Per Anna Rodríguez Morera, col·legiada núm. 8.498, psicooncòloga a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i professora associada mèdica a la Facultat de Medicina de la UdG.

Els canvis tecnològics produïts en els darrers temps és evident que han canviat la praxi clínica dels i les professionals de la psicologia. No cal tirar gaire enrere per recordar com era d’important fa un temps mantenir el secret professional entre el o la pacient i el psicòleg o psicòloga durant els processos d’intervenció psicoterapèutica. Tots i totes sabíem, pacients i professionals, que allò que parlàvem i compartíem durant la visita era confidencial i no sortia d’aquell espai, llevat que hi hagués un acord explícit entre ambdues parts de fer-ho públic a altres persones o que hi hagués algun risc important pel o la pacient o per la resta de persones.

Arran de l’evolució de la clàssica història clínica en paper (anterior al 2008) a la història informatitzada i compartida (posterior al 2008), la privacitat i la confidencialitat de les dades del o la pacient estan exposades de manera més oberta i descontrolada. En aquest punt, cal fer un incís, fa uns anys el o la professional de la psicologia tenia molt poca visibilitat dins el món mèdic – per no dir gens – i les històries clíniques eren majoritàriament fetes per professionals de la medicina i la infermeria.

Aquest buit de confidencialitat creat per la tecnologia ha estat regulat amb la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals adaptada al Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades). Però, per centrar-nos en el tema, aquests ordenaments legals regulen les mesures a aplicar en funció del nivell que tinguin les dades registrades protegint especialment les dades qualificades de nivell alt, que són les relacionades amb els drets fonamentals de les persones (aquí s’hi inclourien la ideologia, afiliació, religió, orientació sexual, creences, origen racial o ètnic i característiques psicològiques de la persona).

Davant el dilema que podem tenir a l’hora de redactar un curs clínic o un informe psicològic, potser és el moment de valorar quina és l’aplicabilitat real de la llei i com de respectada és pels i les professionals de la salut, entre ells, els psicòlegs i psicòlogues. Els i les professionals de la psicologia, en la nostra pràctica professional, som conscients que la confidencialitat de les dades sensibles i íntimes que ens expliquen els i les pacients per resoldre el seu problema psicològic o emocional és el fonament intocable del nostre treball i de la nostra professionalitat. És poc probable que sense preservar el secret professional s’estableixi una autèntica relació psicoterapèutica entre psicòleg i pacient, i això ho sabem prou bé. Coneixem també que el concepte de secret professional es fonamenta en l’obligació del o la professional (de la medicina, l’advocacia, la psicologia, etc.) de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei. En són excepcions la declaració de consentiment de qui ho pot autoritzar i els casos que preveu la llei.

«És poc probable que sense preservar el secret professional s’estableixi una autèntica relació psicoterapèutica entre psicòleg i pacient»

D’altra banda, la tecnologia no va acompanyada d’aquest secret professional inherent a la tasca a la qual ens devem com a psicòlegs i psicòlogues, ans al contrari, cada cop més es comparteixen les dades sensibles per la xarxa sanitària a través d’informes i  cursos clínics on pot accedir molta gent i de la que no tenim cap control.

Possiblement hi ha preguntes que ens poden ajudar a ser conscients de l’abast d’allò que fem públic amb les històries clíniques informatitzades dels i les pacients i ens puguem replantejar què queda del significat genuí del secret professional del professional de la psicologia:

• Qui ha llegit el curs clínic que he escrit d’aquest o aquesta pacient?
• Com s’ha interpretat el que he escrit?
• He pogut escriure alguna cosa que perjudiqui la imatge i credibilitat de la persona pacient?
• He comunicat al o la pacient les dades sensibles que registraré al seu curs clínic i que formaran part de la seva història clínica?
• He vulnerat alguna dada personal que impliqui altres persones que no són el o la pacient?

Algunes senzilles eines ens poden ajudar a mantenir el secret professional i alhora compartir, en la història clínica informatitzada, aquells aspectes psicològics i emocionals que facilitaran una òptima intervenció sanitària en el o la pacient.

“El pacient presenta idees intrusives que li provoquen malestar emocional
significatiu en la seva vida quotidiana” en comptes de “El pacient és obsessiu
i difícil”.

“La pacient sent una gran tristesa, pena i buit per la pèrdua recent i inesperada de la parella” en comptes de “La pacient està depressiva i ansiosa arran de la mort per accident de moto del seu segon marit fa un mes”.

En els primers exemples s’evita posar etiquetes de psicopatologia a processos psicològics que poden ser naturals dins el context i s’estalvien dades personals i subjectives que són prescindibles. Podem adonar-nos, revisant les històries clíniques, que moltes vegades els cursos clínics de psicologia s’assemblen més als de la segona opció. És en aquest punt on els psicòlegs i psicòlogues hauríem de fer una reflexió sincera, crítica i constructiva.

Tanmateix, la Comissió Deontològica disposa d’un Codi Deontològic actualitzat pels psicòlegs i psicòlogues col·legiats del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per orientar la intervenció professional en el marc de l’ètica, la deontologia i la llei. Aquest equip té estructurat un torn de guàrdia per a les consultes ètiques i/o deontològiques i poden resoldre de manera eficient dilemes ètics i legals als i les professionals de la psicologia.

«La Comissió Deontològica disposa d’un Codi Deontològic actualitzat pels psicòlegs i psicòlogues col·legiats del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per orientar la intervenció professional en el marc de l’ètica, la deontologia i la llei»

Si som psicòlegs i psicòlogues no podem trair el secret professional que ens diposita la persona pacient, això és un principi infranquejable. Però també tenim un altre gran repte com a professionals de la psicologia; saber-nos integrar dins el món sanitari i mèdic aportant la nostra visió psicològica i emocional de la persona pacient. De ben segur que podem fer possible aquests dos objectius, que no són contradictoris per se. L’art del psicòleg o psicòloga serà, doncs, fer-los en tot moment complementaris.

Bibliografia

1.Codi Deontotògic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya RESOLUCIÓ JUS/3018/2014, de 17 de desembre, per la qual s’inscriu al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya el Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6799 - 29.1.2015 CVE-DOGC-A-15022088-2015 ISSN 1988-298X DL B 38014-2007 http://www.gencat.cat/dogc 

2.Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals BOE 294, de 6 de desembre de 2019 https://www.boe.es/boe/dias/2018/12/06/pdfs/BOE-A-2018-16673.pdf

3.Reglament (UE) núm. 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades).
DOUE L 119/1 (04/05/2016) 
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32016R0679