Ciència, psicoanàlisi i subjectivitat (Primera revisió)

Haz clic aquí para leer el artículo en español

Clic here to read this article in English

Ciència, psicoanàlisi i subjectivitat (1ª revisió)[1]

Autoria:

Montserrat Rodríguez Garzo
Marta Figueras Costa
Antonio Verdasca-Cardoso
Pau Martínez Farrero

Comissió de Psicoanàlisi del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya

comissiopsicoanalisi@copc.cat

Resum

Informe de la Comissió de Psicoanàlisi del COPC sobre la formació en psicoanàlisi i psicoteràpia psicoanalítica responent al diari Público per la presentació d’un reportatge titulat Els riscos de les pseudoteràpies en salut mental on sense documentar l’exposició, s’afirmava que la psicoteràpia psicoanalítica no està fonamentada en una base científica. De forma contradictòria, el reportatge esmentat feia referència a un llistat de pseudoteràpies que el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social de l’Estat Espanyol va publicar en una Nota de Premsa l’any 2019, en què no figura la psicoteràpia psicoanalítica.

Introducció

Fa uns quants mesos, el diari Público va presentar un reportatge titulat Els riscos de les pseudoteràpies en la salut mental en què, sense aportar cap font documental, s’afirmava que la psicoteràpia psicoanalítica no està fonamentada en una base científica. De forma contradictòria, el reportatge esmentat feia referència a un llistat de pseudoteràpies que el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social de l’Estat Espanyol va publicar en una Nota de Premsa l’any 2019, en què no figura la psicoteràpia psicoanalítica.

Des de la Comissió de Psicoanàlisi del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, considerem necessari aportar la informació següent:

La formació en psicoanàlisi i psicoteràpia psicoanalítica

a. S’imparteix en els graus i màsters de Psicologia d’universitats com Yale (EEUU), Princeton (EEUU), New York (EEUU), Universidad Intercontinental (Mèxic) Universidad Católica Pontificia de Río de Janeiro (Brasil), Universidad de Buenos Aires (Argentina), Victoria University (Austràlia), Oxford (Gran Bretanya), University College of London (Gran Bretanya), Universitat de Viena (Àustria), Universitat de Helsinki (Finlàndia), Universitat de Ghent (Bèlgica), Universität Hanburg (Alemanya), Universitat Psicoanalítica de Berlín (Alemanya), Université Paris 8 (França), Universidad Complutense de Madrid (Espanya) Universidad Pontificia de Comillas de Madrid (Espanya) Universitat de Barcelona (Espanya), Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (España), entre d’altres.

b. S’imparteix en àmbits postuniversitaris com les Escoles i Seccions Clíniques del Camp Freudià de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi (AMP), la International Psychoanalytical Association (IPA), la Eurpean Psychoanalytical Federation (EPF), la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapeutas (FEAP), etc.

Investigació i publicacions

La revista Psychoanalytic Psychology, editada per la American Psychological Association (APA), publica anualment un llistat de tesi doctorals sobre psicoanàlisi llegides en universitats de tot el món.
Les revistes acadèmiques internacionals de psicologia i psiquiatria amb major factor d’impacte publiquen articles sobre psicoanàlisi, com es pot comprovar a The British Journal of Psychoterapy, European Psychologist, The British Journal of Psychiatry, Journal of Psychology & Clinical Psychiatry, etc.
Les revistes indexades de psicologia i psiquiatria, de gran reconeixement professional editades a l’estat espanyol, publiquen articles sobre psicoanàlisi, com la Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, Revista de psicoterapia, Apuntes de psicología, Intercanvis-Intercambios, Papeles del psicólogo, etc.
Les associacions internacionals de psicoanàlisi publiquen revistes especialitzades, com la Associació Mundial de Psicoanálisi (AMP), la Federación Americana de Psicoanálisis (FAPOL), la International Psychoanalytical Association (IPA), etc.
Periòdicament es publiquen estudis científics i metaanàlisi que demostren l’eficàcia de la psicoteràpia psicoanalítica en diferents quadres psicopatològics i situacions clíniques (Krakau et al., 2023; Stefana, A., et al., 2022; Ávila Espada, 2022; Sierra, C., y Méndez Ruiz, JA, 2020; Woll, CFJ., and Schönbrodt, FD., 2020; Leuzinger-Bohleber, M., and Kächele, H., 2015; Artigue, J., y Tizón, JL., 2012; Shedler, J., 2010; Aguilar, J., et al., 2009; García Ibáñez et al., 2008; Tizón, JL., et al., 1980, etc.).

