[Lee el artículo en castellano]

Introducció

La coordinació de parentalitat és una intervenció de suport als tribunals que té l’objectiu d’assistir famílies amb alta conflictivitat després d’una ruptura de parella, ajudant a implementar el pla de parentalitat ordenat pel tribunal i centrant-se en les necessitats de llurs fills i filles. Aquesta intervenció contribueix a reduir la litigiositat i la realitzen professionals de la salut mental o del món jurídic amb formació en mediació familiar, Coordinació de Parentalitat, desenvolupament infantojuvenil, maltractament infantil i violència en la parella, així com experiència amb famílies i separacions o divorcis conflictius.

En el 2020 el Síndic de Greuges va publicar l’informe: «Els drets dels infants i adolescents: centre d’atenció en les separacions conflictives» favorable a la Coordinació de Parentalitat. En aquest document detallaven un conjunt de dèficits i mancances observades en l’abordatge integral de les situacions de conflicte parental que acaben repercutint en els drets dels i les infants, alhora que constataven mancava desplegar la figura del/la Coordinador/a de parentalitat (CP), que pot contribuir a la millora de les relacions familiars.

Des de les primeres intervencions de Coordinació de Parentalitat el 2013, a l’Estat Espanyol encara no s’ha regulat la figura del/la Coordinador/a de parentalitat a nivell nacional però hi ha un marc legal nacional i internacional que l’empara. I, a nivell autonòmic, actualment, aquesta figura només es troba recollida al text de la llei a la Comunitat Foral de Navarra.

No obstant això, l’absència d’una regulació estatal específica genera dubtes sobre aspectes com els objectius del/la CP, el seu rol, les seves funcions, qui pot exercir, els criteris per la derivació, la formació que hauria de exigir-se a un/a CP, quina autoritat se li pot delegar des del jutjat, els límits de la confidencialitat, si ha de ser una intervenció voluntària o obligada pel jutjat o la gratuïtat del servei; tots aquests són temes que haurien d’estar definits encara que la Coordinació de Parentalitat no estigui regulada per llei (Capdevila et al, 2020).
Tal i com va succeir amb la introducció d’altres figures jurídiques com la mediació o els punts de trobada, també s’ha generat un debat al voltant de la implementació de la Coordinació de Parentalitat.

Els debats sobre la coordinació de parentalitat

El Grup de Treball de Coordinació de Parentalitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), creat el 2013 amb la voluntat d’impulsar la Coordinació de Parentalitat, ha recollit aquests debats i ha reflexionat sobre el potencial que ofereix una nova manera d’intervenir en separacions contencioses d’elevada conflictivitat.

1. Per què la coordinació de parentalitat?

La gran majoria de les famílies, després d’un temps d’adaptació, aconsegueixen superar el sotrac que els ha suposat aquest canvi de rumb en les seves vides un cop han decidit deixar de conviure junts. Tanmateix, entre un 8 % i un 15% d’aquestes separacions, les persones implicades no aconsegueixen gestionar adequadament la nova organització familiar amb incompliments del pla de parentalitat aprovat judicialment (Rodríguez i Carbonell, 2014). La problemàtica relacional de la parella abans de la separació continua a través dels conflictes en l’aplicació del pla de parentalitat.

En els contenciosos d’alta conflictivitat el/la jutge/ssa es troba davant d’uns expedients complexos on els instruments al seu abast com la mediació, els punts de trobada familiar o la teràpia familiar no son suficients per a trobar una solució que doni resposta a les necessitats de la família d’implementar el pla de parentalitat aprovat i preservar als nens, nenes i adolescents (NNA) de la conflictivitat coparental.

Als anys 90 a EUA i Canadà amb la figura del/a CP s’obre la possibilitat de fer seguiment de la implementació del pla de parentalitat, un nou instrument que permet trobar una via de sortida a la crisi que viu la unitat familiar i treballar pel benestar dels fills i filles en comú.

Les conclusions del projecte internacional d’investigació sobre intervencions en crisis de la coparentalitat, “Noves orientacions en justícia per a les famílies del segle XXI” (2023), subratllen la necessitat que les autoritats judicials i polítiques en matèria de família comprenguin la complexitat de les dinàmiques d’alta conflictivitat i adoptin respostes eficaces per abordar-les. En aquest context, es destaca la importància de regular la coordinació de parentalitat com una metodologia adequada.

Segons l’informe recent d’UNICEF, el primer estudi realitzat a Espanya sobre el maltractament i l’exposició a violència familiar des de la perspectiva dels nens, nenes i adolescents (NNA), identifica que mantenir un NNA apartat, allunyat o amagat de l’altra figura parental constitueix una forma de maltractament, present en un 3% de la mostra global (Pereda Beltrán et al., 2025)

2. Quins casos es deriven a coordinació de parentalitat? Indicadors d’alta conflictivitat.

Els jutjats que deriven a coordinació de parentalitat tenen en compte els indicadors d’alta conflictivitat, com serien:

• La multiplicitat de procediments oberts amb denúncies creuades entre progenitors.
• Els incompliments reiterats de les sentències sobre el pla de parentalitat, especialment sobre el règim d’estades i comunicacions establert.
• Dificultats dels progenitors per consensuar decisions coparentals sobre l’educació, la salut i/o les activitats extraescolars.
• La multiplicitat de serveis i/o professionals que intervenen o han intervingut i que no han arribat a resoldre el conflicte com serien serveis socials, equips de protecció d’infància, punts de trobada familiar, centres de salut mental infantojuvenil, entre d’altres.
• Conductes de rebuig d’un NNA a relacionar-se amb algun progenitor (mare o pare) que no son derivades de maltractament.
• Fills/es amb problemes de salut o trastorns de conducta que generen desacords entre els progenitors sobre el tractament o els i les professionals adequats per gestionar-los.

