Mentre l’evidència científica assenyala que el tractament psicològic pot reduir dràsticament la recaiguda de trastorns com la depressió i l’ansietat, bona part de la població encara no hi té accés. Per solucionar-ho, el Regne Unit ha posat en marxa el pla IAPT (Improving Access to Psychological Therapies o Millorant l’Accés a les Teràpies Psicològiques) amb molt bons resultats. En parlem amb el seu impulsor, el Dr. David M. Clark, professor de Psicologia Experimental a la Universitat d’Oxford i assessor clínic del Departament de Salut del govern anglès.

Perquè eren molt cares?

Perquè no teníem prou terapeutes. El temps d’espera era d’aproximadament un any i només el 5% de les persones de la comunitat amb ansietat i depressió estaven rebent un tractament psicològic. Vam veure que havíem de fer alguna cosa al respecte.

I vau posar en marxa l’IATP. En què consisteix concretament?

És un programa de millora de l’accés a les teràpies psicològiques que té tres característiques clau o tres promeses públiques:

1. Tothom que sigui visitat als serveis rebrà una bona recomanació de tractament, és a dir, un que tingui una bona base d’evidència científica.
2. Tots els i les terapeutes estaran degudament entrenats per oferir aquests tractaments.
3. Recollirem dades dels resultats de tothom qui rebi el tractament, i ho publicarem perquè tant els pacients com els professionals puguin veure els resultats.

Què heu aconseguit des que vau començar?

El primer any vam atendre 93.000 persones i ara en tractem unes 700.000 cada any.

O sigui, l’augment de l’accés a la psicoteràpia ja és una realitat a Anglaterra!

Sí. I ens agradaria ampliar-ho més perquè el programa ha mostrat beneficis molt clars.

«Quan s’administren bé els tractaments, el 50% de les persones es recuperen completament de l’ansietat i la depressió, i al voltant del 70% mostren una millora notable»

L’èxit del programa ha encoratjat el govern a invertir-hi més diners i a seguir ampliant-lo.

Sí, cada any augmentem la plantilla amb nous terapeutes al servei.

Ja hi ha suficients psicòlegs i psicòlogues al seu país?

No. Passa com aquí: no tenim prou psicòlegs clínics per tractar tanta gent. Per tant, hem de fer servir una força de treball multiprofessional. Agafem persones de diferents orígens i les formem.

No només psicòlegs i psicòlogues.

No, no només. Tenim dos grups de terapeutes:

• Els terapeutes d’alta intensitat, que són els que donen una teràpia més tradicional. Tenim molts psicòlegs clínics en aquest grup. Però també formem altres persones en salut mental: infermeres, consellers, treballadors socials… I els donem formació extra. I això funciona bé, obtenim bons resultats.
• A part tenim els terapeutes de baixa intensitat, que ofereixen les teràpies que impliquen menys temps del terapeuta, per als casos de lleus a moderats d’ansietat i depressió. Els anomenem professionals del benestar psicològic i ofereixen tractaments com ara grups d’autoajuda i psicoeducació guiats. Perquè tenim una bona evidència que, per als casos lleus a moderats, aquestes intervencions de baixa intensitat poden ser útils. Aquestes persones són totes llicenciades en psicologia. I després els donem un any de formació com a practicant del benestar psicològic. Vindrien a ser els psicòlegs generalistes.

Quins són els requisits de contractació?

Ja han de tenir una mica de formació en salut mental, tot i que els donem un any addicional de formació en les teràpies psicològiques basades en l’evidència. Treballen als serveis de l’IAPT cada dia, però dos dies a la setmana també estan a la universitat estudiant les teràpies psicològiques i aprenent les habilitats.

Si soc una persona que vol accedir a la teràpia psicòloga, un cop entri al servei, amb quina freqüència tindré visites?

Normalment un cop a la setmana. De vegades un cop cada dues setmanes.

No està malament!

Així, totes les persones que vinguin tindran una bona valoració al principi. I després parlarem amb tu de quin és el millor tractament en el teu cas. Per a les persones amb ansietat i depressió menys greus, podríem recomanar primer un tractament de baixa intensitat, com l’autoajuda guiada. I després et reuniries amb el teu metge o metgessa de benestar psicològic cada setmana perquè et guiï.

Moltes persones es recuperen només amb aquest tractament, però d’altres no, o el seu problema és més greu al principi, i aquestes van directament a un terapeuta d’alta intensitat que també els veu cada setmana. Però les seves sessions seran més llargues.

I com és això que deixeu que les persones triïn la seva teràpia?

Ho fem quan l’evidència suggereix que hi ha diversos tractaments igualment efectius per a un cas. Així, si vens al servei amb un trastorn d’ansietat, sempre t’oferirem teràpia cognitivo-conductual perquè té la millor base d’evidència. Però, si vens amb depressió, et donarem a triar entre teràpia cognitivo-conductual o psicoteràpia interpersonal o psicoteràpia psicodinàmica breu, o teràpia de parella si estàs en una relació.

Perquè són igual d’efectives.

Exacte. I perquè sabem que, si la persona rep el tractament que ella mateixa ha triat, tendeix a obtenir millors resultats. Així que intentem donar una opció, però només entre els tractaments que sabem que funcionen.

I per arribar a aquest punt, quins van ser els reptes que vau trobar?

