Per Josep Pascual Bardají, director tècnic en Fundació Apip Acam i membre del Grup de Treball Psicologia i Discapacitat del COPC.

El consum de drogues i les addiccions constitueixen un problema mundial amb múltiples dimensions, una de les quals és la de salut pública. Al nostre Estat s’ha implantat la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD) la missió del qual és el “disseny, establiment, execució i avaluació de les polítiques que, en matèria d’addiccions, es desenvolupen des de les Administracions Públiques i entitats socials a Espanya.

L’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA), dependent del DGPNSD, «realitza i coordina, en el territori espanyol, les activitats de recollida i anàlisi de dades i de difusió de la informació, tant de caràcter estadístic com epidemiològic, sobre el consum de drogues i sobre altres addiccions, definint, a aquest efecte, indicadors i criteris, sense perjudici de les respectives indicadors i criteris sobre la matèria, dacord amb els seus Estatuts dAutonomia».

Dins les activitats de recollida i anàlisi de dades trobem el programa d’Enquestes sobre Alcohol i Altres Drogues a Espanya (EDADES) iniciat el 1995 i que compta amb 15 enquestes. El contingut d’aquestes s’ha anat actualitzant noves substàncies i inclusió d’addiccions comportamentals, i inclou l’Enquesta sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya (ESTUDES).

Per la seva banda, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) elabora estadístiques periòdiques de salut però es limita al consum d’alcohol i tabac, excepte l’any 2009. El mateix INE realitza estadístiques de discapacitat però en elles no aborda el tema de les drogues.

Fins on coneixem no hi ha dades estadístiques sobre aquest problema en les persones amb discapacitat i l’única font d’informació el constituiria la Base de dades clíniques d’atenció primària, BDCAP, que «recull informació clínica codificada i normalitzada, amb caràcter anual sobre l’atenció prestada al primer nivell d’atenció. Les dades s’extreuen d’una àmplia mostra aleatòria de les històries clíniques de la població incloses comprenen els problemes de salut actius, les intervencions realitzades (interconsultes, procediments i farmàcia) i una selecció de resultats intermedis en salut).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat com a condició humana que abasta deficiències, limitacions de l’activitat i restriccions de la participació, resultants de la interacció entre la salut i factors contextuals. En essència, la discapacitat no és només una condició individual, sinó també el resultat de barreres socials i ambientals que impedeixen la participació plena de les persones en igualtat de condicions. La discapacitat no és només una condició de salut, sinó també el resultat de la interacció entre la salut de la persona i factors contextuals com barreres físiques, socials i actitudinals (García, CE, & Sánchez, AS, 2001. Classificacions de l’OMS sobre discapacitat. Butlletí del RPD, 50, 15-30).

Tot i que s’ha desenvolupat la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) amb l’objectiu de proporcionar “un llenguatge unificat i estandarditzat, i un marc conceptual per a la descripció de la salut i els “estats relacionats amb la salut”, és habitual una categorització que agrupa en deficiència/discapacitat física (limitacions en la mobilitat, força o coordinació), sensorial (inclou la discapacitat visual, auditiva i la sordceguesa), intel·lectual (cognició i conducta adaptativa) i psicosocial (funcionament mental i emocional, afectant la capacitat de les persones per gestionar emocions). Aquesta darrera és definida per l’OMS com la que «sorgeix quan una persona amb una discapacitat mental a llarg termini interactua amb diverses barreres que poden impedir la seva participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb els altres. Exemples d’aquestes barreres són la discriminació, l’estigma i l’exclusió». (World mental health report: transforming mental health for all. Geneva: World Health Organization; 2022. Llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO).

Metodologia

La BDCAP presenta una codificació pròpia derivada de la classificació internacional d’atenció primària (CIAP2). Dins d’aquesta s’inclouen incapacitats i minusvalideses, però la seva relació amb CIE10 mostra que no tenen relació exclusiva amb el concepte de discapacitat. A la següent taula podem veure exemples.

Per solucionar aquest problema hem fet una aproximació a partir de la revisió de la totalitat de codis BDCAP seleccionant aquelles patologies cròniques, no curables, sense reducció significativa de l’esperança de vida, no pròpies d’edat avançada, limitants i amb un alt grau de pertinença a la discapacitat. Com podem veure a la taula següent suposa una aproximació limitada deixant fora a les discapacitats física per la no existència de codis BDCAP que permetin la seva identificació. Cal tenir especial atenció amb la discapacitat social que BDCAP defineix com a “habilitats socials inadequades, no classificades sota un altre concepte” i que no podem considerar sinònim de la discapacitat psicosocial de l’OMS. Entenem que probablement sigui un subconjunt. Amb aquest procediment els codis BDCAP seleccionats han estat:

Cod BDCAP	BDCAP
H86	Sordera
F94	Ceguesa/reducció de l’agudesa visual
P85	Discapacitat intel·lectual
Z28	Incapacitat/discapacitat social

Les dades han estat descarregades del Portal Estadístic, de l’apartat problema de salut.