3. Quins son els criteris d’exclusió per acceptar un cas?

Les limitacions per no acceptar un cas de Coordinació de Parentalitat solen incloure:

• Casos on el/la CP ha intervingut amb la mateixa família en un altre rol, com seria la mediació, la psicoteràpia, les avaluacions pericials, el coaching, etc.
• Casos de violència masclista.
• Incapacitat mental o trastorn greu i/o addicció greu que afecten la coparentalitat.

4. Quin tipus de conflictes tracta el/la CP?

El/la CP pot tractar tots els temes relacionats amb el pla de parentalitat per preservar l’infant o adolescent de la dinàmica coparental. Per exemple, desacords en decisions sobre l’educació, la disciplina, problemes de salut mental dels/les fills/es, activitats extraescolars, elecció dels professionals de la salut, desacords relacionats amb l’aparença física com els pírcings i el tall de cabell, horaris de la comunicació amb els/les fills/es quan no estan amb ells, compartir documents i viatjar amb els/les fills/es.

5. Quin és el rol i funcions del/la CP?

En el seu rol professional i les seves funcions, el/la CP ajuda als progenitors a reduir o contenir els conflictes perjudicials i a promoure decisions pel millor interès dels NNA. Principalment, exerceix funcions d’avaluació, psicopedagògica, de coordinació o gestió del cas, de gestió i resolució de conflictes (veure les directrius de Coordinació de Parentalitat per una informació més detallada, COPC, 2020).

El/la CP realitza una funció d’avaluació. Tanmateix, no es tracta d’una avaluació clínica ni forense. Fa una valoració de les dificultats per implementar el pla de parentalitat així com de la seva viabilitat; és a dir, si hi són els condicionants necessaris per a poder aplicar-lo. Així mateix, el/a CP ha de tenir el coneixement de les circumstàncies dels progenitor i NNA, raó per la qual, ha de tenir accés a la documentació (informes, sentències, pericials).

El/la CP també realitza una funció de coordinació amb la xarxa de professionals i serveis (públics i privats) que atenen a la família des de diferents àmbits (educació, salut, salut mental, atenció social, integració, oci, etc.) que disposen d’informació de primera mà de la realitat familiar en la que viuen aquests infants.

En la seva funció de gestió de conflictes, el/la CP ajuda als progenitors a comunicar-se entre ells i amb els NNA de forma adient i eficient, donant pautes concretes per a fer-ho, focalitzant les seves prioritats en llurs fills/es, escoltant les seves necessitats i ajudant-los a gestionar els conflictes respecte del pla de parentalitat.

Periòdicament, el/la CP elaborarà els informes sol·licitats per l’autoritat judicial, en els quals, pot fer recomanacions raonades de derivació o d’accions sobre temes que no han pogut ser consensuats. Aquestes recomanacions no son vinculants, i restaran pendents fins a ser valorades i aprovades pel jutge o jutgessa.

En l’exercici de les seves funcions el/la CP està subjecte a determinades limitacions legals. En aquest sentit, no es podran fer canvis significatius (és a dir, que modifiquin) algun dels següents punts: a) el temps total que un progenitor passa amb el seu fill/a segons la sentència vigent; b) la designació de guardador principal que estableix el pla de parentalitat; c) la potestat o responsabilitat parental; d) les visites supervisades, en cas de ser-hi. Veure González del Pozo (2019) per ampliar quines son les facultats delegables i indelegables al/la CP.

6. Quina és la seguretat legal i jurídica de la Coordinació de Parentalitat?

Per a alguns col·lectius la inexistència d’un marc legal específic de Coordinació de Parentalitat suposa un risc i una indefensió per les famílies que són derivades a Coordinació de Parentalitat.

A la Comunitat Foral de Navarra (Ley 21/2019 en el preàmbul i a la Llei 74 y 77 del “Fuero Nuevo”), la Coordinació de Parentalitat s’inclou com a mesura per garantir la protecció dels drets dels i les infants i adolescents supervisant les relacions dels fills i filles amb els seus progenitors.

A la resta de l’Estat es disposa d’un marc jurídic nacional i internacional per tal de designar intervencions amb l’objectiu de protegir als infants. L’article 158 del Codi Civil espanyol parla de “perturbaciones dañinas o peligros que resulten irreparables en su desarrollo y bienestar”. A la disposició addicional VII del llibre II del Codi Civil Català, l’article 233-13 permet a l’autoritat judicial supervisar les relacions dels menors d’edat en casos de risc mitjançant de la “xarxa de serveis socials o un punt de trobada familiar”. L’article 236-3 del mateix Codi Civil Català (modificat per Llei 25/2010 de 29 de juliol), permet a l’autoritat judicial adoptar les mesures que consideri necessàries per a estalviar qualsevol perjudici personal o patrimonial als fills i filles, inclús anomenar un administrador judicial per fer-ho (Sambola, 2014).