Associacions professionals

A més de les associacions psicoanalítiques que hem esmentat a l’apartat dedicat a la formació, els col·legis i associacions de professionals de psicologia solen albergar seccions específiques de psicoanàlisi com és el cas de la American Psychological Association (APA), el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, etc.

Epistemologia i psicoanàlisi

a) Sobre les bases epistemològiques de la psicoanàlisi es poden consultar els treballs d’Arenas (2023), Klimovsky (2004), Fundació Congrés Català de Salut Mental (2009), etc.

b) Sobre els fonaments teòrics, metodològics i tècnics de la teràpia psicoanalítica, es poden consultar els treballs de Braier (2008), Braunstein (2012), Coderch (1990), Cosenza (2003), Etchegoyen (2010), Miller et al. (2022), Recalcati (2017), etc.

c) Sobre l’abús i la perversió dels termes ciència, científic i evidència científica, es poden consultar els treballs de Gøtzsche (2020, 2014), Pérez Álvarez (2021), Peteiro (2022a, 2022b, 2011) , etc.

Psicoanàlisi, neurociències i neuropsicoanàlisi

Prèviament que la psicoanàlisi es fundés com a teoria, clínica i tècnica psicoterapèutica, el neuròleg Sigmund Freud va observar que existia un tipus de paràlisi motriu, molt comú en aquella època, que no seguia les regles de la paràlisi orgànica cerebral. Per exemple, es produïa sense que hi hagués una lesió orgànica concomitant i no responia al tractament mèdic. Es tractava de les anomenades paràlisis histèriques i Freud va creure necessari investigar-ne les causes i trobar un tractament.

L’any 1895 Freud va escriure el text Projecte d’una psicologia per a neuròlegs (Freud, 1895/1994), que actualment és referent en neuropsicoanàlisi. La neuropsicoanàlisi és un camp de les neurociències que té com a objectiu localitzar en el sistema neurològic els mecanismes i processos inconscients descrits per Freud i proporcionar-ne una explicació fisiològica. El Projecte d’una psicologia per a neuròlegs és un text neurocientífic i psicoanalític alhora, on es fonamenten conceptes bàsics de la teoria de Freud i de la psicoanàlisi en general.

El prestigiós neurocientífic i Premi Nobel de medicina o fisiologia de l’any 2000, Eric R. Kandel, en un article titulat Biology and the Future of Psychoanalysis, publicat a American Journal of Psychiatry, (Kandel, 1999), afirma que:

“la psicoanàlisi va revolucionar el coneixement de la vida mental durant la primera meitat del segle XX, aportant un conjunt erudit d’informació sobre els processos mentals inconscients, el determinisme psíquic, la sexualitat infantil i, el més rellevant, la irracionalitat de la motivació humana” (p.1).

A l’esmentat article, també assenyala que la psicoanàlisi segueix representant la visió més coherent i intel·lectualment satisfactòria de la ment, i considera que cal revitalitzar-ho desenvolupant una relació més estreta amb la biologia en general i amb la neurociència cognitiva en particular.

Actualment hi ha diverses línies internacionals de recerca en neuropsicoanàlisi, com la duta a terme per The International Neuropsychoanalysis Society, Ansermet i Magistretti (2006), Cristóbal (2011), Laurent (2008, 2005), Murillo (2012), Pommier (2010), etc.

Aportacions de la psicoanàlisi a la psicologia de la infància i l’adolescència

a) La repercussió dels traumes patits durant la infància i l’adolescència en la psicopatologia de l’edat adulta (Freud, 1920/2013; 1905/2013; Hug-Hellmuth, 1991, 1921a, 1921b).

b) La introducció de la tècnica del joc com a mitjà d’expressió i comunicació a la psicoteràpia amb nens (Klein, 1994/1929, 1994/1932).

c) Els estudis sobre la importància de la relació entre els sentits i el moviment, i del contacte pell a pell en el desenvolupament psicoafectiu del nen (Bick, 1968; Meltzer, 1990).

d) El descobriment dels tres organitzadors primaris del psiquisme, el somriure, l’expressió de l’angoixa i del no (Spitz, 2007).

e) La teoria de l’aferrament (Bowlby, 1976) i les seves implicacions en la psicopatologia (Bowlby, 1986); els estudis sobre la teoria de l’aferrament en altres cultures (Ainsworth, 2015).

