Bot de conversa o chatbot: programa informàtic basat en la intel·ligència artificial (IA), amb què es pot mantenir una conversa.

Introducció

Si us parlessin d’un psicòleg que:

• No té esperit crític ni ètica.
• No té tacte.
• No té humanitat.
• No té vocació per exercir de psicòleg.
• No és algú en qui es pugui confiar.
• Et fa sentir que no li importes.

Us atreviríeu a consultar amb ell?

Un chatbot no té esperit crític ni ètica

Un chatbot no és un ser humà i, per tant, no gaudeix de sentiments ni subjectivitat, la qual cosa pot fer creure que un chatbot és un instrument capaç d’explorar amb objectivitat cartesiana la psicologia de qui el consulta, fins trobar la “veritat” sobre allò que el fa patir i, en conseqüència, la solució correcta, precisa i adequada. Si això fos cert, es tractaria del somni de John B. Watson, el pare del conductisme, fet realitat! Però la (dura) realitat demostra el contrari: un chatbot és summament influenciable i manipulable, com es mostrarà a continuació: ¹

1. Al novembre de 2024 es van celebrar eleccions presidencials a Romania, que van ser guanyades per un determinat candidat. Però, poques setmanes després, el Tribunal Constitucional va impugnar aquests resultats doncs l’agència d’intel·ligència romanesa va demostrar que el vot dels ciutadans havia estat influït per una campanya desinformativa a través de les xarxes socials i Internet, portada a terme per un país estranger, a qui l’interessava que aquell candidat fos escollit.²
   
2. Al mes de maig de 2025 Israel va quedar segona al festival d’Eurovisión, afavorida pel vot emès pels ciutadans europeus o “televot”. Però, es sospita que aquest vot va estar influenciat per una campanya a Internet i les xarxes socials portada a terme pel govern israelià amb la finalitat de netejar la seva imatge i fer creure que els ciutadans europeus donaven suport al genocidi de la població palestina comès per Israel.³

Més enllà de si va haver manipulació informativa a través d’Internet, aquests dos exemples demostren que les dades que disposa un chatbot poden estar falsejada pels poders econòmics i polítics. En Salut Mental, el poder econòmic i polític (aquell que condiciona les polítiques sanitàries) recau en la indústria farmacèutica, que disposa de prou capacitat econòmica per manipular la informació i aconseguir que el chatbot, davant qualsevol pregunta que tingui a veure amb la salut mental o el benestar emocional, repeteixi la ja “popular cantarella”:

De fet, se sap que molts estudis “científics” publicats en importants revistes acadèmiques han estat manipulats per afavorir els interessos de companyies farmacèutiques.⁴

Per exercir la psicologia de forma ètica s’ha de disposar d’esperit crític.^{5, 6}

Un chatbot no té tacte

Quan una persona consulta un psicòleg, generalment, ho fa perquè per ella mateixa no ha estat capaç de trobar solució a allò que la preocupa i la fa patir. El psicòleg l’ajuda a buscar nous enfocaments i punts de vista però, de vegades, aquests generen contradiccions internes, la qual cosa pot ser difícil d’assumir i acceptar.

Aportar enfocaments i punts de vista que poden resultar contradictoris per a la persona que consulta, és una de les tasques més difícils i delicades a les que el psicòleg sol enfrontar-se que requereix, a més de formació, un gran tacte professional. La mateixa paraula o frase, dita en un to de veu que no és l’adequat, en un moment inoportú, etc., pot ser entesa en el sentit contrari al que el psicòleg pretenia i, en conseqüència, generar una reacció inversa a l’esperada. Evidentment, per tenir tacte professional s’ha de gaudir de professionalitat. En aquest sentit, quan un usuari consulta un chatbot, només serà capaç d’escoltar allò que, de forma clara, no contradigui cap aspecte de la seva pròpia autoimatge. Per tant, el tipus de “diàleg” que es pot establir amb un chatbot no aporta coneixements sobre un mateix ni promou canvis i, en conseqüència, qui el consulta pot acabar creient que el seu problema és molt greu i que no té solució. Un chatbot és com un mirall màgic, que sempre reflexa la millor imatge d’un mateix.^{5, 6, 7}

La dificultat per comunicar a la persona que consulta aspectes contradictoris de la seva forma de fer o ser, encara és més gran quan es tracta de mostrar els continguts inconscients que s’amaguen darrera els seus sentiments, pensaments o comportaments,⁸ com s’exposarà a continuació.

