Fumar és un comportament amb un gran impacte negatiu sobre la salut i la qualitat de vida individual i col·lectiva. El consum de tabac és una de les principals causes prevenibles de mortalitat, ja que:

Més de la meitat de les persones que fumen moriran prematurament per malalties cardiovasculars, respiratòries o càncer

Està ben demostrat que no hi ha cap nivell segur de consum de tabac, ja que les persones que fumen d’una a cinc cigarretes diàries o aquelles que es veuen involuntàriament exposades al fum tenen un risc elevat de morir per càncer de pulmó o malalties cardiovasculars.

Fumar no és un comportament lliurement escollit per persones adultes. L’inici del consum de tabac es produeix habitualment a l’adolescència, en una etapa vital en que la societat hauria de protegir eficaçment la salut dels menors. Hi ha tant factors de risc individuals i psicosocials com desigualtats socials, econòmiques i de gènere que modulen la probabilitat que una persona s’iniciï en el consum de tabac a la infància o l’adolescència, però la principal causa de l’inici del consum de tabac i d’altres productes amb nicotina com les cigarretes electròniques la podem trobar en l’activitat de les empreses multinacionals tabaqueres que promouen l’ús dels seus productes entre la població més jove i que els dissenyen per fer-los especialment atractius i incrementar el seu efecte addictiu. D’aquesta manera, els interessos econòmics de la indústria del tabac representen un important determinant comercial de la salut que se suma a altres determinants individual i socials.

Un cop que una persona progressa des de l’experimentació al consum habitual de tabac, es farà difícil deixar de fumar, a causa de l’aparició d’una forta motivació per continuar el consum (el deler o craving que caracteritza els trastorns addictius) i, sovint, el desenvolupament d’un conjunt de símptomes desagradables en els primers dies sense fumar (que coneixem com síndrome d’abstinència).

«Tant la dependència del tabac com la seva síndrome d’abstinència són trastorns mentals identificats des de fa dècades, ben descrites a la versió més recent del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, el DSM 5 TR»

Fa aproximadament mig segle, més de la meitat dels homes fumaven a casa nostra, però tant l’ús de tabac com les principals malalties que causa (cardiopatia isquèmica, càncer de pulmó, emfisema…) eren força infreqüents entre les dones. Tot i els esforços de les multinacionals tabaqueres per ocultar la capacitat addictiva del tabac i les greus conseqüències del consum i l’exposició al fum sobre la salut, la prevalença de persones fumadores va començar a declinar entre els homes però va començar a incrementar-se entre les dones.

En els darrers anys del segle XX i els primers anys d’aquest segle, va anar augmentant la consciència col·lectiva sobre les conseqüències del tabac sobre la salut i es va estendre també entre les dones la tendència a la reducció del consum. La disminució de la proporció de persones fumadores ha estat en part el resultat d’una taxa creixent d’abandonament del tabac entre homes i dones adultes, però s’ha degut especialment a la reducció en el nombre d’adolescents que comencen a fumar després de 2005. Durant els darrers anys, però, la prevalença del tabaquisme entre la població adulta s’ha mantingut sense canvis significatius: l’any 2025 fumava habitualment a Catalunya el 20,4% de la població de 15 anys i més, un 16,1% de les dones i un 25,3% dels homes. Els canvis en el consum de tabac entre homes i dones les darreres dècades s’han anat traduint en una reducció de la mortalitat associada al tabac entre els homes i un increment entre les dones, per això el càncer de pulmó ja provoca més morts entre les dones que el càncer de mama.

Malauradament, la reducció en l’inici de l’ús habitual de tabac a l’adolescència s’ha vist eclipsada per l’aparició de nous productes amb nicotina com les cigarretes electròniques. El 15,9% dels escolars catalans de 14 a 18 anys (15,0% dels nois, 16,9% de les noies) declara haver fumat tabac en els 30 dies previs; un 24,5% ha utilitzat cigarretes electròniques en els 30 dies previs (25,4% dels nois, 23,8% de les noies).