Com a jurisprudència, en el sentit estricte del terme, hi ha la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de l’11/2015 de 26 de febrer que descriu en profunditat i recolza el nomenament d’un/a CP que havia estat designat pel jutjat. Després s’ha admès aquesta figura en múltiples resolucions del TSJC i de les diferents Audiències provincials de Catalunya i altres tribunals arreu de l’Estat.

Per una revisió sobre la justificació per l’aparició de la figura en l’ordenament jurídic català i estatal i en el marc internacional, veure Capdevila et al. (2019).

7. Quin és el règim jurídic, abstenció i de recusació de la intervenció del/a CP?

Hi ha la preocupació que, un cop feta la designa pels tribunals, no hi hagi possibilitat de recusar al/la CP en cas que la seva intervenció no compleixi amb els criteris d’una bona praxis professional. (Fiscalía General del Estado, 2022).

Podem entendre l’actuació del/la CP en l’àmbit jurídic com un pèrit auxiliar del jutge/ssa on la seva intervenció es troba sotmesa a les normes jurídiques processals i substantives (article 105 de la Llei 1/2000 de 7 de gener d’enjudiciament civil i Disposició Addicional vuitena de la Llei 25/2010 de 29 de juliol del Parlament de Catalunya).

En cas de concórrer en la persona designada pel jutjat una causa que condicioni la seva neutralitat o imparcialitat i/o no compleixi el seu deure d’abstenció “motu proprio”, se’l pot recusar per no complir amb els preceptes d’una bona pràctica professional. Igualment, el seu exercici professional pot ser auditat per la Comissió Deontològica del seu col·legi professional.

Així mateix, es recomana als/les CP especificar en el contracte de Coordinació de Parentalitat com gestionar els desacords amb el/la professional.

8. És un procés voluntari o obligatori?

La Coordinació de Parentalitat és un recurs que, amb el consentiment signat dels progenitors, utilitzen tribunals o representants legals per assegurar el compliment de sentències i plans de parentalitat, sempre orientat al benestar dels infants i adolescents. Aquesta intervenció s’adopta des dels jutjats com a mesura de protecció dels NNA en casos on la conflictivitat entre els progenitors perjudica el seu desenvolupament emocional i psicològic. Atès que la figura del/la CP actualment no està regulada, aquesta obligatorietat és qüestionada, i la intervenció depèn de la voluntat de col·laboració dels progenitors amb la sentència judicial.

No obstant això, la participació i la col·laboració de tots els membres de la família (NNA i progenitors) és clau per poder portar a terme una Coordinació de Parentalitat. Aquesta participació voluntària és fonamental per tal de garantir que tots són escoltats i que assumeixen la responsabilitat davant la millora de les relacions familiars.

9. Com es finança el servei de coordinació de parentalitat?

En les sentències, la Coordinació de Parentalitat es considera una despesa extraordinària necessària. Aquesta situació podria limitar l’accés a un recurs imprescindible per les persones que no disposen de recursos per finançar-lo.

El finançament del servei varia en diferents indrets, nacionals i internacionals, podent ser privats, públics, o a través d’associacions o fundacions que cobreixen total o parcialment el cost del servei. A Catalunya, a part dels projectes pilots passats realitzats probono pels i les professionals, no hi ha cap servei de Coordinació de Parentalitat amb finançament públic i les famílies es fan càrrec dels serveis privats.

En el cas de València, es va oferir un servei a càrrec dels Equips d’Assessorament Tècnic de l’àmbit de família del jutjat amb professionals formats i amb famílies amb el dret a justícia gratuïta. A Navarra, és un servei del Jutjat que s’ha ofert a concurs i a l’Ajuntament de Madrid també es fa per concurs. A Itàlia, s’ofereix un programa dins de Serveis Socials.

Mentre les persones amb dret a justícia gratuïta no puguin accedir a la intervenció d’un/a CP estan en situació d’indefensió pel NNA i la família en comparació amb qui té els recursos. Algunes opcions a estudiar podrien ser: com a intervenció familiar des del Departament de Salut, a les llistes de pèrits auxiliars del Departament de Justícia, o a càrrec de l’Equip d’Assessorament Tècnic, o com a especialistes a Serveis Socials, o bé com professionals adscrits a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA).

10. Quina formació i competències ha de tenir el/la CP?

Existeix el dubte respecte el nivell de preparació, la formació i les competències que ha de tenir un/a professional CP. La manca de regulació de les competències del/a CP podria conduir a intervencions inadequades o perjudicials per als NNA i les famílies. Això podria generar desconfiança en el procés, augmentar els conflictes familiars i posar en risc la protecció dels drets dels NNA. A més, es podrien perpetuar dinàmiques injustes, com en casos de violència masclista, i comprometre l’eficàcia de la Coordinació de Parentalitat.

