Més enllà de la intervenció: el compromís de la psicologia amb la transformació social

Editorial

Per Roger Ballescà, vocal comissionat de desenvolupament professional i ordenació de la professió del COPC.

És ben sabut que la psicologia ha anat guanyant reconeixement i presència en àmbits molt diversos de la nostra societat de manera creixent, especialment en les darreres dècades. Avui resulta difícil imaginar una resposta adequada a molts dels reptes que afrontem sense incorporar-hi el coneixement i la perspectiva psicològiques. Molts d’aquests temes han estat tractats en aquesta, la nostra, revista. Tanmateix, no n’hi ha prou de ser presents en l’atenció directa a les persones, els grups i les institucions, sinó que cal participar cada vegada més en la planificació, la gestió i la presa de decisions que condicionen el seu benestar. La incidència política, de fet, és un dels reptes definits per l’actual Junta de Govern i una de les principals aspiracions de la nostra professió

Precisament, en aquest número del Psiara entrevistem Josep Tristany, psicòleg clínic i primer professional de la psicologia que assumeix la direcció del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya. La seva trajectòria i la responsabilitat que ocupa són un bon exemple del camí que la nostra professió ha anat recorrent, però també del que encara queda per fer. Com ell mateix assenyala, disposem de professionals amb coneixements, experiència i capacitats que poden aportar molt a la direcció d’equips, la planificació de serveis i el disseny de polítiques públiques. Cal, doncs, continuar avançant en aquesta direcció, reforçant les competències de lideratge i gestió, i afavorint una presència més gran de psicòlegs i psicòlogues en llocs de responsabilitat, tant en el sector públic com en el privat.

Aquesta aspiració no s’ha d’entendre en cap cas com una reivindicació corporativa, sinó com una oportunitat per enriquir la mirada amb què abordem els reptes col·lectius, en benefici de la ciutadania. La psicologia aporta un coneixement profund del comportament humà, les emocions, les relacions, els processos de desenvolupament i la influència dels contextos. Una perspectiva que, complementada amb les aportacions d’altres disciplines i amb l’experiència de les mateixes persones, pot contribuir a prendre decisions més integrals, més ajustades a les necessitats reals i, en definitiva, més eficaces.

L’entrevista a Tristany ens convida també a reflexionar sobre la transformació del model d’atenció a la salut mental. El repte, com ell mateix planteja, és avançar cap a un sistema més preventiu, proactiu, comunitari i centrat en la persona. Això implica anar més enllà d’una resposta que s’activa principalment quan el problema ja s’ha manifestat, per intervenir també sobre els factors que condicionen el benestar, reforçar els entorns de vida, les comunitats, i promoure la salut mental des d’una perspectiva transversal. Una transformació que requereix recursos, sens dubte, però també noves maneres d’organitzar-los i d’entendre la nostra responsabilitat com a professionals i com a societat.

Aquesta mirada connecta amb una altra de les entrevistes que recull aquest número, en què Francisco Villar ens proposa reflexionar sobre la prevenció del suïcidi des d’una perspectiva que posa l’accent en la defensa de la vida. Una invitació a no limitar la prevenció a la identificació dels riscos o a la intervenció davant les crisis, sinó a promoure els vincles, les oportunitats i les condicions que ajuden les persones, especialment els infants i adolescents, a construir una vida que valgui la pena viure.

Altres continguts d’aquest número mostren també la diversitat d’àmbits en què la psicologia pot contribuir al benestar i a la protecció de les persones. La col·laboració entre el COPC i l’Oficina Antifrau de Catalunya per reforçar l’atenció psicològica a les persones alertadores posa de manifest el valor de la nostra disciplina en la protecció de qui afronta situacions de vulnerabilitat en defensa de l’interès públic. Així mateix, la presentació de la Guia tècnica per a l’observació i supervisió de visites entre infants i famílies d’origen exemplifica la contribució del coneixement psicològic a la millora de les pràctiques professionals i a la protecció dels drets dels infants.

Totes aquestes aportacions comparteixen una mateixa idea:

«La psicologia no ha de limitar-se a intervenir sobre les conseqüències dels problemes, sinó que també ha de contribuir a comprendre’n les causes, prevenir-los i construir respostes més adequades»

Des del COPC tenim la responsabilitat de promoure aquesta mirada àmplia, reforçar el reconeixement i les competències de la professió, facilitar el diàleg entre disciplines i impulsar la participació activa dels psicòlegs i psicòlogues en els espais on es decideix el futur dels serveis i de les polítiques públiques.

Una psicologia més present i amb més capacitat d’incidència no ha de ser només una aspiració professional. Ha de ser, sobretot, una oportunitat per contribuir a construir una societat més saludable, més justa i més atenta a les necessitats de les persones.

Compartir

Comenta l’article