Com altres professionals que implicats en la promoció de la salut, l’educació i el benestar de les persones, les psicòlogues i els psicòlegs podem ajudar a prevenir i reduir l’ús de tabac:

• Donant exemple com a models de comportament saludable no fumant, animant els nostres companys de professió a deixar de fumar, i facilitant el compliment de les normes per evitar l’exposició al fum ambiental de tabac.
• Proporcionant informació sobre els riscos associats al consum i l’exposició al tabac i altres productes amb nicotina, i participant en campanyes de comunicació i programes de prevenció a les escoles, els centres sanitaris i de serveis socials, les empreses, els centres penitenciaris i de justícia juvenil, i altres entorns on es desenvolupa la nostra activitat professional.
• Participant en programes d’ajuda per deixar de fumar, ja que el consell sanitari i la intervenció psicològica són elements indispensables perquè els programes de cessació puguin ser segurs i efectius.

Entre les persones que pateixen trastorns mentals, el percentatge de fumadors és de 2 a 6 vegades més alt que entre la població general. Per aquest motiu, la vida mitjana de les persones fumadores amb trastorns mentals es redueix en una mitjana de 25-30 anys.

Els professionals de la Psicologia i altres disciplines que ofereixen atenció en l’àmbit de la salut mental, hem de continuar treballant per aconseguir que l’estigma que sovint pateixen les persones amb trastorns mentals no dificulti el seu accés a l’ajuda per deixar de fumar:

• Preguntant a les persones usuàries sobre el seu consum de tabac i altres productes amb nicotina, així com sobre la seva motivació per abandonar-lo.
• Oferint consell i facilitant l’accés a un tractament de cessació efectiu i segur, comptant amb el suport d’altres dispositius assistencials en cas que sigui necessari.
• Cal també disposar impulsar polítiques públiques que facilitin el pas de l’adolescència a la vida adulta protegits dels riscos del tabac i altres productes amb nicotina. Diferents lleis i polítiques de Salut Pública que s’han anat adoptant a Catalunya, l’Estat, i les institucions europees i internacionals han anat ajudant eficaçment a reduir el consum de tabac i els seus efectes sobre la salut de les persones i el medi. Gràcies a aquestes mesures, s’ha limitat la publicitat del tabac que estava destinada principalment a joves i adolescents i s’ha reduït la contaminació per fum de tabac als espais tancats dels avions, les cafeteries i restaurants, els centres educatius i sanitaris, i altres centres de treball.
• Fa poques setmanes, el Consell de Ministres va aprovar un projecte de modificació de la Llei del tabac que, entre d’altres mesures, té l’objectiu d’ampliar els espais lliures de fum i emissions, avançar en la regulació dels nous productes amb tabac i nicotina, i augmentar la protecció de la salut d’adolescents i joves davant dels riscos derivats de l’ús de cigarretes electròniques, shishas i altres productes amb nicotina.

Aquest nou projecte de Llei, que ara haurà d’iniciar la seva tramitació parlamentària, inclou un conjunt de mesures llargament reclamades per entitats com el Comité Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT), una organització no governamental de la qual formen part el Consell General de de la Psicologia (COP) i altres entitats científiques i professionals de tot l’Estat. Les gairebé 60.000 morts anuals que causa el tabac al tot l’Estat (prop de 10.000 a Catalunya) són prou motiu per exigir que l’avenç de les polítiques de Salut Pública no es vegi frenat per interessos mercantils ni partidistes.

Tot i els anuncis del Govern espanyol, cal recordar que segueixen pendents altres mesures molt efectives i no menys urgents, com l’augment dels preus i la implantació de l’empaquetat neutre del tabac, que ja han adoptat nombrosos països del nostre entorn i que contribuirien decisivament a la reducció dels greus problemes econòmics, socials i sanitaris derivats de l’ús de tabac. Tampoc s’ha d’oblidar que, tot i l’anunci de successius Governs de la Generalitat de Catalunya d’impulsar mesures legislatives en relació al tabac a casa nostra, fa més de 4 dècades que el Parlament no aprova cap normativa específica en aquest àmbit tot i les competències legislatives i els importants recursos de què disposa en matèria de Salut Pública.

La següent infografia, llesta per a compartir, resumeix alguns dels conceptes clau d’aquest article:

View this post on Instagram