El COPC, seguint les directrius de l’APA (American Psychological Association) i l’AFCC (Association of Family and Conciliation Courts), demana que tots els i les professionals que vulguin exercir com a CPs estiguin degudament col·legiats i acreditin una formació específica. La seva intervenció ha de complir el Codi Deontològic del COPC i les Directrius de bones pràctiques (COPC, 2020). El document base del Fórum de Coordinación de Parentalidad (FECPA) identifica fins vint-i-set competències per exercir la Coordinació de Parentalitat (Rosales et al., 2019).

El/la CP ha de formar-se en diverses àrees: a) Aspectes legals i jurídics del dret de família: coneixement de les lleis relatives a la guarda (custòdia), el règim d’estances amb progenitors, els plans de parentalitat i la resolució de conflictes judicials; b) Psicologia familiar i dinàmiques relacionals: formació sobre el desenvolupament infantil, teoria sistèmica, dinàmiques familiars, vincles afectius i impacte del conflicte en els infants i adolescents; c) Tècniques de mediació i resolució de conflictes: habilitats per facilitar el diàleg entre progenitors i promoure acords en situacions de tensió; d) Gestió de casos de diferent tipologia de violència en la parella (situacional, relacionada amb la salut mental, patró amb coerció i control, etc.), violències masclistes, maltractament dels NNA, perspectiva de gènere, d’infància i de família: identificació, intervenció i protecció en situacions de risc; e) Ètica i deontologia professional: formació en principis ètics, imparcialitat, confidencialitat i protecció dels drets dels NNA.

Hi ha un consens en considerar necessari que els/les CPs rebin formació actualitzada, acreditada i suficient sobre la perspectiva de gènere i violències, per poder detectar-les durant la seva intervenció (AFCC, 2019; Esteve Alguacil et al. 2024; APA, 2012; COPC, 2020; Rosales, et al. 2019). A més, aquestes competències han de quedar reflectides a la regulació (Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), 2020).

Així el/la CP ha de tenir una formació específica i exhaustiva per poder detectar i actuar davant de la violència masclista i en tot tipus de violències que es donen sota l’empara de la intimidat familiar on els i les infants poden ser especialment vulnerables. És fonamental que el/la CP integri una perspectiva d’infància, família i gènere per identificar i abordar situacions de desigualtat o violència que afectin el benestar dels infants i de qualsevol membre de la família. La formació dels i les professionals en aquest àmbit és clau per assegurar una intervenció ètica i efectiva.

11. Quina és la rellevància d’escoltar la veu dels adults en contextos judicials?

Les persones que es troben dins d’una greu conflictiva coparental sovint expressen que no s’han sentit escoltades per la instància judicial. Si el/la CP és un auxiliar del/la jutge/ssa que ha establert el pla de parentalitat sense reconèixer les seves demandes, què farà el/la CP?

El/la CP té l’encàrrec d’identificar les dificultats en la implementació del pla de parentalitat i buscar alternatives a través d’acords entre els progenitors. La seva intervenció ofereix als progenitors la possibilitat d’exposar tot allò que consideren que no s’ha tingut en compte a l’hora d’establir el pla de parentalitat, aportant els fets que ho motiven. Si hi ha elements rellevants a considerar, és responsabilitat del/la CP investigar-ho i informar el/la jutge/ssa.

Així el/la CP recull les preocupacions dels membres de la unitat familiar, comprova la presència i abast dels fets angoixants, i treballa per abordar aquestes dificultats. Quan és necessari, informa el/la jutge/ssa i fa una proposta raonada per ajustar el pla de parentalitat.

A l’hora d’intervenir, el/la CP considera els diferents elements que participen en el litigi, fa un anàlisi multifactorial del conflicte, dibuixa un mapa de la situació i avalua les possibilitats i limitacions en l’aplicació del pla. A banda de validar els sentiments de les parts implicades, els té en compte com a aspectes a treballar per ajustar el pla de parentalitat, sempre amb el consentiment d’ambdós progenitors o amb aprovació judicial. Tot això es fa amb l’objectiu de centrar-se en les necessitats dels fills/es.

En definitiva, busca promoure acords que permetin executar el pla de parentalitat de manera efectiva i satisfactòria per a totes les parts vetllant pel benestar present i futur dels NNA.

12. Quina és la rellevància d’escoltar la veu dels NNA en contextos judicials?

Una de les crítiques a la regulació a la Coordinació de Parentalitat és la preocupació sobre com es fa l’escolta que des de Jutjats es fa als infants i joves que es troben immersos en aquestes conflictives coparentals, particularment quan demanen que se’ls preservi del contacte amb un dels seus progenitors i/o de la seva família extensa.

Una intervenció que busca posar en marxa una nova organització en les relacions d’una unitat familiar necessàriament implica reunir-se amb tots els membres que la componen, ja sigui a nivell individual o grupal i respectant la història de cada membre. És essencial adaptar-se a cada família, per a conèixer la vivència que tenen de la situació i identificar el pla de parentalitat més viable.

Quan no hi ha rebuig per part dels NNA, no sempre és necessari que participin activament, i aquesta participació dependrà de la seva edat i les consideracions del/la CP. En el cas de que hi hagi rebuig cap a un del progenitors, el/la CP ha de crear un espai neutre i segur per treballar la possibilitat de reconduir aquesta vivència. Si això no és possible, el/la CP pot derivar el cas a un espai terapèutic per treballar la revinculació, i altres aspectes de la coparentalitat si és necessari. El/la CP ha de fer una escolta no només del parer dels progenitors, NNA i altres familiars, sinó també dels i les professionals que intervenen en el cas atès que amb les seves intervencions també contribueixen a l’evolució de la conflictiva.