El primer va ser persuadir el govern perquè aportés diners. El nostre argument era que fer això no li costaria diners i li n’estalviaria. Perquè si tractes eficaçment l’ansietat i la depressió, estalvies molts diners en pressupost sanitari. I també perquè les persones que estan ansioses o deprimides poden estar sense feina, i amb teràpia psicològica fem que puguin tornar a treballar. O potser tenen feina, però no funcionen molt bé perquè tenen el cap a les seves preocupacions, però ara podran tornar a ser productius.

«Tractar l’ansietat i la depressió estalvia molts diners al govern en termes de prestacions socials, prestacions d’atur, i també fa que les empreses siguin més eficients i efectives»

Algun altre obstacle a part dels diners?

Quan vam començar el desplegament nacional l’any 2008, algunes persones no se sentien còmodes amb el compromís d’enregistrar els resultats de tots els pacients i publicar-los. I alguns terapeutes tampoc volien estar en un servei on havien d’oferir les teràpies amb la base d’evidència més sòlida en investigació. Però no vam forçar ningú a canviar-se a la nostra manera de treballar; vam mantenir els mateixos serveis de salut mental existents i vam crear un servei addicional, el servei IAPT, per al qual només reclutàvem persones disposades a treballar d’aquesta manera. I això va funcionar molt bé. Els serveis van demostrar que eren molt efectius.

Per sort, molta més gent vol treballar-hi ara.

Sí. Ara hi confien més.

No sé si sap que, a Catalunya, només tenim 9 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants. Té alguna recomanació perquè puguem millorar aquesta ràtio seguint el vostre camí? Com convèncer el govern?

Crec que els psicòlegs sovint no es relacionen amb els polítics. I és molt important que hi hagi un diàleg perquè els polítics entenguin els beneficis dels tractaments psicològics. A Anglaterra vam trobar que molts polítics no eren conscients de tots aquests beneficis i, certament, no es van adonar que els estalviaria diners. Per tant, era molt important parlar amb ells i ajudar-los a entendre-ho.

Sí, ho veuen com una despesa, no s’inverteix i acabem sent el país europeu que consumeix més psicofàrmacs.

No és el més desitjable. Saps que hi ha moltes enquestes a diferents països europeus que mostren que, si demanes a la gent d’escollir entre un tractament psicològic o medicaments efectius, prefereixen el tractament psicològic en una proporció de tres a un? Per tant, és molt important donar aquesta opció als pacients per prescriure menys medicaments.

I hi ha una altra raó per preferir els tractaments psicològics als medicaments.

Quina?

Tots dos tractaments poden ser efectius a curt termini, però la taxa de recaiguda és molt més baixa després del tractament psicològic. En la depressió, la taxa de recaiguda amb fàrmacs pot arribar al 80%, mentre que amb el tractament psicològic pot arribar al 20%.

Com diria que el seu programa, l’IAPT, ha canviat la salut mental al seu país?

Sens dubte ha permès a centenars de milers de persones recuperar-se de les seves ansietats i depressions, que d’una altra manera no s’haurien recuperat. Ara hem tractat 7 milions de pacients addicionals en aquest programa.

Us queda algun repte?

Encara tenim molta gent sense tractament i, per tant, hem d’ampliar una mica la nostra força de treball. Però només podem formar un cert nombre de persones cada any, de manera que necessitem més temps per fer-ho. A més, iniciarem tractaments en línia, on fas gran part de l’aprenentatge en línia però tens un terapeuta que et dona suport. També estem utilitzant més teràpia remota que abans, videoteràpia. Vam aprendre a fer-ho durant la pandèmia. Així que estem incorporant més teràpies digitals perquè no necessàriament hagin de venir a la clínica.

Amb terapeuta?

Sí, amb el mateix terapeuta que ja et porta. I una altra cosa que estem fent és unir més salut física i salut mental. Moltes persones amb ansietat i depressió també tenen un problema de salut física a llarg termini, com la diabetis o les malalties cardiovasculars. I tradicionalment, les seves teràpies s’han fet en diferents llocs, de manera que la persona que vetlla per la seva salut física no parla amb la persona que vetlla per la seva salut mental. Això no és bo. Així, estem reunint els serveis de l’IAPT en les vies d’atenció a la salut física de manera que, si tens diabetis i estàs sent tractat per ella, portarem el terapeuta psicològic a la via d’atenció a la diabetis. Creiem que això ens aporta beneficis addicionals, millora més la salut física i encara ens estalvia més diners.

Ambiciós.

Doncs també estem treballant per ajudar la gent a tornar a la feina. Estem fent que els serveis assessors d’ocupació treballin estretament amb els terapeutes psicològics, per tal d’accelerar el progrés de la gent cap a la feina. És millor per a tothom!

Quina notícia li agradaria llegir en un diari d’aquí a cinc anys?

M’agradaria poder llegir els resultats de tots els serveis de salut mental, perquè tothom sabés quina és la via per millorar i quina no ho és. Es beneficiarien els professionals i els pacients.

I m’agradaria llegir que Espanya té el mateix accés a teràpies psicològiques que a Anglaterra, o més!

Gràcies! Veurem…

Esteu en molt bona posició per fer-ho.

Ah, sí?

Teniu una investigació impressionant ja feta que demostra el valor d’aquest enfocament, com l’assaig control clínic aleatoritzat PsicAP d’Antonio Cano-Vindel. Pacients amb menys dies de baixa, amb menys costos sanitaris… Sí, esteu en molt bona posició per avançar.

El Dr. David M. Clark va concedir aquesta entrevista a Psiara en el marc la celebració de la jornada “Psicologia a l’atenció primària: iniciatives nacionals i internacionals”. Feu clic en aquest enllaç per llegir les conclusions de tots els i les ponents.