En la consulta, el psicòleg està atent a allò que la persona li explica, és a dir, el que la persona coneix d’ella mateixa. Però el psicòleg també està atent a la forma com ho diu, el moment que ho diu, o a allò que seria propi que digués però no diu. Per exemple, la persona pot explicar haver patit una situació de característiques traumàtiques, però transmetre-ho de forma freda, sense cap mostra de dolor, tristesa o preocupació. És a dir, d’una banda, el psicòleg “llegeix de forma literal” el que la persona li explica i, de l’altra, també “llegeix entre línies”, és a dir, d’una forma més profunda i reflexiva, amb l’objectiu de conèixer allò que la persona ignora d’ella mateixa. Si la persona ho conegués tot d’ella mateixa, per quin motiu hauria de consultar un psicòleg?

Darrera de tot símptoma, trastorn, comportament o malestar incontrolables s’amaguen desitjos de característiques inconscients que la persona ignora. Saber sobre aquesta part desconeguda d’un mateix pot ajudar a entendre millor la pròpia forma de ser i a tenir més control sobre els comportaments. El següent exemple ajudarà a entendre-ho millor.

Si un chatbot pot arribar a disposar de prou informació referida al senyor A, potser endevini el motiu inconscient que provoca que no sigui capaç d’endinsar-se en llocs tancats. Ara bé, una altra qüestió és si un chatbot posseeix prou tacte professional per comunicar-ho al senyor A de manera que aquest ho entengui. La comunicació a la persona que consulta dels motius inconscients que s’amaguen darrera les seves dificultats és una tasca difícil i delicada i no existeix cap protocol que indiqui com s’ha de procedir. En aquest sentit, es diu que la psicologia no només és una ciència sinó també un art: l’art de saber comunicar allò que cal comunicar, de la forma necessària i en el moment oportú. Per portar a terme aquesta mena de creació artística convé que el psicòleg sigui capaç de posar-se en el lloc de la persona que consulta i avançar-se a les seves reaccions. És a dir, el psicòleg ha de conèixer el funcionament inconscient de la persona que el consulta abans d’aventurar-se a transmetre-li segons què. Es tracta d’un coneixement intuïtiu, basat en qualsevol detall de la comunicació verbal i no verbal.^{7, 9} Per exemple, segons quina mirada, quin comentari, quina interrupció sobtada d’allò que estava dient, quin canvi sobtat de temàtica, quin silenci, quin to de veu, etc., dóna peu a que el psicòleg decideixi introduir o, a l’inrevés, eviti introduir una interpretació del contingut inconscient. Molts psicòlegs aprenen aquest art a partir de sotmetre’s ells mateixos durant molt de temps a un tractament psicològic portat a terme per un psicoanalista experimentat.

Per tenir tacte, s’ha de tenir pell.