Els NNA seran, per tant escoltats, donat que el seu benestar és l’eix central de la intervenció en Coordinació de Parentalitat. Tot i així, escoltar i tenir en compte l’opinió dels i les infants i adolescents no implica donar-los la raó o fer la seva voluntat. En aquest sentit, és important que sentin que se’ls té en compte i que la seva veu és important, però no se’ls ha de fer responsables de la decisió, que recau en els progenitors i/o tutors legals.

Tanmateix, en funció de la l’edat del/a fill/a i del temps transcorregut sense contacte amb un dels progenitors, es complica la possibilitat d’acostament ja que aquests adolescents defensen un discurs fermament instaurat, molt rígid, polaritzat i de difícil reconducció.

13. Quins son els límits del dret a la confidencialitat?

En ocasions, es qüestiona el dret d’un/a professional designat/da pel jutjat, com ara el/la CP, a accedir a la informació continguda a l’expedient judicial. Això planteja dubtes sobre on queda el dret a la intimitat i la confidencialitat de les dades personals dels progenitors i dels NNA.

El/la CP, per tal de complir el seu encàrrec i ajudar a implementar un pla de parentalitat reorganitzant les relacions entre els membres d’una unitat familiar, ha de recavar informació de la situació real en què es troben els fills i filles sota la cobertura de la intimitat familiar. Mentre no estigui regulada la figura, cal que el/la CP al ser anomenat, rebi l’autorització del jutjat i dels progenitors per poder comunicar amb la família, nuclear i extensa, i amb els i les professionals implicats en el cas, independentment que pertanyin a l’àmbit de la psicologia, treball social, advocacia, educació, etc. En funció del seu nomenament també manté contacte amb l’autoritat judicial a la qual informa mitjançant informes de progrés periòdic.

Durant el procés, els progenitors comparteixen les comunicacions entre ells amb el/la CP, però s’acorda que es mantinguin confidencials per tal de prevenir que es puguin treure de context i utilitzar en contra de l’altre en un litigi.

La manca de regulació uniforme de la confidencialitat per diferents professionals i els límits poc clars sobre la confidencialitat en la Coordinació de Parentalitat generen controvèrsia i es fa necessari establir pautes clares de confidencialitat en el procés de coordinació de parentalitat. Les directrius de bones pràctiques del COPC (2020) indiquen que, fora de la coordinació de parentalitat, el/la CP ha de mantenir la confidencialitat de la informació obtinguda durant el procés, amb algunes excepcions.

El/la CP ha d’actuar amb diligència deguda en situacions en què tingui coneixement d’un delicte greu (com agressions o amenaces greus) o quan existeixi un risc imminent per a la vida o la seguretat de la persona afectada o d’altres persones. En aquests casos, el deure de confidencialitat es veu limitat pel deure de protegir les víctimes i informar les autoritats competents, d’acord amb la normativa vigent.

El/la CP també està obligat/da a informar immediatament les autoritats en casos de violència en la parella (com ara al jutjat de guàrdia o la Fiscalia), i de maltractament a infants i adolescents (adreçant-se als serveis socials competents), així com davant de situacions d’amenaces d’autolesió o de fer mal a tercers.

A continuació, presentem un recull de les lleis.

14. Quines són les actuacions del/a CP en detectar violència?

Hi ha una preocupació lògica sobre com s’aborda la violència masclista des de la Coordinació de Parentalitat en situacions de contenciosos d’alta conflictivitat. També es planteja el debat sobre la formació necessària pels i les professionals que desenvolupen aquesta tasca i que ja s’ha adreçat a l’apartat 10.

Una de les funcions principals del/la CP és avaluar el conflicte i les dinàmiques relacionals de manera continuada al llarg de tot el procés. La seva intervenció té com objectiu implementar un pla de parentalitat que ofereixi als infants un entorn familiar protector, sa i estable preservant les relacions sanes entre progenitors i fills/es. Com ja s’ha explicat anteriorment, la presència de violència masclista és una circumstància que contraindica la Coordinació de Parentalitat. Aquesta situació podria no ser detectada abans de començar el procés, sinó només un cop ja s’hagi iniciat.

Diferències entre dinàmiques d’alta conflictivitat i violència masclista

Les dinàmiques que trobem en l’alta conflictivitat són diferents de les dinàmiques en la violència masclista. Aquells progenitors que han mostrat o continuen mostrant patrons de violència establint relacions asimètriques, amb amenaces, intimidació i control coercitiu sobre l’altre progenitor poden fer un ús potencialment indegut d’una intervenció familiar. Cal identificar-los, i comunicar-ho adequadament, renunciant, en aquests casos, a la intervenció en coordinació de parentalitat.

