La Secció de Psicologia Jurídica és la segona més nombrosa del COPC, amb 925 membres, i Catalunya és el segon col·legi de psicologia de l’Estat amb més professionals jurídics i forenses. El sector viu, doncs, un gran moment, però no està exempt de reptes, com aconseguir una especialitat pròpia o representar la gran pluralitat de professionals que la conformen. Ens ho explica Elisa Micciola, vocal de la Junta de Govern, i Elena Garrido, presidenta de la Secció Psicologia Jurídica del COPC.

Comencem pels reptes: l’any 2023 vau crear el servei de supervisió per a col·legiats i col·legiades amb menys de 10 anys de col·legiació. Quina necessitat va impulsar aquesta idea?

Elena: Portem un any i escaig treballant intentant promoure els diferents territoris i els diferents vessants de la professió. En concret, sobre el que preguntes, vam detectar la necessitat de contribuir a reduir el nombre de sancions deontològiques de l’àmbit forense. Perquè n’hi ha que estan vinculades a aspectes purament ètics, però també n’hi ha de relacionades amb el desconeixement de caràcter tècnic, que potser s’haurien pogut prevenir amb una supervisió. Volíem un model que fos similar per a tots els col·legiats o col·legiades, independentment de la seva Secció, i per això ens vam basar en els criteris que ja estaven aprovats per la Secció de Psicologia Clínica, i els vam adaptar a la Psicologia Forense.

Fins ara la valoració està sent molt positiva, ja comptem amb 10 persones que compleixen tots els criteris per ser supervisor/a forense, i ja tenim el servei disponible a la pàgina web de la secció i n’hem fet difusió al nostre LinkedIn.

No és l’únic repte que heu convertit en projecte. Aquest 2023 heu enviat les Pàgines Blaves de la Psicologia a tots els jutjats i fiscalies de Catalunya, per tercer any consecutiu.

Elisa: Sí. Una de les dificultats que portem arrossegant des de fa anys en relació amb les actuacions especialitzades és la llei de lliure competència, la Llei Òmnibus, que no permet als col·legis professionals, entre altres qüestions, fer una selecció d’aquells professionals que conformen el Torn d’Intervenció Professional  per donar suport als jutjats. Però la realitat judicial ens indica que existeix la necessitat d’especialització, i la veiem en tots els àmbits, en el privat i en el públic.  Les Pàgines Blaves precisament és una producció del COPC per poder fer un llistat d’experts i expertes de la psicologia que ha comptat amb el suport d’un grup intersecció (clínica, ARC, jurídica…) i que s’ha anat millorar any rere any. Així, vam decidir no quedar-nos només en l’àmbit forense, sinó poder ampliar en altres perfils professionals que també donen resposta als jutjats. Va ser molt interessant treballar amb diferents seccions i poder elaborar materials sobre quins eren els diferents perfils. Vam dissenyar-ne quatre: el de psicologia forense, el de mediació, el de coordinació de parentalitat i el de psicoteràpia. 

Per què es van enviar en paper?

Elisa: La realitat és que els jutjats encara treballen en paper, des d’una metodologia més tradicional. Per tant, era necessari poder fer un esforç per part del col·legi per poder apropar-nos a les necessitats dels jutjats. Paral·lelament, ens vam reunir amb els presidents dels lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ), que són un peça fonamental  en tots els jutjats, per presentar la proposta i demanar la seva col·laboració, així quan arribés aquest document, tots els LAJ, i els jutges i els fiscals en tinguessin coneixement. Al final, el que procurem és que puguem facilitar la feina dels jutjats, no només amb un llistat de professionals dividits per especialitzats i per districtes judicials, sinó també amb un apartat en el qual es defineix cada perfil professional, amb exemples i consideracions tècniques i legals.

El document ajuda els jutjats, però també dona visibilitat als psicòlegs i psicòlogues.

Elisa: Exacte. Volíem clarificar i posar transparència en els processos d’ofici d’aquests professionals, que els llistats fossin públics, no tancats. I de forma prèvia a la creació de les Pàgines, el que vam acordar amb la Generalitat va ser que al mateix torn d’Intervenció Professional hi hagués dues subcategories: la categoria general per a aquelles persones que no fossin forenses o que no fossin expertes però que hi volguessin accedir, perquè la llei així ho contempla, i la categoria forense, perquè els jutjats poguessin accedir específicament a perfils que donin resposta de forma especialitzada als seus requeriments.