f) Les teories del dol i de l’ansietat de separació a la infància (Bowlby, 1985).

g) Els estudis sobre l’objecte transicional (objecte d’aferrament), l’espai transicional i la seva importància en el desenvolupament de la creativitat i la capacitat de jugar (Winnicott, 1951, 1993a, 1993b).

h) Els estudis sobre el concepte d’identitat, la seva formació a la infància i les característiques que adquireix al llarg de les diverses etapes de la vida, així com les crisis que s’han de superar per travessar-les (Erickson, 2000).

i) Les investigacions en les patologies greus de la infància, com la psicosi i l’autisme (Corominas, 1998; Dolto, 1984; Tustin, 1984, 1980). Les revisions de les hipòtesis de Leo Kanner i Hans Asperger sobre el trastorn de l’espectre autista (TEA), dutes a terme per Rosine i Robert Lefort, (1983), Maleval (2011), Laurent (2013, 2000) i Tendlarz (2012) .

j) Les investigacions en la relació mare-fill i la influència de les experiències perinatals i primerenques en el desenvolupament infantil (Brazelton i Cramer, 1993; Stern, 1997, 1991; Liberman, 1995).

k) La transmissió transgeneracional dels traumes (Faimberg, 1985; Kaës et al., 1993; Nicolò, 1995) i els seus efectes psicopatològics, així com la importància de la intervenció primerenca en la infància (Brazelton i Cramer, 1993).

l) El primer tractat sobre psiquiatria del nen i de l’adolescent (Ajuriaguerra, 1973).

m) Els estudis sobre l’adquisició dels conceptes de jo i l’altre, el desenvolupament cognitiu i les característiques de les relacions que s’estableixen a la primera infància (Stern, 1997, 1991).

n) Els coneixements en l’àmbit de l’educació especial (Deligny, 2013; Mannoni, 2000).

o) La psicoanàlisi ha desenvolupat intervencions psicoterapèutiques innovadores com:

Les intervencions breus conjuntes de pares i fills, i de mare i nadó (Cramer, 1974; Lebovici, 1975; Manzano, 1982).
Grups terapèutics paral·lels de nens i pares (Torras de Beà, 2013, 1996), grups de pares (Aberastury, 1962, 1957), grups multifamiliars (García Badaracco, 2000), escenoteràpia (Cabré, 2014).
La mentalització per desenvolupar la capacitat de reflexió i promoure un vincle segur d’aferrament (Fonagy et al., 2002, 1997; Malberg i Angerfield, 2023).

Incidència de la psicoanàlisi en àmbits no terapèutics

a) Edward Bernays, conegut com el pare de les relacions públiques, basant-se en les teories de Sigmund Freud sobre la ment, a la primera meitat del segle XX va crear la propaganda, que va donar lloc a la publicitat, el màrqueting i el món actual de la comunicació comercial.

b) La teoria psicoanalítica es fa servir com a eina per a l’estudi dels processos de creació artística. Un exemple actual és l’exposició sobre Lacan al Centre Cultural Pompidou-Metz.

Aportacions de la psicoanàlisi a la psicopatologia

Al DSMV (American Psychiatric Association, 2014) es troben conceptes que procedeixen de la psicoanàlisi o han estat fonamentalment desenvolupats per la psicoanàlisi, com “Esquizofrènia” (Bleuler, E. 1996/1926), “Trastorn dissociatiu” (Freud 1983/1895, p. 25), “Trastorn de símptomes somàtics” (Marty, P. 2003), “Trastorn de conversió” (Freud 1895/1990, p. 217), “Mecanismes de defensa” (Freud, A., 1997), “Regressió” (Freud, S., 1917/1972, p. 2335), “Projecció” (Freud, S., 1896/1983, p. 298), “Idealització” (Freud, A., 1997), “Trastorn d’ansietat per separació” (Bowlby, 1986).

Conclusió

Aquests fets justifiquen que la psicoanàlisi i la psicoteràpia psicoanalítica no són una pseudoteràpia i, per aquest motiu, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social de l’Estat Espanyol no les ha inclòs al llistat de pseudoteràpies esmentat anteriorment.

Referències bibliogràfiques

Aberastury, A. (1962). Teoría y técnica del psicoanálisis de niños. Buenos Aires: Paidós.

Aberastury, A. (1957). La inclusión de los padres en el cuadro de la situación analítica y el manejo de esta situación a través de la interpretación. Revista de Psicoanálisis, 14(1-2), pp. 137-146.