Aspecte	Alta conflictivitat	Violència masclista
Relació de poder	Relació generalment equilibrada entre ambdós progenitors	Relació asimètrica: un progenitor domina l’altre, amb conductes de coerció i control
Motiu del conflicte	Desacords pràctics o emocionals	Exercici de control i poder per part d’un progenitor
Patró de comportament	Conflictes recurrents	Violència sistemàtica: física, emocional, psicològica, etc.
Impacte en els infants	Estrès per la conflictivitat, amb conseqüències en el desenvolupament psicoemocional No estan exposats a dinàmiques de dominació	Danys psicològics greus per exposició directa o indirecta a la violència
Possibilitat d’intervenció	Potencial per a mediació (algunes de les disputes) o Coordinació de Parentalitat	No adequat per a Coordinació de Parentalitat. Calen intervencions especialitzades.

Bones pràctiques

Tal com es veu reflectit en les Directrius de Bones Pràctiques en l’exercici de la Coordinació de Parentalitat (COPC 2020), el tema de la seguretat està present en les diferents directrius. Per exemple, a la Directriu X sobre Confidencialitat (COPC, 2020, pàgines 29-31) referenciada més amunt, especifica quan informar a les autoritats. La Directriu XIII de l’esmentat document fa referència a promoure la seguretat de tots els i les participants en la Coordinació de Parentalitat, la detecció de la violència i la interrupció de la intervenció (COPC, 2020, pàgines 34-35). I, la Directriu I fa referència a les competències per exercir i inclou la formació específica. Aquestes mesures garanteixen una pràctica professional segura i ètica, respectant sempre les necessitats i drets dels infants.

Judicatura

Pel que fa a l’actuació de la judicatura, el Consejo General del Poder Judicial va publicar la “Guía de criterios de actuación judicial frente a la violencia de género” (2013) on inclou les eines de valoració del risc que tenen els jutges i jutgesses a la seva disposició, els principals protocols, així com el tractament que s’ha de donar a les víctimes a les seus judicials i la “Guía de criterios de actuación judicial en materia de custodia compartida” (2020) on es tracta específicament la problemàtica de la custòdia i les relacions parentals en casos de violència sobre la dona o violència sobre els menors d’edat.

La guia del CGPJ (2020) indica que, donada la prohibició legal de la mediació en la nostra legislació contra la violència de gènere no és possible realitzar la Coordinació de Parentalitat quan estigui acreditada la violència contra la dona o el propi menor d’edat (tant a nivell cautelar o indiciari, com per sentencia). Segons aquesta guia, aquesta intervenció podrà realitzar-se, valorant la seva viabilitat, quan s’hagi pronunciat sentència absolutòria o s’hagi sobresegut la causa penal, particularment si es van adoptar mesures de supressió de les estades i visites, o quan han estat vigents mesures restrictives de les relacions parentofilials i s’han deixat sense efecte. Tanmateix, cal tenir en compte que les dinàmiques de violència masclista poden continuar, malgrat la causa sigui arxivada. En aquesta darrera guia del CGPJ (2020), s’indica que la Coordinació de Parentalitat “és una intervenció molt útil en benefici de la dona en aquells casos en els que els fills i filles (especialment adolescents) s’han posicionat en el conflicte a favor del pare i presenten actituds negatives respecte de la mare”.

Per tant, davant d’una sentència activa i ferma de violència contra qualsevol membre de la unitat familiar, la intervenció del/a CP automàticament queda desestimada, així queda recollit a les directrius de la AFCC (2005, 2019), les directrius del COPC (2015, 2020) i al document base la FECPA (2020). Tampoc serà procedent adoptar aquesta mesura en els casos en els quals existeixin antecedents per violència de gènere, masclista o intrafamiliar, d’acord amb la normativa vigent o quan existeixi procés en tràmit per aquests motius.

CONCLUSIONS

La Coordinació de Parentalitat és un recurs necessari, amb perspectiva de trauma, d’infància i adolescència, gènere i família, que dona resposta a la falta d’intervencions eficaces a l’abast de la judicatura per famílies en situació d’alta litigiositat postruptura de parella, promovent els drets i benestar dels NNA.

La recerca i les experiències compartides amb professionals d’altres països amb una dilatada experiència en Coordinació de Parentalitat com el Canadà o EUA, acrediten l’efectivitat d’aquests auxiliars judicials que diàriament continuen assumint, des de la seva implantació, els casos que els són derivats des dels jutjats de família en demostrar ser una alternativa útil en aquests contenciosos d’aparent impossible solució.

A l’Estat espanyol, la Coordinació de Parentalitat compta amb un marc legal nacional i internacional que l’empara, amb jurisprudència que n’afavoreix la implantació. A nivell autonòmic, actualment aquesta figura només es troba recollida a la Comunitat Foral de Navarra, on es va establir un marc legal específic mitjançant la Llei Foral 21/2019, creant així un precedent per a possibles altres comunitats autònomes.

A Espanya, alguns Consistoris i Comunitats Autònomes, com l’Ajuntament de Madrid i el departament de Justícia de la Comunitat de Navarra, han emprès el seu propi camí sense esperar l’acció estatal oferint als seus ciutadans els seus propis serveis amb finançament públic. Els serveis de Navarra compten amb el marc legal de la Llei Foral 21/2019 (Fuero Nuevo), de 4 d’abril, que va introduir la figura del coordinador/a de parentalitat. En canvi, a Catalunya, llevat dels projectes pilot de fa uns anys, aquests serveis són de caràcter privat.