BDCAP no proporciona dades individuals, només permet seleccionar dins un conjunt de variables i la unitat de mesura. Hem utilitzat com a mesura “Persones amb problemes de salut”, i com a files l’any 2023 i els problemes de salut: P-15 Abús crònic d’alcohol, P-16 Abús agut d’alcohol, P-17 Abús de tabac, P-18 Abús de fàrmacs i P-19 Abús de drogues. Les dades obtingudes constitueixen les freqüències poblacionals per a cada tipus de consum. Com a “Filtre” s’ha utilitzat H86-Sordera, F94-Ceguera/reducció de l’agudesa visual, P85- Discapacitat intel·lectual i Z28-Incapacitat/discapacitat social. S’ha seleccionat cadascun d’un per un per obtenir les freqüències dels diferents consums i descarregat en excel. Els càlculs s’han realitzat amb el programa R i s’ha utilitzat el mètode Benjamini-Hochberg per a comparacions múltiples (p-ajustat).

RESULTATS

Dades poblacionals

El total de persones incloses a BDCAP l’any 2023 obtingut era de 42.801.182. Per a aquest mateix any la població a Espanya, segons l’Estadística Contínua de Població (ECP), del 4t trimestre del 2023 era de 48.486.865 persones. Per tant, les dades BDCAP cobreixen el 88,3% de la població.

Població amb discapacitat

A la taula següent es mostren les freqüències per tipus de discapacitat i la seva incidència.

Discapacitat	BDCAP	Incidència
Sordera	2.392.237	5,6%
Ceguesa/reducció de l’agudesa visual	943.559	2,2%
Discapacitat intel·lectual	118.597	0,3%
Incapacitat/discapacitat social	168.698	0,4%

Consums agregats per tipus de discapacitat

L’agregació dels diferents tipus de consum patològic mostra que, excepte per a la discapacitat intel·lectual, hi ha una prevalença més gran respecte de la població general. Destaca la psicosocial amb una raó d’oportunitat de 1,51.

Incidència de l’abús crònic de l’alcohol per discapacitat

Es pot observar que a totes les discapacitats estudiades hi ha una prevalença superior a la de la població general. Destaca la discapacitat social amb una raó d’oportunitat de 4,0.

Discap	Població	Diagnòstics	Incidènciax10.000	Chi_2	p-ajustat	OR	OR_Inf	OR_Sup
Auditiva	2.392.237	25.863	108,11	3.497,4	<0,05	1,47	1,45	1,48
DI	118.597	1.402	118,22	267,6	<0,05	1,55	1,47	1,63
Gnral	42.801.182	323.683	75,62
Social	168.698	4.917	291,47	10.730,1	<0,05	4,04	3,93	4,16
Visual	943.559	11.612	123,07	2.849,1	<0,05	1,65	1,62	1,68

Incidència de l’abús agut de l’alcohol per discapacitat

Es pot observar que totes les discapacitats estudiades presenten valors diferents de la població general. La discapacitat intel·lectual i auditiva mostren valors superiors. Per contra, visual i social presenten menys risc.

Discap	Població	Diagnòstics	Incidènciax10.000	Chi_2	p-ajustat	OR	OR_Inf	OR_Sup
Auditiva	2.392.237	15.136	63,27	2.701,3	<0,05	1,55	1,52	1,58
DI	118.597	1.005	84,74	498,8	<0,05	2,01	1,89	2,14
Gnral	42.801.182	179.135	41,85
Social	168.698	245	14,52	270,7	<0,05	0,36	0,32	0,41
Visual	943.559	2.621	27,78	405,7	<0,05	0,67	0,65	0,7

Incidència de l’abús del tabac per discapacitat

Es pot observar que totes les discapacitats estudiades presenten valors diferents de la població general. La discapacitat intel·lectual és l’única amb menys risc.

Discap	Població	Diagnòstics	Incidènciax10.000	Chi_2	p-ajustat	OR	OR_Inf	OR_Sup
Auditiva	2.392.237	252.089	1.053,78	12.008,1	<0,05	1,27	1,26	1,27
DI	118.597	8.180	689,73	367,2	<0,05	0,8	0,79	0,82
Gnral	42.801.182	3.643.829	851,34
Social	168.698	19.148	1.135,05	1.913,0	<0,05	1,4	1,38	1,42
Visual	943.559	90.708	961,34	1.500,1	<0,05	1,15	1,14	1,15

Incidència de l’abús de fàrmacs per discapacitat

Novament trobem que totes les discapacitats presenten unes taxes superiors destacant-la psicosocial i la intel·lectual. Hipòtesi: una prescripció més gran de psicofàrmacs generadors de dependència en intel·lectual i psicosocial.

