La victimologia és una disciplina jove que tingué la seva gènesi durant la dècada dels anys 40 i 50 del segle XX. En els darrers anys, aquest camp d’estudi ha suscitat un gran interès, motiu pel qual ha gaudit d’una gran evolució i d’un lloc destacable a la nostra societat.
Atenent a la seva creixent importància, el COPC va considerar pertinent crear i impartir un curs especialitzat en aquest àmbit des del vessant de la psicologia jurídica. La multitud d’àrees de la victimologia va permetre als estudiants aprendre un ampli ventall de continguts de la mà de professionals especialitzats que disposaven d’una àmplia experiència laboral en estatut de la víctima del delicte, dany psíquic, violència sexual, de parella, assetjament laboral per raó de sexe o gènere, delictes digitals, sectes, delictes de trànsit, terrorisme, suport a les exploracions judicials a infants…
Des de 2023, la Secció de Psicologia Jurídica proposa cicles formatius d’especialització en els diferents àmbits i temàtiques de la psicologia forense. Per a l’octubre de 2024, programa el Curs d’Especialització juridicoforense en l’àmbit de família per a professionals de la psicologia. Per tal que els lectors i lectores de la revista puguin saber-ne una mica més, la Psiara entrevista Raquel Esquina i Montse Farran, docents, i a Jose Fernández i M. Teresa Martínez, alumnes, del passat curs d’especialització en victimologia en una conversa a 5 molt aclaridora.
Psiara: Per començar, fem una breu presentació de les persones que ens acompanyen. Quin àmbit de la psicologia desenvolupeu actualment?
Raquel Esquina: L’any 2017 vaig superar les oposicions del cos de psicòlegs d’execució penal i des de l’any 2018 soc psicòloga a l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal, on, principalment, realitzo exploracions judicials a víctimes vulnerables i pericials psicològiques de víctimes i investigats, informes que posteriorment he de defensar en l’acte de judici oral.
Montse Farran: Vaig començar com a psicòloga en un centre penitenciari on vaig treballar durant 7 anys. Tancada aquesta etapa laboral, el desembre de 2001 vaig començar a treballar com a psicòloga en l’àmbit forense a l’equip d’assessorament tècnic penal de Barcelona. Actualment, i des del juny de 2021, soc la coordinadora de l’equip de Barcelona Ciutat de la Justícia.
M. Teresa Martínez: Actualmente, tengo mi propio despacho en Terrassa donde llevo a cabo intervención psicológica en casos de adicciones, violencia y trauma complejo y complemento este àrea con la psicologia jurídica y forense, realizando informes periciales en el contexto de família, civil y penal.
También formo parte del turno de intervención professional (TIP) del Colegio Oficial de Psicología de Catalunya y además soy miembro del Grupo de trabajo de Psicologia forense en el ámbito penal.
José Fernández: La meva principal feina és la de psicoterapeuta. Soc psicòleg general sanitari i psicòleg especialista en psicoteràpia (EFPA) i treballo en la pràctica privada. També sóc mediador i coordinador de parentalitat. Realitzo avaluacions i peritatges en temes de família, bàsicament per a custòdies. Va ser aquesta darrera tasca professional la que em va portar a especialitzar-me com a mediador i coordinador de parentalitat, ja que vaig voler tenir un rol més d’intervenció en el conflicte familiar respecte al d’avaluador.
Psiara: En primer lloc, a les docents del curs: Com a psicòlogues expertes en l’àmbit victimològic, què us va impulsar a triar aquesta branca de la psicologia jurídica?
Montse Farran: L’interès per treballar en l’àmbit forense em va dur, com he dit abans, a treballar a l’equip d’assessorament tècnic penal de Barcelona amb l’encàrrec de fer avaluacions tant a persones víctimes d’un delicte com a persones investigades. La implicació dels professionals de l’equip i la detecció de necessitats en víctimes especialment vulnerables (NNA i persones amb diagnòstic en salut mental) ens va dur a promoure actuacions dirigides a millorar l’atenció que des de justícia es donava a aquestes persones. Per això, fa ja més de 20 anys, vam treballar per promocionar i impulsar les proves preconstituïdes en aquest grup de víctimes. Actualment ja es recull a la legislació vigent (LO 8/21, de protecció integral a la infància i adolescència front a la violència modifica diversos articles de la LECrim.) que la prova preconstituïda serà la norma general per a menors de 14 anys. I amb aquest objectiu de poder aportar em vaig anar especialitzant en aquesta branca.