Un chatbot no té humanitat

En el transcurs d’un tractament psicològic convé, en tot moment, que la persona es senti acompanyada per la figura del psicòleg, ja sigui en el seu patiment, sensació de soledat, incomprensió, dubtes, incerteses, com també en les seves esperances, il·lusions, etc. Alhora, hi ha moments al llarg d’un tractament psicològic que és molt important que el psicòleg també ho expressi de forma manifesta, amb comentaris com: “entenc el que sents”, “és completament normal que et sentis afligit; qualsevol altra persona es sentiria així davant una circumstància com la que descrius”, o bé, “entenc que aquest fet et produeixi tanta alegria”, “felicitats per això que has aconseguit!”, etc. Un chatbot pot utilitzar aquestes mateixes paraules però, qui se les creu? Qui es creu que un robot pugui entendre el que el pacient sent i experimenta? El patiment o les alegries d’un ser humà només poden ser enteses per un altre ser humà que, com ell, tingui sentiments, pors, emocions, etc. És cert que un chatbot pot respondre: “Si jo fos un ser humà com tu em podria posar en el teu lloc i entendria perfectament el teus sentiments”, “Segons altres sers humans com tu, això que sents en aquest moment és perfectament comprensible”, “Si fos un ser humà entendria com de feliç has de sentir-te per haver aconseguit…·, etc. Davant això, la pregunta a formular-se és: durant quan de temps es pot suportar aquest tipus de respostes proporcionades per un robot, sense acabar deprimint-se?, sense sentir-se encara més sol?, sense arribar a creure que no se és mereixedor de manifestacions sinceres de comprensió i ajuda per part d’una altre ser humà? ^{7, 9, 10}

Per tenir humanitat s’ha de ser humà.

Un chatbot no té vocació per exercir de psicòleg

Un dels avantatges que s’atribueixen a un chatbot és que està disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.^{5, 11} Però, que el psicòleg estigui contínuament disponible no forma part d’un tractament psicològic, aquell que té com objectiu aconseguir que el pacient es senti més segur i més a gust amb ell mateix i més capaç de trobar solucions a les situacions conflictives que se li presenten.

Els períodes entre visita i visita també formen part del tractament psicològic i són imprescindibles perquè aquest avanci. En el temps entre visita i visita es segueix reflexionant sobre tot allò de què s’ha parlat o es té ganes de parlar amb el psicòleg, però sense la seva presència real. Ara bé, que el psicòleg no estigui present de forma real no significa que estigui completament absent. En els períodes entre visita i visita el pacient sol establir amb ell un diàleg imaginari, per la qual cosa es pot afirmar que el psicòleg segueix present, no de forma real sinó de forma imaginària. Per exemple, el pacient pot reflexionar i dir-se: “quan torni a la visita li explicaré al psicòleg que…”, “crec que, a la propera visita, quan li expliqui al psicòleg que he pres una decisió respecte allò que li vaig parlar el dia passat, segurament em dirà…”, “no vaig entendre bé aquell comentari que el psicòleg em va fer fa uns dies, però crec que ara sé què em volia dir…”. etc. Efectivament, en un tractament psicològic, la figura del psicòleg pren importància no només com a interlocutor real sinó també com a interlocutor imaginari. De fet, una vegada que s’ha acabat el tractament psicològic i elaborat l’acomiadament de la figura del psicòleg, aquest sol seguir present de forma imaginària durant temps.

Aquest diàleg imaginari que s’estableix amb la figura del psicòleg entre visita i visita és fonamental per aconseguir que el tractament avanci, doncs ajuda la persona a reflexionar i enfrontar les pròpies dificultats de forma autònoma, alhora que se sent recolzat per ell. D’altra banda, allò que la persona hagi pensat, decidit o fet, ho podrà comentar amb el psicòleg, de forma real, la següent visita.

Per regla general, conforme avança el tractament psicològic, les respostes “que ofereix” la figura imaginaria del psicòleg cada vegada s’assemblen més a les del psicòleg real, la qual cosa indica que la persona es fa més independent, més reflexiva i més capaç de resoldre els conflictes per ella sola. Arriba un moment en que ja no necessita de la figura real del psicòleg i és senyal que el tractament ha complert el seu objectiu.

El període entre visites és una part necessària del tractament però això no vol dir que, en una situació puntual de molt patiment, no sigui oportú avançar la visita o parlar amb el psicòleg de forma telefònica o telemàtica. Però aquesta no és la funció principal d’un tractament psicològic.

Si el que més es valora d’un tractament psicològic és poder disposar de la presència del psicòleg en tot moment, convé preguntar-se què s’està buscant realment: un conseller que acompanyi a tot arreu les 24 hores del dia?, algú que estigui sempre disponible? Si és això, no s’està buscant la figura d’un psicòleg, és a dir, algú que ajuda a guanyar autoconfiança, autonomia i autoestima, sinó tot el contrari, algú que promogui la dependència i l’infantilisme.