Discap	Població	Diagnòstics	Incidènciax10.000	Chi_2	p-ajustat	OR	OR_Inf	OR_Sup
Auditiva	2.392.237	2.747	11,48	520,4	<0,05	1,57	1,51	1,63
DI	118.597	236	19,90	234,1	<0,05	2,63	2,31	2,99
Gnral	42.801.182	32.118	7,50
Social	168.698	410	24,30	680,8	<0,05	3,4	3,08	3,75
Visual	943.559	1.284	13,61	473,3	<0,05	1,84	1,74	1,95

Incidència de l’abús de drogues per discapacitat

Podem observar que estadísticament totes les discapacitats presenten taxes diferents de la població general amb l’excepció de la visual. No obstant això, els riscos associats informen que són les discapacitats psicosocials i les intel·lectuals les que presenten un risc més gran. La resta es poden entendre properes a les de la població general.

Discap	Població	Diagnòstics	Incidènciax10.000	Chi_2	p-ajustat	OR	OR_Inf	OR_Sup
Auditiva	2.392.237	17.304	72,33	143,3	<0,05	0,91	0,9	0,92
DI	118.597	2.240	188,87	1.598,6	<0,05	2,3	2,2	2,4
Gnral	42.801.182	348.503	81,42
Social	168.698	1.866	110,61	232,1	<0,05	1,43	1,36	1,49
Visual	943.559	7.748	82,11	4,3	0,46	1,01	0,99	1,03

Resum i conclusions

Les característiques ressenyades a l’apartat de metodologia impliquen que no puguem extrapolar els resultats al conjunt de persones amb cadascuna de les discapacitats estudiades. Així, la sordesa no inclou la totalitat de les discapacitats auditives. D’altra banda, la discapacitat intel·lectual i social no impliquen necessàriament la presència de patologies pròpies de l’atenció primària, per la qual cosa el clínic pot no codificar-les. Una taxa del 0,3% de discapacitat intel·lectual davant de l’1% acceptat internacionalment constituiria una evidència d’infradiagnòstic.

També cal tenir present que en les comparacions amb la població general s’està assumint que les diferents discapacitats presenten una distribució demogràfica, social i econòmica similar a la població general. Supòsit que es contradiu amb els estudis existents. Tot i que BDCAP permet la inclusió de les variables sexe, edat, comunitat autònoma, mida del municipi, país de naixement, nivell de renda i situació laboral, la seva inclusió s’escapa a l’objectiu de ser una primera aproximació.

«Les persones amb diagnòstic de sordesa presenten el segon risc relatiu més gran (RR) en consum agregat»

La mateixa posició ocupa a l’abús agut de l’alcohol i el tabac. Destaca un risc de consum de drogues il·legals una mica inferior al de la població general. Futurs treballs haurien d’aclarir si la seva presència més gran en edats avançades pot explicar el menor consum de drogues no legals.

«La discapacitat intel·lectual presenta el menor risc agregat fins i tot inferior al de la població general, però ocupa la primera posició en abús agut d’alcohol i drogues il·legals»

Entenem que un abús de tabac inferior a la resta i a la població general explicaria aquesta paradoxa. Destaca també una segona posició a l’abús de fàrmacs. Hipotetitzem que les altes taxes de prescripcions de psicofàrmacs en aquesta població seria una de les causes. Entenem que estudis posteriors sobre les prescripcions del subgrup de psicofàrmacs amb risc de generar dependència podria proporcionar evidències.

La discapacitat social -entesa com a “habilitats socials inadequades, no classificades sota un altre concepte”- presenta el major risc en consum agregat. Aquesta posició es manté per a l’abús crònic de l’alcohol i el tabac i els fàrmacs. L’alt risc per a l’abús de fàrmacs, igual que en la discapacitat intel·lectual, podria remetre a una prescripció més gran. Destaca la freqüència més baixa en abús agut d’alcohol. Una possible explicació és que aquest tipus de consum està fortament relacionat amb la interacció social. Constitueix el segon grup amb més risc d’abús de drogues il·legals.

«Les persones amb diagnòstic de ceguesa presenten un risc en consum agregat lleugerament superior a la població general»

La taxa de drogues il·legals és similar a la població general, cosa que, igual que en les persones sordes, planteja la possibilitat que sigui degut a una possible relació amb una major edat. Presenta la segona posició a l’abús crònic de l’alcohol i inferior en abús agut de l’alcohol. La seva analogia amb la discapacitat social podria anar en línia d’una baixa interacció social. Aquesta hipòtesi podia obtenir suport si les dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i Situacions de Dependència manifestessin taxes d’interacció social menors en aquest grup.

Pensem que aquest treball aporta cert grau d’evidència sobre el major risc de les persones amb alguna de les discapacitat estudiades i, per tant, la necessitat de disposar d’adaptacions en les polítiques públiques de prevenció tenir present l’existència de col·lectius específics que corren el risc de quedar exclosos de les polítiques públiques. D’altra banda futur treballs haurien de permetre identificar aquelles variables socials predictores de major risc dins de cada tipologia el que ha de permetre major concreció en el se abordatge.