Raquel Esquina: Quan preparava les oposicions d’accés al cos de psicòlegs d’execució penal la meva intenció era ser psicòloga penitenciària. La psicologia criminal m’atreia des de l’adolescència i sempre havia volgut dedicar-me a aquest sector. La meva trobada amb l’àmbit victimològic va ser casual però un cop vaig descobrir aquesta branca de la psicologia jurídica, em va fascinar. La victimologia exigeix una formació continua que resulta estimulant i molt interessant. Els psicòlegs que ens dediquem a aquest camp hem de tenir un ampli coneixement en psicologia del testimoni, evolutiva, clínica, neuropsicologia… fet que obliga a estar aprenent contínuament. A més, treballar amb les víctimes resulta altament gratificant, especialment en els casos en els quals realitzem suports a l’exploració judicial. Aquesta tasca consisteix principalment a prendre declaració a les víctimes vulnerables, algunes de les quals es realitzen amb requisits de proves preconstituïdes. La nostra intervenció minimitza les probabilitats que es produeixi una victimització secundària alhora que facilita l’obtenció d’un testimoni ric i amb menors errors.
Psiara: Seguim amb els alumnes del curs: Quina va ser la teva principal motivació per inscriure’t al curs d’especialització?
M. Teresa Martínez: Mi principal motivación fue la actualización de mis conocimientos como professional, así como tener la posibilidad de profundizar en los diferentes aspectos que forman parte de un proceso de victimización. Ya que el contexto en el que desarrollamos nuestro trabajo es un entorno en el que debemos tener un conocimineto profundo no solo a la hora de realizar un informe pericial sino también de poder comprender cuáles son los processos psicológicos humanos ya sean individuales o relacionales que van a configurar un proceso de victimización.
Jose Fernández: Un àmbit d’interès i d’especialització dins la meva feina és l’abús psicològic en grups, parella i altres àmbits. De manera natural semblava que aquest interès m’havia de portar a matricular-me en aquest curs. Quan vaig veure l’amplitud de temes que abordava i la qualitat dels docents no m’ho vaig pensar dues vegades.
Psiara: Preguntem, doncs, als docents sobre el que diuen els alumnes, i als alumnes sobre el que diuen els docents.
En primer lloc, Raquel, considereu que aquesta formació acosta l’alumnat a l’aplicació dels coneixements en la pràctica professional?
Raquel Esquina: Sense dubte. Tots els professionals que hem impartit docència ens dediquem laboralment a un sector molt concret de la victimologia. El nostre objectiu ha estat traslladar als alumnes la nostra tasca i explicar-los quina és la base teòrica de la nostra feina. Per exemple, a la sessió que vaig impartir, els alumnes van aprendre com es realitzen els suports a l’exploració judicial de víctimes vulnerables a Catalunya i van descobrir l’ús d’eines tan interessants com l’entrevista cognitiva o el protocol d’anàlisi psicològica del testimoni CBCA-SVA.
Psiara: Jose, com a alumne del curs, consideres que podràs traslladar el que vas aprendre a l’àmbit laboral?
Jose Fernández: Sens dubte. Precisament per aquest doble vessant pericial/intervenció terapèutica i/o assistencial. Els professors són especialistes en àmbits concrets de victimització i treballen cada dia amb víctimes en diferents organismes i entitats. La seva procedència professional és molt variada. Això els dona una capacitat didàctica gran perquè tot el que expliquen està unit a la pràctica amb pacients i víctimes que pateixen en el dia a dia.
Psiara: Montse, pel que fa als continguts que es proporcionen al curs, són complets pel que fa a l’abordatge de les diferents temàtiques existents en l’àmbit victimològic?
Montse Farran: Sí, penso que es proporciona una formació àmplia que permet tenir, al finalitzar la formació, coneixement sobre les diverses formes d’intervenir en aquest àmbit.
Psiara: Destaquem alguna d’aquestes temàtiques. Per a les docents, quin és el tema que consideres més important dels que has donat a la teva sessió?
Raquel: Sense dubte, la importància de prevenir la victimització secundària, tant des de les nostres institucions com des dels professionals de la psicologia. En aquest sentit, resulta indispensable si es vol treballar amb víctimes partir d’una sòlida formació, ser molt curós i prudent i tenir molt clar que el centre de la nostra intervenció són els infants i adolescents.