Només un ser humà és capaç d’entendre que la llibertat és un de les factors més importants de la salut.

Un chatbot no és algú en qui es pugui confiar

Un metge cura gràcies als coneixements que posseeix, és a dir, pel que sap. Un psicòleg, en canvi, no només cura pel que sap sinó també pel que representa. Un exemple ajudarà a entendre-ho millor: un cirurgià pot tenir fama, entre els seus pacients, de ser una persona estúpida, pagada de sí mateixa, fanfarrona, mal educada, menyspreadora, agressiva, egòlatra i arrogant. I, tot i així, hi ha la possibilitat que un cirurgià amb aquestes característiques personals sigui un molt bon cirurgià. Ara bé, si un psicòleg exhibeix aquestes mateixes característiques davant els seus pacients, difícilment aconseguirà que acceptin ser tractats per ell, per moltes titulacions acadèmiques que els demostri posseir. A l’inrevés, un psicòleg que es manifesti càlid, proper i acollidor reunirà millors característiques personals per exercir, que una altre que es comporti de forma freda i distant.

En psicologia, el que el psicòleg demostra ser és tan important com el que demostra saber.

Un chatbot també pot estar entrenat per parlar de forma acollidora i comportar-se de forma pacient, però no per això deixa de ser un robot!

Algunes persones prefereixen ser ateses per un psicòleg que sigui dona i hi ha d’altres que prefereixen que sigui un home. Per exemple, una noia que va estar abusada sexualment pel seu pare quan era petita, pot preferir ser atesa per una psicòloga que sigui dona. Sap que un psicòleg home pot estar tan ben preparat professionalment com aquella, però creu que si és una dona es sentirà més lliure i còmoda per parlar de l’horror que va patir en mans del seu pare. Creu que si el psicòleg és un home, davant determinats records, no podrà evitar que es despertin tota mena de recels cap a ell, tot i saber que aquell psicòleg no és responsable de res del que li va passar.

La relació especial que s’estableix amb la figura del psicòleg facilita que es pugui parlar de sentiments molt profunds i dolorosos. Quan aquests sentiments es fan conscients, les dificultats i les capacitats es contemplen d’una forma més realista i s’entenen millor les pròpies contradiccions. Tècnicament, el tipus particular de relació que s’instaura amb la figura del psicòleg s’anomena transferència, i té el seu origen en els vincles primaris que el nen estableix amb les figures d’aferrament i dependència, com són els pares, i que queden inscrits en l’inconscient durant tota la vida. El concepte de “transferència” és un dels més importants en psicologia clínica i sanitària, tant des del punt de vista teòric com tècnic, i va ser introduït per Sigmund Freud a principis del segle XX.¹²

El psicòleg estimula que tingui lloc aquest tipus de relació doncs és la principal eina terapèutica que posseeix. Quan s’estableix una bona relació transferencial, la figura del psicòleg queda identificada, inconscientment, amb aquelles figures parentals bondadoses, que van cuidar i van ajudar a madurar. A l’inrevés, quan la transferència negativa s’apodera de la relació terapèutica, la figura del psicòleg queda identificada, inconscientment, amb les persones que van causar frustració i patiment, la qual cosa provoca que el tractament psicològic s’encalli. És el que passaria, per exemple, si aquella noia que va ser agredida sexualment pel seu pare quan era petita, tot i les seves reticències, hagués de consultar amb un psicòleg home.

Per tant, la relació de confiança que s’estableix amb la persona del psicòleg no només està determinada pel que aquest demostra saber sinó també per la possibilitat d’identificar-lo, inconscientment, amb els ideals paterns i materns. Però, per que això pugui ser així, el psicòleg ha de ser algú de carn i ossos.

En psicologia, el que el psicòleg demostra ser és tan important com el que demostra saber.