És responsabilitat de qui disposi de les competències en matèria d’unificar un criteri comú amb el desenvolupament d’una regulació estatal o autonòmica que aclareixi respecte la voluntarietat, la gratuïtat, els protocols de derivació, l’abast de la confidencialitat, així com també les competències i la formació específica i exhaustiva que cal exigir a un professional a qui se’l vol delegar un encàrrec tan complex (Consejo General del Poder Judicial, 2020).

La implantació d’aquesta figura jurídica a Catalunya i l’Estat ha generat crítiques i debats que l’Administració encara no ha resolt. El Grup de Treball de Coordinació de parentalitat del COPC reclama la seva regulació jurídica per tal que les controvèrsies al voltant de la implantació d’aquesta figura descrites en aquest article es resolguin definitivament.

REFERÈNCIES

AFCC Task Force on Parenting Coordination. (2003). Parenting coordination: Implementation issues. Family Court Review, 41, 533–564.

Association of Family and Conciliation Courts. (2019). Guidelines for Parenting Coordination. (https://www.afccnet.org/Portals/0/PDF/Guidelines%20for%20PC%20with%20Appendex.pdf?ver=8uMRjaZ_LXGcEuxcKhSCcg%3d%3d )

American Psychological Association. (2012). Guidelines for the practice of parenting coordination. American Psychologist, 67(1), 63–71.

Capdevila, C., Cartié, M., y Costa, M. J. (2019). La figura del coodinador o coordinadora de coparentalidad (CP) en el marco catalán y estatal. La designa del CP. Monográfico sobre coordinación de parentalidad. Anuario de Psicología / The UB Journal of Psychology, 49/3, 128-138. (https://revistes.ub.edu/index.php/Anuario-psicologia/article/view/anpsic2019.49.14)

Capdevila, C., D’Abate, D., Mazzoni, S. & Giudice, E. (2020). Emerging Parenting Coordination Practices Around the Globe. Parenting Coordination Special Issue. Family Court Review 58 (3), 710–729. (https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/fcre.12508)

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (2015). Directrius de bones pràctiques per l’exercici de la coordinació de parentalitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. PSIARA. Revista del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (2020). Actualización Directrices de buenas prácticas para el ejercicio de la coordinación de parentalidad. PSIARA. Revista del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (https://psiara.cat/2021/02/18/directrices-de-buenas-practicas-para-el-ejercicio-de-la-coordinacion-de-parentalidad-actualizacion-2020/)

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. (2023). Proyecto Internacional de Investigación sobre Intervenciones en crisis de la coparentalidad “Nuevas orientaciones en justicia para familias del siglo XXI” (Santiago de Chile, 14 de mayo). (https://psiara.cat/wp-content/uploads/2023/07/CONCLUSIONES-PROYECTO-IBEROAMERICANO-CRISIS-COPARENTALIDAD-CHILE-2023.pdf)

Consejo General del Poder Judicial. (2013). Guía de criterios de actuación contra la violencia de género. (https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/En_Portada/Guia_de_criterios_de_actuacion_judicial_frente_a_la_violencia_de_genero).

Consejo General del Poder Judicial. (2020). Guía de criterios de actuación en materia de custodia compartida. (https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Igualdad-de-Genero/Guias-y-estadisticas/Guias-del-Consejo-en-la-materia/Guia-de-criterios-de-actuacion-judicial-en-materia-de-custodia-compartida)

Esteve Alguacil, L., Sanchis Juesas, B., i Ticó Burguera, M. (2024). Coordinació de parentalitat: Perfils professionals i intervenció en casos de violències masclistes. Repositori del Departament de Justícia. (https://repositori.justicia.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.14226/1512/Coordinació%20de%20parentalitat.pdf?sequence=3&isAllowed=y)

Fiscalía General del Estado (2022 [28/29 noviembre]). Conclusiones del XVII Seminario de Fiscales Delegados en Violencia sobre la Mujer. Madrid. (https://www.fiscal.es/documents/20142/5476881e-7b92-8c54-c8d3-7dbd679efd9b)

Gobierno de Navarra. Resolución Dirección General de Justicia (2020 [de 2 de abril]). Protocolo para Coordinación de Parentalidad en los Juzgados de Navarra. (https://hacienda.navarra.es/SICPPortal/mtoGeneraDocumento.aspx?DOA=2208081230229F141CB7&DOL=2 )

González del Pozo, J.P. (2019). El Coordinador de Parentalidad: una figura esperanzadora para la pacificación de conflictes familiares de alta intensidad. ElDerecho.com. (https://elderecho.com/el-coordinador-de-parentalidad-una-figura-esperanzadora-para-la-pacificacion-de-conflictos-parentales-de-alta-intensidad)

Ley Foral 21/2019 de 8 de junio. Modificación y Actualización de la Compilación del Derecho Civil Foral de Navarra o Fuero Nuevo. (Boletín Oficial del Estado nº 137). (https://www.boe.es/eli/es-nc/lf/2019/04/04/21)

Ley 1/2000 de Enjuiciamiento civil. (Boletín Oficial del Estado nº 7 de 8 de enero. (https://www.boe.es/eli/es/l/2000/01/07/1/con)

Ley Enjuiciamiento Criminal. (2015). Modifica por la disposición final 1.4 de la Ley 4/2015, de 27 de abril. (Artículo 261 y siguientes) (Boletín Oficial del Estado -A-4606).

