Enguany celebrem els 10 anys de la Piscoxarxa. Una iniciativa sorgida dels col·legiats i les col·legiades que, davant d’un context social molt complicat, van posar en valor la importància dels determinants socials en la salut i el benestar de les persones. Així és com va crear aquesta xarxa de professionals de la psicologia que ofereixen part del seu temps a atendre aquelles persones que no tenen recursos. Una xarxa que s’ha mantingut amb un número força estable, al voltant del centenar de professionals, de tot el nostre territori. La Psicoxarxa ens ha permès, a més, fer d’altaveu sobre la necessitat d’augmentar el nombre de psicòlegs i psicòlogues al sistema de salut públic, per tal que ningú es quedi sense l’atenció psicològica a la que tothom hauria de tenir accés, i alertar dels riscos de patologització dels malestars quotidians que comporta la manca d’aquests recursos.

El 2021, amb la creació de la figura dels Referents de Benestar Emocional Comunitari (RBEC), es va fer un pas molt significatiu en relació a la prevenció i la promoció de la salut de la ciutadania, cosa que va obrir la porta a que altres comunitats autònomes estiguin aconseguint també incorporar psicòlegs i psicòlogues generals sanitaris a la Primària. Una bona notícia per a la nostra professió, però sobretot per a la població, que ho demanda cada cop més i que s’està beneficiant dels bons resultats que els estudis fets al respecte ens mostren.

És evident, però, que encara queda molt camí per fer fins el ple reconeixement de la Psicologia General Sanitària a l’assistència primària. Per això us convido a llegir l’entrevista a Maria Bantulà i Joan Guasch, psicòlegs general sanitaris que treballen com a RBECs, i que ens expliquen en primera persona com han estat aquests anys, els reptes de futur i el valor de fer comunitat.

Parlant de comunitat, em plau poder fer esment també aquí de la creació, com ja sabeu, de la nostra Fundació, a la qual el nostre projecte solidari li cedeix amablement el nom: Fundació Psicoxarxa. I ho fa precisament perquè la seva missió serà desenvolupar projectes de caire social, alguns dirigits a la nostra comunitat (col·legiats i col·legiades), com per exemple el Projecte de Protecció Social; i d’altres dirigits a la ciutadania, com la pròpia Psicoxarxa Solidària. La seva figura jurídica ens permetrà optar a subvencions per poder encetar estudis o fer recerca, amb la col·laboració de les universitats, per tal d’obtenir dades d’interès sobre la salut mental i sobre la nostra professió.

En aquest número de la nostra revista, podreu trobar, a més, interessants reflexions sobre si un chatbot pot fer de psicòleg, què suposa la conducció automàtica, com podem conservar la memòria o com prevenir el suïcidi, a més de les cròniques de la III Jornada Debat a bat de Tarragona i el XVI Congrés de Psicologia Jurídica i Forense celebrada a Barcelona, i les novetats editorials.

M’agradaria destacar, també, l’entrevista a Irina Salzberg i Leandro Carmona, psicòlegs generals sanitaris i psicoanalistes que, al meu parer després de veure els vídeos i d’haver assistit a l’acte de presentació de “Transmisiones psicoanalíticas”, crec que han iniciat un projecte que va més enllà de crear un material audiovisual sobre la Psicoanàlisi. Són la mostra, com ho son els protagonistes dels vídeos, de que, per créixer, crear i exercir la nostra professió no hem de deixar mai de fer i fer-nos preguntes.

Us deixo, doncs, amb tot aquest contingut que convida a aprendre, reflexionar i compartir.

Espero que gaudiu molt de la lectura,

Dolors Liria

Coordinadora de la Psicoxarxa i vicedegana del COPC