Un chatbot et fa sentir que no li importes

Un tractament psicològic és un procés d’aprenentatge que es produeix a partir de la relació que s’estableix amb la figura del psicòleg, és a dir, és un aprenentatge que es produeix com a conseqüència d’una experiència relacional i no per la consulta de llibres i documents, o l’assistència a classes magistrals. Un exemple ajudarà a entendre-ho millor.

Sense l’experiència de la relació afectiva amb les figures paternes és molt difícil, si no impossible, que un nen adquireixi la parla. Per la mateixa raó, seria molt difícil, si no impossible, aprendre a escriure, parlar, sumar, restar, ciències, música, esport, socialitzar, etc., si a les escoles hi haguessin robots enlloc de mestres o si, al sortir al pati, el nen es trobés amb robots i no amb d’altres nens.¹³

El procés d’aprenentatge que té lloc en el transcurs d’un tractament psicològic es produeix gràcies a l’experiència relacional amb la figura del psicòleg, que és el que s’anomena “relació terapèutica”. Però, la relació terapèutica només és possible si el psicòleg és un ser de carn i ossos, i no pas un robot.

Només si ets algú, podràs reconèixer a un altre, també com algú.

Conclusions

Conclusió 1

En aquest article s’han exposat alguns arguments que mostren les diferències entre consultar un chatbot i un psicòleg, però la pregunta “Quines són les diferències entre consultar un psicòleg i consultar un chatbot?”, està plantejada de forma tramposa. Cal donar-li la volta i formular-la de la següent manera: “Quines són les similituds entre consultar un psicòleg i consultar un chatbot?”. Si algú creu que n’hi ha alguna, que sigui ell qui ho demostri!¹⁴

Hi ha qui pensa que en un futur la tècnica ho podrà tot, de la mateixa manera que hi ha qui pensa que en un futur la genètica ho explicarà tot. En realitat, aquestes formes de pensar s’allunyen del terreny de la ciència i s’apropen als de la fe i la religió, i es poden interpretar com formes postmodernes d’implorar l’arribada d’un redemptor.

Conclusió 2

Pot donar-se el cas d’un metge que tingui fama entre els seus pacients, de ser una persona freda, dèspota, mal educada, grollera, pagada de si mateixa i fanfarrona. I tot i això, ser reconegut com un bon metge que fa molt bé la seva feina. En psicologia clínica o sanitària, en canvi, si un psicòleg es comporta d’aquesta manera ningú voldrà consultar amb ell i no tindrà més remei que canviar de caràcter o de professió.

En medicina, es pot treballar encara que el pacient es trobi en estat inconscient o anestesiat. En psicologia clínica o sanitària, en canvi, només es pot treballar quan el pacient és plenament conscient del que diu i fa.

En medicina, es pot treballar encara que no es disposi de la col·laboració del pacient, com és el cas de la persona que està perillosament agitada i, en contra de la seva voluntat o sense que ho sàpiga, se li subministra un calmant que aconsegueix assossegar-lo i allunyar-lo del perill. En psicologia clínica o sanitària, en canvi, només es pot treballar quan la persona col·labora voluntàriament amb el psicòleg en la consecució dels objectius acordats.

És a dir, l’arribada de la intel·ligència artificial (IA) posa de manifest, una vegada més:

1. que les bases epistemològiques de la psicologia clínica o sanitària són diferents a les de la medicina i les ciències naturals,
2. que la psicologia clínica o sanitària necessita treballar amb una metodologia que és diferent al model mèdic,
3. que la psicologia clínica o sanitària es fonamenta en una teoria que no es limita a l’estudi del cervell.

La psicologia clínica o sanitària gaudeix d’un reconeixement científic, clínic i social cada vegada més gran, i es pot arribar a convertir en una clara alternativa a la psiquiatria biològica, que actualment és hegemònica en salut mental. Però, per això, la psicologia clínica o sanitària ha de continuar treballant en la consecució d’una completa independència com a disciplina.