Ley 15/1999 de Protección de Datos de Carácter Personal (Boletín Oficial del Estado nº 298; sup.17 ed catalana). (https://www.boe.es/eli/es/lo/1999/12/13/15)

Llei 25/2010 sobre la persona i la família. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 5686). (https://dogc.gencat.cat/es/sumari-del-dogc/?numDOG=5688).

Ley 37/1991, sobre medidas de Protección de los Menores Desamparados y de la Adopción (Boletín Oficial del Estado nº 45, 6085 – 6089). (https://www.boe.es/eli/es-ct/l/1991/12/30/37)

Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5641). (https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2010/05/27/14)

Ley 8/2021, de 4 de junio, de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia. (2021). Boletín Oficial del Estado, núm. 134, de 5 de junio de 2021. (https://www.boe.es/eli/es/lo/2021/06/04/8/con)

Pereda Beltrán, N., Águila Otero, A., y Andreu Batalla, L. (2025). El maltrato y la exposición a violencia familiar: Un estudio nacional desde la perspectiva de la adolescencia española. UNICEF España. (https://www.observatoriodelainfancia.es/oia/esp/documentos_ficha.aspx?id=8830)

Proyecto Internacional de Investigación sobre Intervenciones en crisis de la coparentalidad “Nuevas orientaciones en justicia para familias del siglo XXI” (Santiago de Chile, 14 de mayo 2023). PSIARA. (https://psiara.cat/wp-content/uploads/2023/07/CONCLUSIONES-PROYECTO-IBEROAMERICANO-CRISIS-COPARENTALIDAD-CHILE-2023.pdf)

Rodríguez, C. y Carbonell, X. (2014). Coordinador de parentalidad: nueva figura profesional para el psicólogo forense. Papeles del Psicólogo. 35 (3) 193-200. (https://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/2439.pdf)

Rosales, M., Fernández, R. y Fariña, F. (2019). Documento base para el desarrollo de la coordinación de parentalidad. I Fórum expertos para el desarrollo de la coordinación de parentalidad. Universidad de La Laguna. (https://www.coppa.es/gestor/uploads/programas/DOCUMENTO-BASE-CP.pdf)

Sambola Cabrer, M. (2014). La supervisión jurisdiccional de las medidas relativas a menores establecidas en proceso de familia: el Coordinador de Parentalidad. ¿El órgano crea función? La Notaria 3, pp. 10-21.(https://www.colegionotarial.org/sites/default/files/publicaciones/notaria/201403-ES.pdf)

Síndic de Greuges (2020). Els drets dels infants i adolescents: centre d’atenció en les separacions conflictives. (https://https://www.sindic.cat/site/unitFiles/7481/Informe%20sobre%20separacions%20conflictives_cat_ok.pdf)

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Civil. Sentencia nº 11 (2015). [José francisco Valls Gombau. 26 febrero] España. (http://www.infocoponline.es/pdf/sentenciaTSJC.pdf)

Rodríguez, C. y Carbonell, X. (2014). Coordinador de parentalidad: nueva figura profesional para el psicólogo forense. Papeles del Psicólogo. 35 (3) pp 193-200. (https://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/2439.pdf)

Rosales, M., Fernández, R. y Fariña, F. (2019). Documento base para el desarrollo de la coordinación de parentalidad. I Fórum de expertos para el desarrollo de la coordinación de parentalidad y la gestión de la alta conflictividad. Universidad de La Laguna. Andavira Editora. (https://www.coppa.es/gestor/uploads/programas/DOCUMENTO-BASE-CP.pdf)

Sambola Cabrer, M. (2014). La supervisión jurisdiccional de las medidas relativas a menores establecidas en proceso de familia: el Coordinador de Parentalidad. ¿El órgano crea función? La Notaria 3, pp. 10-21. (https://www.colegionotarial.org/sites/default/files/publicaciones/notaria/201403-ES.pdf)

Síndic de Greuges (2020). Els drets dels infants i adolescents: centre d’atenció en les separacions conflictives. (https://https://www.sindic.cat/site/unitFiles/7481/Informe%20sobre%20separacions%20conflictives_cat_ok.pdf)

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña. Sala de lo Civil. Sentencia nº 11 (2015). [José francisco Valls Gombau. 26 febrero] España. (http://www.infocoponline.es/pdf/sentenciaTSJC.pdf)

AUTORIA: Comissió del Grup de treball de Coordinació Parentalitat

Connie Capdevila
Rut García
Glòria Terrats
Oriana A. Mosquera
Marina Roustan
Mariam B. Tiffon
Núria Vázquez
Àlex Gaya (coordinador GT)

Material del Grup de Treball de Coordinació de Parentalitat del COPC:

ACCÉS AL MATERIAL DEL GRUP DE TREBALL DE COORDINACIÓ DE PARENTALITAT (Entrevistes, Publicacions, Activitats)
ACCÉS A LA LLISTA DE PROFESSIONALS EXPERTS EN COORDINACIÓ DE PARENTALITAT