Per Anna Puig, Dra. en Psicologia per la UB, especialitzada en disseny de programes d’estimulació cogniva, i responsable de la Comissió de Gerontologia de la Delegació Territorial de Girona del COPC.

El procés d’envelliment sol venir acompanyat per la disminució de les nostres capacitats, tant físiques com intel·lectuals. Si ens centrem en la memòria, tot comença quan, de cop i volta, no trobem la paraula adient mentre parlem, o no recordem el nom d’una persona coneguda que fa temps que no veiem. La primera reacció serà d’incredulitat, però persistirem en trobar aquella paraula o nom que, sense ajuda, en moltes ocasions la trobarem molt més tard, quan ja no la necessitem.

També és freqüent oblidar una cita important, o un encàrrec, perdre coses, comprovar diverses vegades si s’ha fet una determinada tasca… Segurament, ens costarà arribar a entendre que ens està passant. Solem justificar aquestes errades amb una situació d’estrès, o sobrecàrrega en general, no rebutjable, ja que vivim en un mon molt canviant. Aquestes errades de memòria, es comencen a detectar a la maduresa, i van augmentant a poc a poc, a mesura que anem fent anys. Cada persona viurà aquestes pèrdues d’una forma i intensitat diferents. I, evidentment, quan observem que van a més, les haurem d’intentar mitigar.

Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen la pèrdua gradual de capacitats, com tenir una salut fràgil, la manca d’oportunitats educatives, la presència d’algun tipus de patologia, els hàbits tòxics, la pèrdua de rol, com pot ser la jubilació o viudetat… o la manca d’exercitació, entre d’altres. La suma d’aquests factors determinarà el nivell de pèrdua cognitiva.

El paper clau de l’entrenament cognitiu per a conservar la memòria

Els estudis posen de manifest que, el cervell humà té una capacitat de reserva que pot activar-se en qualsevol moment de la vida d’una persona. El nostre cervell pot aprendre informació, estratègies o habilitats per compensar dèficits cognitius, gràcies a la Plasticitat Neuronal. Això vol dir que l’edat no és una limitació. Podem aprendre a qualsevol edat.

Els investigadors han determinat que el cervell pot adaptar-se a noves situacions, restablint l’equilibri alterat, quan s’ha produït una lesió. És a dir, es produeix una regeneració de les neurones lesionades i s’estableixen noves connexions neuronals.

Existeixen múltiples estudis on s’ha utilitzat l’entrenament cognitiu per obtenir una millora cognitiva, i està comprovat que, no només obtenen millores els subjectes que presenten un deteriorament cognitiu, sinó que els subjectes estabilitzats cognitivament també milloren el seu rendiment cognitiu. Per tant, totes les àrees cognitives poden millorar-se mitjançant l’estimulació cognitiva.

L’Estimulació Cognitiva és l’estructuració d’un conjunt de tècniques i estratègies dirigides a millorar el rendiment cognitiu. Comporta la realització d’una sèrie de tasques per activar les capacitats cognitives, com l’atenció, la memòria, l’orientació, el llenguatge, el raonament, etc.

“Convé recórrer a l’estimulació cognitiva quan comencem a detectar algunes errades de memòria que ens amoïnen”

Inicialment, les errades són puntuals, però si no hi fem res, segur que aniran a més. En aquests casos, es recomana resoldre exercicis d’estimulació cognitiva de forma regular. Tot i que en realitat hauríem d’iniciar-nos abans de presentar alguna pèrdua, a manera de prevenció. Caldrà diferenciar, però, si la pèrdua és reversible o, si per contra hi ha una patologia de base. En aquest darrer cas l’estimulació serà molt útil per mantenir la qualitat de vida del malalt el màxim temps possible.

Els exercicis d’Estimulació Cognitiva són beneficiosos tant per a les persones adultes, ja que augmentaran la seva reserva cognitiva i podran disposar de més recursos en cas de patir una malaltia neurodegenerativa, com per a les persones grans, perquè els hi serà molt útil per preservar la seva autonomia i permanència en el seu entorn habitual.

Seria molt adient avançar-nos i conscienciar del benefici que comporta iniciar-nos en l’Estimulació Cognitiva des de la maduresa. Actualment ja s’està promocionant la prevenció entre la gent gran, mitjançant els Tallers de Memòria que s’imparteixen en Casals i Centres Cívics dels diferents Ajuntaments del nostre territori.

En general, tendim a resoldre aquells exercicis que ens augmentin l’autoestima, ja que els resolem sense grans dificultats.

“Podem fer diàriament sudokus i pensar que ens estem mantenint intel·lectualment, malgrat que tenim dificultats amb el llenguatge o la memòria. Però així només estem evitant veure les nostres mancances”

En realitat, una bona estimulació ha d’implicar treballar totes les àrees cognitives de forma regular: llenguatge, lògica, càlcul… La variació és la clau per aconseguir una eficàcia. I també ho és que ens costi una mica resoldre els exercicis que ens proposem, perquè si ens resulta massa fàcil, l’estimulació no serà efectiva, i si és molt difícil perdrem l’interès.

En definitiva, és important prendre consciència de la importància de l’estimulació cognitiva. Gràcies a ella, aconseguim reforçar les estructures cerebrals i augmentar els nostres recursos cognitius. La constància és clau per integrar-la com un hàbit saludable.

La Dra. Anna Puig (www.annapuig.cat) ha elaborat una col·lecció de publicacions, Capfica-t’hi (Ed. Abastar), pensada pels catalanoparlants, que treballa les diferents àrees cognitives de forma dinàmica i entretinguda. La psicòloga recomana començar resolent el nivell baix, per familiaritzar-se amb el format, i anar augmentat la dificultat, així com fer tots els exercicis del llibre sense excepció ja que, segons l’autora, “l’esforç és més important que resoldre l’exercici correctament”.

• Autoria: Anna Puig
• Editorial: Abastar
• Pàgines: 104
• ISBN: 9788412895858
• 1a edició: març de 2025

Referències bibliogràfiques

Baltes, P.B. & Baltes M. (Eds) (1990). Successful ageing. Cambridge: Mass. Cambridge Univ. Press.

Geschwind, N. (1985). Mechanism of change after brain lesions. In E. Nottebohm, ed. Hope for a new neurology. Ann Acad NY. 457: 1 – 11.

Molly, D., et al. (1988). Acute effects of exercise in neuropsychological function in elderly subjects. Journal of American Geriatrics Society. Vol 36 (1):29-33.

Stern, Y. (2002). What is cognitive reserve? Theory and research application of the reserve concept. Journal of the International Neuropsychological Society.

Soto-Cayllahua, Y. et al. (2024). Cognitive reserve as a predictor of neurodegenerative progression. Frontiers in Aging Neuroscience.
Snowdon, D. 678 monjas y un científico, Ed. Planeta, Madrid (2001).

Willis, S., Schaie, K.W. (1986). Training on the ability factors of spatial orientation and inductive reasoning. Psychology and Aging. Sep Vol 1 (3):239-247.

MENTE XXL. Exercicis d’estimulació cognitiva online (Anna Puig).