Conclusió 3

Pot un chatbot imitar el treball d’un psicòleg?
No és possible. En psicologia clínica o sanitària, la feina del psicòleg és indissociable de la forma que aquest té de presentar-se, comportar-se i relacionar-se amb la persona que el consulta.

Autor:
Pau Martínez Farrero
Comissió de psicoanàlisi del COPC

NOTES

1. Miriam Romero, Cristina Casadevante y Helena Montoro (2020). Cómo construir un psicólogo-chatbot. How to create a psychologist-chatbot. Papeles del Psicólogo / Psychologist Papers, 2020 Vol. 41(1), pp. 27-34
   https://doi.org/10.23923/pap.psicol2020.2920
2. Efe (2024, 6 desembre). La Justicia anula en Rumanía la primera vuelta de las elecciones presidenciales que ganó el candidato prorruso. elDirario.es
   https://www.eldiario.es/internacional/justicia-anula-rumania-primera-vuelta-elecciones-presidenciales-gano-candidato-prorruso_1_11882193.html
3. Pérez, L. (2025, 19 de maig). Así gestó el Gobierno de Israel su victoria en el televoto de Eurovisión 2025, como escaparate mundial de su propaganda. elDiario.es
   https://www.eldiario.es/vertele/noticias/eurovision-2025-gesto-gobierno-israel-victoria-televoto-escaparate-mundial-propaganda_1_12310389.html
4. Laporte, J.R. (024) No podemos confiar en la investigación publicada (cap. X). Crónica de una sociedad intoxicada [Ebook]. Barcelona: Península.
5. Roderon, P. (2025, 19 d’abril). Cuando tu psicólogo es ChatGPT: “Ojalá alguien me entendiese como me entiende él”. 20 minutos.
   https://www.20minutos.es/noticia/5701672/0/cuando-tu-psicologo-es-chatgpt-ojala-alguien-me-entendiese-como-me-entiende-el/
6. Carlbring, Per, et al. (2023), A new era in Internet interventions: The advent of Chat-GPT and AI-assisted therapist guidance. Internet Interventions. Vol. 32
7. Truchado, T. (2025, 24 de gener). Los riesgos de recurrir a la inteligencia artificial como psicólogo: “El Chat GPT no cura, curan los profesionales”. Cadena SER.
   https://cadenaser.com/nacional/2025/01/24/los-riesgos-de-recurrir-a-la-inteligencia-artificial-como-psicologo-el-chat-gpt-no-cura-curan-los-profesionales-cadena-ser/
8. Freud, S. (1915/1972). Lo inconsciente. Obras Completas vol. VI. Madrid: Biblioteca Nueva.
9. Raile, P. (2024) The usefulness of ChatGPT for psychotherapists and patients. Humanit Soc Sci Commun 11, 47 (2024).
   https://doi.org/10.1057/s41599-023-02567-0
10. De la Fuente, D., y Armayones, M. (2025). La IA en la práctica psicológica: ¿qué existe y cómo puede ayudar en psicología asistencial? Papeles del Psicólogo/ Psychologist Papers, 46(1), 18-24.
    https://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/3050.pdf
11. RTVE.es (2025, 13 de maig). ChatGPT como psicólogo: cada vez más jóvenes piden consejo a la Inteligencia Artificial. Rtve.es
    https://www.rtve.es/noticias/20250513/chatgpt-como-psicologo-jovenes-piden-consejo-inteligencia-artificial/16578738.shtml
12. Freud, S. (1912/1972). La dinámica de la transferencia. Obras Completas, Vol. V. Madrid: Biblioteca Nueva.
13. Gómez-León, M. I. (2022). Desarrollo de la empatía a través de la Inteligencia Artificial Socioemocional. Papeles del Psicólogo, 43(3), 218-224.
    https://www.papelesdelpsicologo.es/resumen?pii=2996
14. Martínez Farrero, P. (2015). La incomunicación virtual. Barcelona: Autoedición.
    www.paumartinez.cat/wp-content/uploads/2024/12/LA-INCOMUNICACI%C3%93N-VIRTUAL-Segunda-Edici%C3%B3n-2.pdf