Aguilar, J., et al. (2009). Análisis factorial y características psicométricas de la Kleinian Psychoanalytic Diagnostic Scale (KPDS). Psicopatol. salud ment. 13, pp. 9-19.

Ainsworth, M.D.S., Blehar, M., Walters, E. y Wall, S. (1978). Patterns of Attachment. A Psychological Study of the Strange Situation. New York: Routledge.

Ajuriaguerrra, J. (1973). Manual de Psiquiatría infantil. Barcelona: Toray-Masson.

American Psychiatric Association. (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales. Quinta edición. DSMV. Madrid: Panamericana.

Ansermet, F., i Magistretti, P. (2006). A cada cual su cerebro: Plasticidad neuronal e inconsciente. Madrid: Katz Editores.

Arenas, G. (2023). Psicoanálisis y ciencia. El falso antagonismo. Barcelona: Xoroi Ediciones.

Artigue, J., i Tizon, JL. (2012). Una experiencia de prevención y detección en la comunidad de la psicosis desde el modelo de comprensión psicoanalítico y comunitario: el equipo de atención precoz al paciente en riesgo de psicosis (EAPPP). Temas de psicoanálisis, 3 (Enero 2012).

Ávila Espada (30 de septiembre de 2022). Principales referencias que reúnen las Evidencias de Investigación sobre la Psicoterapia Psicoanalítica, así como sobre otras estrategias de intervención derivadas o relacionadas con ella. www.psicoterapiarelacional.es. Listado-de-Referencias-Evidencias-Psicoterapia-Psicoanalitica_Compilacion-Prof_Alejandro-Avila-Espada_UCM_vActualizada.pdf (psicoterapiarelacional.es)

Bick, E. (1968). The experience of the skin in early object-relations. International Journal of Psychoanalysis, 49(2), pp. 484-486.

Bleuler, E. (1996/1926). La esquizofrenia. Traduït al castellà per Ramón Esteban Arnáiz. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 16(60), pp. 674-675.

Bowlby, J. (1986). Vínculos afectivos: formación, Desarrollo y pérdida. Madrid: Morata.

Bowlby, J. (1985). El apego y la pérdida-2. La separación. Barcelona: Paidós.

Bowlby, J. (1976). El vínculo afectivo. Buenos Aires: Paidós.

Braier, E. (2008). Psicoterapia breve de orientación psicoanalítica. Buenos Aires: Nueva Visión.

Braunstein, N. (2012). El inconsciente, la técnica y el discurso capitalista. México: Ed. Siglo XXI.

Brazelton, B., y Cramer, B. (1993). La relación más temprana. Padres, bebés y el drama del apego inicial. Barcelona: Paidós.

Cabré, V. (2014). Escenoterapia: aplicaciones clínicas y educativas. Barcelona: Herder.

Coderch, J. (1990). Teoría y técnica de la psicoterapia psicoanalítica. Barcelona: Herder.

Corominas, J. (1998). Psicopatología arcaica y desarrollo: ensayo psicoanalítico. Barcelona: Paidós.

Cosenza, D. (2008). Jacques Lacan y el problema de la técnica en psicoanálisis. Madrid: Ed. Gredos.

Cramer, B. (1974). Interventions thérapeutiques brèves avec des parents et enfants. Psychiatrie de l’enfant, XVII (1), pp. 53-117.

Cristóbal, E., et al. (2011). Cruces entre psicoanálisis y neurobiología. Buenos Aires: Lugar editorial.

Deligny, F. (2013). Lo arácnido y otros textos. Buenos Aires: Cactus.

Dolto, F. (1984). La imagen inconsciente del cuerpo. Barcelona: Paidós.

Erikson, E. (2000). El ciclo vital completado. Barcelona: Paidós.

Etchegoyen, H., (2010). Los fundamentos de la técnica psicoanalítica. Buenos Aires: Amorrortu Editores.

Faimberg, H. (1985). El telescopaje de generaciones: la genealogía de ciertas identificaciones. Revista de Psicoanálisis,42 (5), pp. 1043-1056.

Fonagy, P., Target, M. (1997). Attachment and reflective function: Their role in self-organization. Development and Psychopathology, 9, pp. 679–700.

Fonagy, P., Target, M., Gergely, G., Jurist, E. (2002). Affect Regulation, Mentalization, and the Development of the Self. New York: Other Press.

Freud, A. (1997). El yo y los mecanismos de defensa. Barcelona: Paidós.

