Per la Dra. Carmina Castellano Tejedor

Cada 10 de setembre, el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi ens recorda una realitat incòmoda però urgent: a escala global, prop de 700.000 persones moren cada any per suïcidi (WHO, 2024). A Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort no natural i, en alguns grups d’edat, supera els accidents de trànsit. Aquestes dades subratllen la necessitat de parlar-ne amb rigor i compromís social.

Què diu la recerca?

“La literatura científica és clara: parlar del suïcidi no “incita” a cometre’l”

Ben al contrari, estudis recents (Dazzi et al., 2014; Niederkrotenthaler et al., 2020; WHO 2024) mostren que abordar-ho amb empatia i informació contrastada redueix l’estigma i pot actuar com a factor protector. Aquest fenomen és conegut com a Papageno effect, en contraposició a l’efecte Werther, que descriu l’impacte negatiu d’una cobertura mediàtica sensacionalista.

Altres línies de recerca assenyalen tres eixos clau per a la prevenció:

1. Detecció precoç i intervenció comunitària: identificar senyals d’alerta.
2. Suport social i escolta activa: sentir-se escoltat i validat pot reduir significativament el risc.
3. Accés a recursos especialitzats: línies d’atenció 24h, equips de salut mental i xarxes d’entitats.

La ciència també evidencia que la formació de professionals no especialitzats (docents, treballadors socials, personal de primària) és clau per detectar i derivar a temps.

“La prevenció del suïcidi és un repte transversal i compartit”

Què podem fer des de la pràctica quotidiana?

La prevenció no és responsabilitat exclusiva dels professionals de la psicologia i la salut mental. Com a societat, podem actuar en tres nivells:

• Individual: perdre la por a preguntar “Com estàs?”, i escoltar sense jutjar.
• Comunitari: crear espais segurs a escoles, feina i comunitat per parlar de salut mental sense tabús
• Institucional: apostar per polítiques públiques que garanteixin l’accés a recursos i redueixin desigualtats socials.

El paper dels psicòlegs i les psicòlogues

Com a col·lectiu professional, tenim una doble responsabilitat: d’una banda, oferir atenció clínica i suport a les persones en crisi vital; de l’altra, contribuir a transformar el relat social sobre el suïcidi. Això implica promoure discursos basats en evidència, evitar l’estigmatització i posar en valor el paper preventiu de la psicologia.

Com assenyala l’OMS (2024), la prevenció del suïcidi és un dels grans reptes de salut pública del segle XXI. Els psicòlegs i psicòlogues podem liderar aquest procés, però només si treballem en xarxa amb altres professionals, institucions i comunitat.

Recursos d’interès a Catalunya

• 061 Salut Respon. Atenció sanitària i emergències de salut mental 24h
• Telèfon 024. Línia estatal de prevenció del suïcidi, disponible 24h
• Telèfon de l’Esperança (682 900 500 / 717 003 717). Suport emocional confidencial i gratuït
• Associació Després del Suïcidi. Associació de Supervivents (DSAS)
• Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS)

Referències recomanades
• Dazzi, T., Gribble, R., Wessely, S., & Fear, N. T. (2014). Does asking about suicide and related behaviours induce suicidal ideation? Psychological Medicine, 44(16), 3361–3363. doi: 10.1017/S0033291714001299.
• Niederkrotenthaler, T., et al. (2010). Role of media reports in completed and prevented suicide: Werther v. Papageno effects. The British Journal of Psychiatry, 197(3), 234–243. doi: 10.1192/bjp.bp.109.074633.
• WHO (2024). World mental health today. Latest data

Carmina Castellano Tejedor, Ph
Doctora en Psicologia (UAB, 2011), màster en Psicologia Forense (ISEP, 2014), màster en Psicologia General Sanitària (UAB, 2017), postgrau en Neuropsicologia (ISEP, 2008) amb especialització en Neuropsicologia Forense (TEA, 2022), i inscrita al Torn d’Intervenció Professional (TIP) del COPC. Mediadora en l’àmbit Familiar i del Dret Privat. Professora Àrea Psicologia Jurídica de la UOC.