èmfasi no recau en trobar solucions immediates, sinó en tolerar l’ambivalència, la incertesa i les contradiccions, i en sostenir l’ansietat sense precipitar-se cap a l’acció defensiva o la paràlisi.

Des d’una perspectiva psicoanalítica, aquests espais permeten explorar defenses col·lectives (negació, desmentiment, racionalització), fantasies apocalíptiques o omnipotents, i processos de culpa i reparació. El grup esdevé un contenidor emocional que facilita la mentalització i la simbolització d’experiències sovint difícils de pensar en solitud.

A qui poden servir?

Els Cafès del Clima poden ser útils per:

• Ciutadania preocupada pel canvi climàtic que se sent sola o desbordada.
• Professionals de la salut mental, educadors i treballadors socials que volen integrar la dimensió ecològica en la seva pràctica.
• Adolescents i joves que experimenten ecoansietat, desesperança o ràbia davant del futur.
• Activistes climàtics que necessiten espais de cura i prevenció del burnout.
• Comunitats locals que busquen reforçar el sentit de pertinença i la resiliència col·lectiva.
• Funcions clíniques i socials
• Més enllà del suport emocional, els cercles d’escolta poden contribuir a:
• Legitimitzar el patiment ecològic com una resposta coherent a una crisi real.
• Afavorir processos de dol per la pèrdua d’ecosistemes, formes de vida i futurs imaginaris.
• Fomentar l’agència col·lectiva des d’una base relacional, evitant tant l’hiperactivisme defensiu com l’apatia.
• Enfortir vincles comunitaris i sentiments d’interdependència i gratitud per la vida.
• En síntesi, els Cafès del Clima constitueixen una pràctica emergent de cura psicosocial i comunitària davant l’emergència climàtica. Són espais modestos però potents, on la paraula compartida pot transformar l’aïllament en vincle, i el col·lapse simbòlic en possibilitat de reparació i responsabilitat compartida.

Per saber-ne més:

El pròxim 13 de març a les 10 h es celebrarà el taller «Introducció al Cafè del clima – Cercle d’escolta» a la seu de Barcelona del COPC (c/ Diputació, 129).Inscripcions disponibles en aquest enllaç fins al 6 de març.