Al llarg dels anys hem anat millorant aquests perfils, amb subperfils molt interessants, com el de neuropsicologia forense o el de psicoteràpia especialitzada en conflictivitat familiar. I l’any que ve inclourem un cinquè perfil a les Pàgines Blaves, el del facilitador. 

Quin és el paper del facilitador al jutjat?

Elena: Ha de tenir formació en psicologia jurídica i forense, però també és especialista en l’àmbit sanitari, i acompanya persones amb un determinat diagnòstic -trastorns mentals greus, discapacitat intel·lectual…- als interrogatoris i a les declaracions, per poder-li explicar què està passant i fer partícip al pacient del seu propi procediment judicial, no deixant-lo al marge. És com una mena de traductor o traductora que pot entendre i explicar què està passant a nivell jurídic i que també té molts coneixements sobre cada afectació. Així, no és un acompanyament emocional (pel qual ja disposem d’altres figures), com assegurar-se que aquella persona està comprenent els seus drets i està sent capaç de ser partícip del seu propi procediment jurídic, i se li pugui prendre declaració o el que calgui.

Parlant d’èxits, fa uns mesos vau tancar un gran acord amb la Generalitat: que serien els psicòlegs i les psicòlogues forenses qui entrevistarien els menors i les víctimes vulnerables en les intervencions de suport judicial. Per què era tan important aconseguir-ho?

Elisa: Els equips que donen suport als jutjats funcionen segons la llei de caràcter multidisciplinari, i de vegades això fa que es desdibuixin les funcions específiques de cada perfil professional. L’aposta des del COPC va ser posar sobre la taula la necessitat d’especialització d’aquestes entrevistes, perquè estem parlant d’un públic altament sensible, com nens i nenes que han patit situacions de violència. Per a fer-ho amb qualitat, es requereix una formació específica que només pot aportar-la un o una professional de la psicologia forense. En aquest sentit, vam establir vies de diàleg amb la Generalitat i amb el Col·legi de Treball Social, tot acordant que les funcions específiques d’entrevistes es durien a terme per part de psicòlegs i psicòlogues forenses. 

Elena: Les consideracions tècniques sobre l’estat d’ànim, les seqüeles, la capacitat de testimoni, memòria, salut mental, etc., són competències atribuïdes, per definició professional, a la psicologia. Això no vol dir que el treball social no tingui cabuda dintre de l’exploració d’infants víctimes de violència sexual o de les seves famílies, però no en aquesta funció. 

“Hem de defensar les funcions específiques dels professionals de la psicologia en qualsevol equip multidisciplinari, i la via política és la més indicada”

– Elisa Micciola

Què estava suposant aquesta barreja de rols a les víctimes?

Elena: El que suposa és que, si aquesta entrevista no l’està fent un o una professional de la salut mental, no hi ha garanties que s’estigui mantenint l’estat d’ànim de l’infant ni que s’estiguin tenint en compte els factors més psicològics del seu benestar. I, en segon lloc, quan el jutge demanava una anàlisi tècnica, un informe pericial sobre la capacitat del menor per fer testimoni o el seu volum de seqüela, el fet que en origen aquesta anàlisi la fes un treballador o treballadora social ja era com assumir que tenia competències per poder emetre aquest informe, quan realment és un espai de la psicologia. 

Elisa: Un altre punt important que vam establir amb aquest acord és que deixessin d’existir violències de primera i de segona. A la pràctica es dividien qui havia de fer les entrevistes en funció de la tipologia de violència: la sexual es realitzava principalment per part d’un psicòleg o psicòloga, però la física o psicològica, o quan els menors havien estat testimonis de violència entre els pares, les feia un treballador o treballadora social. Les conseqüències de la violència van més enllà de la tipologia. Hi intervenen nombrosos processos psicològics i socials en la vida d’aquests infants i víctimes vulnerables.

“Volíem que deixessin d’existir violències de primera i de segona”

-Elisa Micciola

Quines diferències principals vau establir entre les funcions dels professionals del treball social i la psicologia dins els equips d’assessorament tècnic penal?