Freud, S. (1994). Proyecto de una psicologia para neurólogos. A J. L. Etcheverry (trad.), Obras Completas (Vol. I). Buenos Aires: Amorrortu. (Treball original publicat el 1895).

Freud, S. (1893/1983). Un caso de curación hipnótica. Obras completas. Tom I. (L. L. Ballesteros, trad.). Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 22-29.

Freud, S. (1895/1990). Estudios sobre la histeria. Obras completas. Tom II. (J.L. Etcheverry, trad.). Buenos Aires: Amorrortu editores.

Freud, S. (1896/1983). Nuevas observaciones sobre las neuropsicosis de defensa. Obras completas. Tom I. (L. L. Ballesteros, trad.). Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 287-298.

Freud, S. (2013a). Tres ensayos sobre una teoría sexual. A J. L. Etcheverry (Trad.) Obras Completas (Vol. 7). Buenos Aires: Amorrortu. (Treball original publicat el 1905).

Freud, S. (1917/1972). Lecciones introductorias al psicoanálisis. Obras completas. Tom VI. (L. L. Ballesteros, trad.). Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 2121-2412.

Freud, S. (2013b). Más allá del principio del placer. En J. L. Etcheverry (Trad.) Obras Completas (Vol. 18). Buenos Aires: Amorrortu. (Treball original publicat el 1920).

Fundació Congrés Català de Salut Mental (CCSM). (2009). Quaderns de Salut Mental nº 6: Evidència o evidències científiques i bones practiques.

García Badaracco, J.E. (2000). Psicoanálisis Multifamiliar. Buenos Aires: Paidós.

García Ibáñez, J., et al. (2008). La psicoteràpia a la xarxa pública de salut mental i addiccions. Scientia. Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. La psicoteràpia a la xarxa pública de salut mental i addiccions (gencat.cat).

Gøtzsche, P. (2020). Psicofármacos que matan. Barcelona: Malpaso Ediciones.

Gøtzsche, Peter (2014). Medicinas que matan y crimen organizado: cómo las grandes farmacéuticas han corrompido el sistema de salud. Barcelona: Los Libros del Lince.

Hug-Hellmuth, H. von. (1991). De la véritable essence de l’âme enfantine. Paris: Payot.

Hug-Hellmuth, H. von. (1921a). À propos de la technique de l’analyse des enfants. Psychiatrie de l’Enfant, 18 (1), pp. 191-210.

Hug-Hellmuth, H. von. (1921b). A Young Girl’s Diary. New York: T. Seltzer.

Kaës, R. et al. (1993). Transmission de la vie psychique entre générations. Paris: DUNOD.

Kandel, ER. (1999). Biology and the Future of Psychoanalysis: A New Intellectual Framework for Psychiatry Revisited. Am J Psychiatry, 156, 505-524.

Klein, M. (1994a). La personificación en el juego de los niños. A Obras Completas (Vol. 1). Barcelona: Paidós (Treball original publicat el 1929).

Klein, M. (1994b). Principios psicológicos del análisis infantil. A Obras Completas (Vol. 1). Barcelona: Paidós (Treball original publicat el 1932).

Klimovsky, G. (2004). Epistemología y Psicoanálisis. Buenos Aires: Biebel.

Krakau et al. (2023). Efficacy of high-intensity versus low-intensity psychoanalytically oriented long-term treatments and determinants of outcome: individual participant data Meta-analysis of Long-term Analytic treatment Studies (MeLAS). BMJ Open, 13:e069332.

Laurent, E. (2013). La batalla del autismo. De la clínica a la política. Buenos Aires: Grama Ediciones, 2013.

Laurent, E. (2008). Usos de las neurociencias para el psicoanálisis, Revista Ornicar Digital, AMP, nº. 312.

Laurent, E. (2005). Lost in cognition: el lugar de la pérdida en la cognición. Buenos Aires: Colección Diva.

Laurent, E (2000). Psicoanálisis y salud mental. Buenos Aires. Tres Haches.

Lefort, R. i R. (1983). Nacimiento del Otro. Buenos Aires: Ed. Paidós.

Leuzinger-Bohleber, M., i Kächele, H. (2015). An open door review of outcome and process studies in psychoanalysis. International Psychoanalytical Association. Microsoft Word – ODR-3 20150701 (ipa.world)

Maleval, J. C (2011). ¡Escuchen a los autistas! Buenos Aires: Grama Ed.

