En un moment on predominen mantres com «sigues la millor versió de tu mateix» o «millora la teva imatge», que algú ens digui «Oblida’t de tu mateix» ens crida, com a mínim, l’atenció. I és que, segons la doctora en psicologia i professora titular de la UAB Jenny Moix, «Oblidar-te de tu vol dir estar tan present en allò que estàs vivint que deixis de mirar-te constantment a tu mateix: les teves inseguretats, les teves pors, les teves expectatives o la necessitat de controlar-ho tot».

«Es tracta de deixar de viure condicionats per aquesta part de nosaltres que ens allunya del moment present i de la vida»

Així, Olvídate de ti. Vive desde el centro ens explica, en paraules de l’autora, que «No s’avança cap endavant, sinó cap endins. L’autoconeixement és l’única via per anar més enllà de les pròpies limitacions».

El llibre es dirigeix a totes aquelles persones que senten curiositat per entendre com funciona la seva ment, d’on neixen els seus pensaments i com s’ha anat construint la seva identitat. «Només amb aquesta consciència podem deixar de viure tan atrapats dins de la nostra construcció mental i ser més lliures», assegura Moix.

L’ònfal de la portada, que és, segons la mitologia grega, el centre de l’univers des del qual l’ésser humà es pot comunicar amb els deus, dispara directe el missatge: aquest llibre pot ser el nostre ònfal. És a dir, ens pot mostrar que al nostre abast existeixen infinites idees i opcions que no aconseguim veure perquè vivim ofuscats dins de les parets de la identitat que hem creat. Però, si aconseguim comprendre com hem construït la nostra estreta personalitat i, sobretot, com aquesta impedeix que prenguem consciència de la saviesa que es troba fora d’ella però dins de nosaltres, veurem que som limitats i ilimitats al mateix temps.

Al llarg de les pàgines d’aquest llibre, hi trobarem cinc idees essencials per a viure amb major consciència, amplitud i llibertat:

1. Observar els propis pensaments
2. Anar més enllà de la imatge construïda d’un mateix
3. Acompanyar-se amb compassió
4. Reconèixer la pròpia ignorància
5. Viure des del centre

Però un dels punts més destacables i valents del volum és que parteix de la psicologia, però va més enllà i aborda qüestions relacionades amb la consciència.

«És un recorregut que va de la psicologia a la transcendència»

«Travessa primer el terreny més conegut (els pensaments, la ment i la identitat, on s’aturen molts llibres) per arribar a un lloc difícil de descriure, des d’on podem adonar-nos que som molt més que aquesta petita identitat que sovint ens atrapa», explica la psicòloga.

Cada capítol s’obre amb un relat que serveix de porta d’entrada als temes que després
l’autora desenvolupa des d’una perspectiva psicològica, tot barrejant la ficció, la no-ficció, les anècdotes personals, les reflexions i les investigacions científiques.

«A l’última part del llibre, abordo les experiències extracorporals«, ens avança l’autora. «Fa cinc anys que les estudio a la universitat perquè considero que aquests fenòmens, impossibles d’explicar, qüestionen les idees més conservadores sobre la consciència i qui som, i ens obren a noves perspectives per entendre’ns a nosaltres mateixos». Això, segons la psicòloga, és interessant per a qualsevol persona encaminada a l’autoconeixment, però confesa que, mentre escrivia, pensava molt en els i les professionals de la psicologia. «Aquests fenòmens gairebé no es tracten durant la formació acadèmica i, en canvi, molts psicòlegs es poden trobar amb persones que els han viscut. Necessitem conèixer aquestes experiències tan extraordinàries per poder acompanyar aquestes persones amb més comprensió», conclou sobre el tema.

L’objectiu del llibre? Conèixer-nos profundament per poder deixar de centrar-nos en nosaltres i estar més presents. «Només quan reconeixem les nostres creences i les reaccions automàtiques que ens fan caure una vegada i una altra en les mateixes trampes, podem començar a deixar de viure atrapats per elles», afirma l’experta. Però cal aplicar la benevolència:

«No es tracta de no caure-hi mai, sinó de caure-hi cada vegada menys i, quan hi caiem, sortir-ne com més aviat millor»

De fet, al final del llibre, Moix acompanya especialment els lectors i lectores, donat que «Un cop ens descobrim a nosaltres mateixos, pot passar que ens caiguem malament i comenci la lluita interna del nostre ego contra ell mateix. Per això dedico un capítol a la necessitat de parlar-nos bé, de perdonar-nos, de no exigir-nos tant i, sobretot, d’estimar-nos».

Perquè Moix coneix cada pedra del camí. L’ha caminat ella mateixa. «Vaig escriure el llibre per trobar fars que m’ajudin a viure més present i amb més calma», reconeix. I aquest interès seu personal i sincer és el que fa que l’obra connecti i pugui ser útil a moltes altres persones.

En definitiva, estem davant un recorregut honest i divertit que ens pot portar a una comprensió diferent de nosaltres mateixos/es, a través d’idees que potser ja teníem, però de sobte ens fan un clic. «No et trobaràs amb la imatge que ara tens de tu!», adverteix la psicòloga.

Un camí íntim i trascendental basat en el coneixement professional profund, la reflexió i l’experiència. Una introspecció que, ben lluny de tancar-nos en nosaltres mateixos/es, busca obrir-nos a la vida.

Accepta aquí per acceptar les galetes de Galetes de personalització i carregar aquest contingut

Feu clic sobre la imatge del vídeo per visualitzar l’entrevista.