Elisa: Els psicòlegs i les psicòlogues són els que tenen competències exclusives en entrevista de nens, nenes i adolescents, en qualsevol tipologia de violència, competències exclusives en valorar seqüeles psicològiques i en analitzar el testimoni. I els treballadors i treballadores socials les tenen en dany social, és a dir, en totes aquelles conseqüències socials que es poden produir de forma secundària en la vida i el funcionament vital dels nens i nenes, arran d’un fet delictiu. 

I un altre apunt que també vam poder pactar és que, abans d’entrar a fer l’exploració de l’infant, és a dir, l’entrevista cognitiva, hi ha una entrevista prèvia per valorar les seves capacitats (cognitives, evolutives, psicopatològiques, de memòria…) per poder donar testimoni. Doncs aquestes entrevistes prèvies també s’han de realitzar de forma inherent per part d’un professional de la psicologia. 

Creieu que encara hi ha molt desconeixement de la societat de la vostra funció? O la gent coneix bastant el que feu?

Elena: Com qualsevol professió especialitzada, ens ubiquen més quan ens necessiten. I acostuma a passar que, quan una persona arriba a un jutjat, no coneix com funciona el procediment ni les funcions de les professionals.

Els estudiants de psicologia es plantegen exercir la vostra especialitat? Existeixen bones formacions?

Elena: Sí, la formació relacionada amb psicologia jurídica i forense s’ha reglat molt des del punt de vista universitari. A Catalunya tenim universitats de les més potents en aquesta formació. Això demostra el gran interès en el nostre sector, com també ho fa que el COPC cada any augmenti el nombre de persones inscrites a la Secció i a les activitats formatives.

El COPC també ofereix un curs d’especialització en jurídica i forense, però l’heu canviat.

Elena: Sí. Vam decidir que el curs d’especialització en psicologia forense com tradicionalment s’havia fet no era el més idoni, perquè ja existeix una formació reglada molt àmplia i molt estricta pel compliment de la psicologia forense en forma de màster i postgrau. I entenem que el COPC ha de ser la casa de l’especialització, de la precisió tècnica. Llavors, el planejament que nosaltres proposem és anualment centrar-nos a crear una formació amb temàtica especialitzada i concreta que inclogui tot l’espectre jurídico-forense. Això implica cada any canviar la temàtica del curs per garantir que les nostres persones ja formades en psicologia jurídica i forense tinguin una formació molt més avançada en una matèria del seu interès, i amb uns professionals meravellosos. Per exemple, el curs d’enguany que està funcionant molt bé és el d’especialització en victimologia jurídica i forense. I la nostra voluntat és acabar tenint un catàleg de tres o quatre formacions molt, molt especialitzades, en els àmbits més habituals i anar-les ofertant de forma rotatòria. Ara estem treballant en el disseny de la formació del curs 2024-2025 que centrarem de processos de família.

Pels estudiants que estiguin llegint l’entrevista, a qui aconsellaríeu estudiar aquesta especialitat i per què?

Elena: Perquè és la millor del món! (Riu). Ara seriosament, és un repte, ja que t’han d’agradar molt totes les facetes de la psicologia per dedicar-te a la psicologia jurídica i forense. A vegades valores una dinàmica de família, a vegades d’infants, i has de saber de fenòmens evolutius, d’altres et centres en processos cognitius bàsics com la memòria de testimonis, d’altres fenòmens sociogrupals que s’han de tenir en compte per a l’anàlisi… A més de conèixer aspectes més propis del Dret.

“La formació en psicologia jurídica i forense no només t’obre aquesta via professional, sinó que et dona competències transversals per a totes les altres”

– Elena Garrido

Parleu-nos dels convenis que acabeu de signar amb les associacions forenses espanyoles i internacionals. En què consisteixen?