Montse: És difícil respondre aquesta pregunta, però si hagués de destacar algun aspecte seria la importància del coneixement i especialització en psicologia del testimoni i la prudència i rigor inherent al treball en l’àmbit forense i, específicament, quan fem avaluació del testimoni.
Psiara: Als alumnes, quina temàtica us ha cridat més l’atenció i per què?
M. Teresa: Personalmente la temática que más me ha llamado la atención por el hecho de ser menos conocida para mí ha sido victimización psicológica en sectas coercitivas y la victimización en trata de blanca. Me han interesado mucho estos temas por las dinámicas violentas, abusivas y crueles que un ser humano puede llegar a ejercer sobre otro y de cómo la persona afectada es “secuestrada”, es decir, como pierde su libertad individual debido a estos procesos de manipulación que más allá de ser procesos violentos físicamente son procesos de control mental.
Jose: A mi, em van semblar molt interessants els temes de la credibilitat del testimoni, per la seva rellevància ja que tot el procés penal pot dependre de l’únic testimoni d’un menor, el maltractament a les persones grans, perquè la societat mira a un altre lloc i els abusos en aquest àmbit queden silenciats, i l’assetjament laboral, perquè és un àmbit molt rellevant on s’està posant el focus recentment i anirà a més.
Psiara: Desenvolupant encara més continguts del curs, Raquel, hi ha algun aspecte del teu àmbit de treball que sigui especialment desconegut i caldria que es conegués per part dels i les professionals de la psicologia?
Raquel: Penso que encara no hi ha prou consciència de la importància de preservar el testimoni infantil i de no culpabilitzar-los. Malauradament encara és habitual que, quan els infants arriben al jutjat, hagin parlat dels fets denunciats (principalment maltractaments o/i agressions sexuals) amb diversos professionals, els quals, probablement amb la millor intenció, van considerar que era necessari que l’infant els expliqués el fet delictiu. És molt important que tots els professionals que treballen amb nens siguin conscients que cal preservar el record dels infants el millor possible, almenys fins el moment de declarar en seu judicial. Això implica que, per exemple, mestres, professors, psicòlegs forenses de l’àmbit privat o psicòlegs clínics, s’abstinguin d’abordar els fets denunciats amb els infants si aquests encara no han declarat en seu judicial. Els professionals que ens encarreguem de prendre’ls declaració, fa més de 20 anys que formem part dels equips d’assessorament tècnic penal. Aquests equips estan formats per psicòlegs i treballadors socials i formem part del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya.
Psiara: Relacionant totes les preguntes anteriors, Jose, el curs va complir les teves expectatives?
Jose: Sí. El curs està centrat en l’avaluació pericial de tot tipus de víctimes. Haig de dir que l’esforç per fer exhaustiu el ventall de víctimes i els seus agressors per part de l’organització és palpable i li dona un segell de qualitat al curs que per mi és evident. A més, penso que la profunditat a l’hora de tractar cada context de victimització fa del curs un instrument totalment vàlid per a aquells alumnes el principal objectiu dels quals sigui la intervenció terapèutica. Aquesta doble vessant pericial i d’intervenció per a mi és el que li dona més valor afegit al curs.
Psiara: Per acabar, com a docents del curs, quin consell donaríeu als col·legiats i col·legiades interessades en aquest àmbit?
Raquel: Primerament, que abans de treballar amb les víctimes es formin el millor possible. Posteriorment, si tenen el privilegi de dedicar-se a aquest sector, que la prudència, la humilitat, l’aprenentatge continu, el compromís, la voluntat de servei i el respecte els acompanyin al llarg de tota la trajectòria laboral.
Psiara: I els alumnes, quin consell donaríeu? Si una persona col·legiada contactés amb vosaltres per demanar-vos l’opinió sobre el curs, què li diríeu?
M. Teresa: Le animaria totalmente a cursarlo, ya que le va a aportar un conocimiento profundo y científico que le dará seguridad a la hora de enfrentarse a una evaluación pericial de victimización psicológica.
La propera edició de cursos d’especialització en l’àmbit de la psicologia jurídica s’iniciarà a l’octubre de 2024 i tractarà en profunditat l’avaluació psicològica forense en l’àmbit de la família. Podeu consultar tota la informació en aquest enllaç.
La Secció de Psicologia Jurídica del COPC us anima a participar-hi i us convida a seguir-la a les xarxes, on us continuarà informant de futures formacions d’especialització.
Comenta l'article