Malberg, G., Angerfield, M. (2023). Tratamiento basado en la mentalización para niños. Aplicaciones clínicas en el contexto actual. Barcelona: Herder.

Mannoni, M. (2000). El niño, su enfermedad y los otros. Buenos Aires: Nueva Visión.

Mazzuca, R. (2001). Psicoanálisis y ciencia. Imago Agenda, 54.

Meltzer, D. (1990). La observación psicoanalítica y la teoría de las transformaciones. A: Meltzer, D. Desarrollo kleiniano, 3: El significado clínico de la obra de Bion. Buenos Aires: Spatia, pp. 69-76.

Miller, J. A., et al (2022). El psicoanálisis en el siglo XXI, Barcelona:Nuevos emprendimientos editoriales.

Murillo, M. (2012). La investigación en psicoanálisis y las versiones de la ciencia. Anuario de investigaciones, 19(2), pp. 131-139.

Nicolò, A. M. (1995). Lo transgeneracional, entre el mito y el secreto. A: Garrido, M. i Espina, A. Terapia familiar. Madrid: Fundamentos.

Pérez Álvarez, M. (2021). Ciencia y pseudociencia en psicología y psiquiatría. Madrid: Alianza Editorial.

Peteiro, J. (2022a). Una mirada a la ciencia, la medicina y la espiritualidad. Barcelona: Xoroi Edicions.

Peteiro, J (2022b). Ciencia y clínica. Intercambios, papeles de psicoanàlisis / Intercanvis, papers de psicoanàlisi, Núm. 49, pp. 107-113.

Peteiro, J (2011). El autoritarismo científico, Málaga: Miguel Gómez Ediciones.

Pommier, G. (2010). Cómo las neurociencias demuestran el psicoanálisis. Buenos Aires: Letra Viva.

Recalcati, M. (2017). La práctica de la entrevista clínica. Una perspectiva lacaniana. Santiago de Chile: Pólvora ediciones.

Shedler, J. (2010), The Efficacy of Psychodynamic Psychotherapy. American Psychologist. 65(2), 98-109.

Sierra, C. i Méndez Ruiz, JA (2020). La eficacia de la psicoterapia psicoanalítica: rumores, certezas y controversias una década después de Shedler. Aperturas Psicoanalíticas, (63), 1-29.

Spitz, R. (2007). El primer año de vida del niño. México: Fondo de cultura económica.

Stefana, A., et al. (2022). Probing the impact of psychoanalytic therapy for bipolar disorders: A scoping review. International Forum of Psychoanalysis. DOI: 10.1080/0803706X.2022.2097307

Stern, D. N. (1997). La constelación maternal. La psicoterapia en las relaciones entre padres e hijos. Barcelona: Paidós.

Stern, D. N. (1991). El mundo interpersonal del infante. Una perspectiva desde el psicoanálisis y la psicología evolutiva. Barcelona: Paidós.

Tendlarz, S. E (2012). Una clínica posible del autismo infantil. Buenos Aires: Grama ed.

Tizón, J. et al. (1980). La calificación del Insight en la práctica clínica psicodinámicamente orientada: Una investigación clínica. Anuario de Psicología, 23(2), 103-130.

Torras de Beà E. (2013). Psicoterapia de grupo, para niños, adolescentes y familias. Barcelona: Octaedro.

Torras de Beà E. (1996). Grupos de hijos y de padres en psiquiatría infantil psicoanalítica. Barcelona: Paidós.

Tustin, F. (1984). Autismo y psicosis infantiles. Barcelona: Paidós.

Tustin, F. (1980). Autistic objects. International Review of Psycho-analysis, vol. 7, pp. 27-38.

Winnicott, D. W. (1999). Objetos y fenómenos transicionales. A: Escritos de Pediatría y Psicoanálisis. Barcelona: Paidós, pp. 307-324.

Winnicott, D.W. (1993a). Realidad y juego. Barcelona: Gedisa.

Winnicott, D. W. (1993b). El niño y el mundo externo. Buenos Aires: Ediciones Hormé.

Woll, CFJ., and Schönbrodt, FD. (2020). A series of meta-analytic tests of the efficacy of long-term psychoanalytic psychotherapy. European Psychologist, 25(1), 51-72.

[1] Revisió i ampliació del treball titulat “Ciència, psicoanàlisi i subjectivitat” publicat en el nº 52 (juny 2024) de la revista Intercanvis, Papers de psicoanàlisi – Intercambios, Papeles de psicoanálisis.