Elena: Hem signat un conveni amb l’Associació de Psicologia Forense (APF), que és la que eminentment representa professionals de la Psicologia del funcionariat públic, perquè aquest sector també senti que el col·legi és casa seva. I després hi ha dues societats més de l’àmbit acadèmic o aplicat, que són les més importants a nivell nacional i internacional quant a la representació espanyola fora de les nostres fronteres: una és la Societat Espanyola de Psicologia Jurídica i Forense (l’única amb la qual el COPC ja tenia un conveni previ) i l’altra, amb la qual estem en tràmits de fer el conveni, és l’Associació Iberoamericana de Psicologia Jurídica i Forense (AIPJE). Estem en tràmits d’assolir la fita de poder tenir les tres alhora amb convenis actius. Això vol dir poder proposar Barcelona o alguna de les seus de Catalunya per fer algun dels actes nacionals, proposar formacions amb preus i descomptes per a les persones que formin part d’aquestes societats; així com contribuir al fet que especialistes que exerceixen en diferents sectors de la Psicologia Jurídica i Forense se sentin representats al nostre col·legi, i que formar part d’aquestes associacions i tenir vincles intercol·legials pugui col·locar el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya també com un referent a nivell estatal, perquè ho som, en qualitat i en nombre.

Ens podeu avançar quins plans té la secció per aquest 2024, a part dels cursos d’especialització?

Elena: Un és promoure la formació mitjançant convenis intercol·legials o amb associacions. Per exemple, donant resposta a comunitats autònomes que no poden tenir un volum de persones com per a fer formació, distribuint-nos a nivell estatal des de plataformes intercol·legials. O intentar fer un conveni amb els col·legis veïns territorialment   per fer formació en català que sigui comuna, així com difondre més la formació que es fa a altres col·legis. 

Estem treballant també per millorar les vies de difusió de les activitats tant de forma interna del COPC (enviant informació d’interès via mal mitjançant l’IinfoJurídica a les persones membres de la Secció) com a través del nostre LinkedIn, on també començarem a penjar petits vídeos divulgatoris durant el 2024.

A més, volem establir convenis universitaris per fomentar la formació reglada, sobretot perquè, de cara als cursos d’especialització, és el que es reclamarà com a criteri per a l’acreditació. Primer, per fomentar l’àmbit universitari en vinculació amb el COPC i, segon, per reduir l’intrusisme, perquè és important recordar que, si bé no existeix, per definició, l’especialitat en psicologia jurídica i forense, els nostres codis deontològics són molt nítids respecte de no atribuir-se una capacitació professional que no es té. Per tant, també és important entendre que, si una persona es vol dedicar a la psicologia jurídica i forense, s’ha de formar i nosaltres contribuirem tot el que puguem a la formació contínua, a la formació especialitzada, a establir vincles per detectar necessitats en cas que no les estiguem donant. I, a les petites píndoles formatives, com tallers, jornades, etc., volem fer una distribució de continguts més interessants per a professionals més experts i respectar també la formació per persones més novells.

Tenim més projectes a mitjà termini, també interseccionals com la detecció de necessitats del tercer sector per donar suport i resposta al que es necessiti, el foment dels grups de treball de l’especialitat i l’augment de la participació en les activitats formatives i el retorn a la presencialitat docent al COPC.

Elisa: Igualment seria interessant poder establir un Grup de Treball entre la Secció de Jurídica i la Comissió Deontològica, donat que és el perfil professional amb major nombre de queixes deontològiques. Això sempre ha estat així, per diversos motius, els professionals es mouen en contextos judicialitzats, l’impactes dels continguts dels informes pericials té conseqüències en la vida de les persones i això genera enorme sensibilitat. Treballar des d’una mirada pedagògica i preventiva amb l’objectiu de contribuir a fer que es redueixi la càrrega de sancions en l’àmbit jurídic i forense és un repte clar.

Elena: Ja estem en contacte amb la Comissió Deontològica per establir ponts de millora, sobretot perquè com a Secció volem entendre millor els motius sancionats i quines mesures podem prendre a continuació. Per això hem elaborat guies de bones pràctiques (ja disponibles al web de la Secció), hem adequat la formació d’acord amb aquestes carències, i hem proposat alguns sistemes de millora inherent al funcionament de la deontològica, per a  agilitzar els procediments o intentar aportar també la visió jurídica que tenim des de la secció del funcionament intern de la Comissió Deontològica.

Quin és el gran repte a superar del vostre àmbit?

Elisa: Comptar amb la regulació de l’especialitat de psicologia jurídica i forense. Aquest és el gran repte a llarg termini. 

Molt llarg, el termini?

Elisa: Hem estat més a prop en altres moments, i políticament depèn dels ministeris, de la voluntat política i del govern. I en els darrers anys hem tingut diversos canvis de govern que no han afavorit en absolut al tràmit de les especialitats. Personalment, he participat en el Grup de Treball del Consell per redactar l’esborrany de l’especialitat, Catalunya ha volgut tenir veu en aquest esborrany, però la realitat dibuixa una manca de consens en quant com es planteja l’itinerari per a obtenir aquesta especialitat. Arribats a aquest punt, és important instar  a què les societats i les associacions s’asseguin en una taula de diàleg a aclarir postures i a posar-se d’acord sobre com ha de ser l’especialitat. Des de Catalunya volem ser facilitadors perquè hi hagi aquesta bona entesa.

I com faciliteu l’entesa?

Elena: L’important és entendre que la discrepància que existeix entre les diferents agrupacions versa sobre diferents eixos, però un dels més rellevants està relacionat amb si la psicologia jurídica i forense hauria de ser regulada com una subespecialitat de la psicologia clínico-sanitària o si ha de ser considerada una especialitat per si mateixa. Moltes d’aquestes agrupacions tenen un posicionament polaritzat quant a això, però volem que sigui un debat de caràcter tècnic i no un motiu per no parlar-ne, i arribar a un punt d’entesa, com en qualsevol altra resolució de conflictes. El COPC té una postura sobre això, però que també és procliu a la negociació d’aquesta, en la mateixa línia que estem seguint de fer convenis i conversar a totes les entitats i agrupacions que ens representen.

Quina és la postura del COPC?

“Des de la nostra Secció defensem que no és possible considerar que la psicologia jurídica i forense depengui de l’especialitat clínico-sanitària”

-Elena Garrido

Elena: I ho dic en qualitat no només de presidenta de la Secció, sinó de psicòloga que també és sanitària. Tècnicament som especialitats diferents. La psicologia jurídica i forense comporta un paraigua de comprensió molt més ampli dels fenòmens vinculats als procediments judicials i que no només fan referència a alteracions de la salut mental i/o de la personalitat, sinó a processos de Psicologia Bàsica, Psicologia Social, Psicologia Comunitària, Psicologia Evolutiva… que des de la Psicologia Jurídica i Forense integrem junt amb els coneixements clínico-sanitaris i els posem a disposició de la comprensió dels fenòmens jurídics. De fet, la nostra disciplina es fa imprescindible en un moment històric en el qual la Psiquiatria Forense no podia donar resposta a fenòmens no patològics, seria un error tornar a posar el focus exclusivament en les afectacions a la salut mental.

Com us agradaria veure el vostre sector d’aquí a cinc anys?

Elisa: Ens agradaria tenir l’especialitat en psicologia jurídica i forense, una especialitat que contemplés la pluralitat dels professionals que exerceixen la psicologia jurídica i forense.O sigui, que satisfés tant els de l’àmbit públic com els de l’àmbit privat.

Elena: I que passi a ser més representativa dels diferents sectors de la psicologia jurídica i forense a Catalunya. En aquesta línia que dèiem que, òbviament, pensem diferent en moltes coses, però això no vol dir que no puguem asseure’ns o sentir que és la casa de tothom: de la jurídica i la forense, de la pública i la privada, de l’acadèmica i l’aplicada. Poder veure què necessitem i anar donant respostes a mesura que es vagin demanant.

“Defensem que el COPC no només sigui casa de la psicologia privada, sinó la casa de tothom”

– Elisa Micciola

Sou optimistes? Penseu que va pel bon camí?

Elisa: Sí, jo crec que sempre que hem vist l’oportunitat hem estat, fent un bon treball, i políticament estem satisfetes en el lloc que ocupa el COPC. S’estan aconseguint objectius i tenim ganes de continuar treballant. 

Elena: Hi estic d’acord, i a més a la Secció som partidàries de pensar que els elements que generen discrepància i conflicte entre nosaltres són els que hem d’aterrar al debat tècnic i proposar solucions que beneficiïn les futures generacions.