Professionals de tot el territori es reuneixen al COMB per visibilitzar la pressió assistencial, llegir un manifest compartit i reclamar un diàleg estructural amb l’Administració.

La seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va acollir la primera Jornada dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya, una trobada sense precedents que va reunir professionals de bona part del territori, i que va evidenciar la necessitat urgent d’abordar la situació actual de l’atenció pública en salut mental infantil i juvenil a Catalunya. La jornada, titulada “Passat, present i futur de la salut mental infantojuvenil comunitària” va registrar gran èxit de convocatòria i va esdevenir un espai de reflexió col·lectiva, però també de reivindicació professional i de compromís amb la qualitat assistencial.

L’acte va néixer amb una doble voluntat: compartir l’estat real dels serveis des de la primera línia assistencial i fer visible la complexitat creixent del context en què treballen els equips dels CSMIJ. Els diferents ponents van relatar la realitat d’aquests centres, marcada per l’increment sostingut de la demanda, l’augment de la complexitat dels casos i una pressió assistencial que molts professionals consideren difícilment sostenible en el temps.

Una jornada històrica per donar veu als equips

En la seva intervenció, Roger Ballescà, coordinador de l’àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell i membre de la Junta de Govern del COPC, va definir la trobada com “una jornada històrica”, ja que, per primera vegada, professionals de centres d’arreu de Catalunya es reunien per compartir obertament “quin és el to vital del nostre dia a dia”. Ballescà va subratllar que, tot i el creixement de la xarxa en els darrers anys, aquest desplegament no ha anat acompanyat d’una dotació suficient de recursos per absorbir l’augment exponencial de la demanda i la seva complexitat.

Segons va subratllar, els equips es troben sovint al límit, amb dificultats per sostenir programes assistencials, amb manca de professionals i amb una sensació de desconnexió entre les decisions que es prenen des de l’Administració i la realitat quotidiana dels serveis. En aquest context, Ballescà va explicar que la jornada i el manifest pretenien obrir un espai de diàleg real i bidireccional per avançar cap a millores concretes.

Lectura del manifest: una diagnosi compartida

Un dels moments centrals de la jornada va ser la lectura del Manifest de la Plataforma de Professionals dels CSMIJ de Catalunya, un document que va oferir la diagnosi detallada de la situació actual, i que formula propostes per avançar cap a un model d’atenció més eficient, equitatiu i sostenible.

El manifest parteix d’una concepció de la salut mental infantil i juvenil com un fenomen complex, on interactuen factors biològics, psicològics i socials, i defensa la necessitat d’intervencions adaptades a cada etapa evolutiva, basades en l’evidència i amb un ús responsable de la psicoteràpia, la psicofarmacologia i les intervencions socials.

Quatre reivindicacions clau

Entre els punts més destacats del manfiest, els professionals alerten d’una pressió assistencial creixent, alimentada no només per l’augment de la demanda, sinó també per la gravetat i la complexitat dels casos atesos, així com pels determinants socials, familiars i educatius que impacten directament en el benestar dels infants i adolescents. El text assenyala que els CSMIJ s’han convertit sovint en receptors de derivacions que no sempre tenen una justificació clínica clara, fet que incrementa la sobrecàrrega dels equips i en dificulta la capacitat de resposta.

Un altre eix clau és la crítica a un model excessivament centrat en indicadors quantitatius, com ara les llistes d’espera o els volums d’activitat, en detriment de la qualitat terapèutica i de l’impacte real dels tractaments. Els professionals reclamen criteris que tinguin en compte la millora funcional, la continuïtat del vincle terapèutic i l’experiència de les famílies.

El document també posa el focus en la definició limitada de la gravetat clínica, sovint basada en codis diagnòstics adultocèntrics que no reflecteixen adequadament la realitat de la infància i l’adolescència, així com en la manca de professionals especialitzats, que dificulta la cobertura de places, la substitució de baixes i la consolidació dels equips.

Les conseqüències per a infants, adolescents i famílies

Durant la jornada, diverses veus van posar paraules a les conseqüències concretes d’aquesta situació sobre les persones ateses. Eulàlia Izquierdo, psicòloga clínica i coordinadora del Servei de Salut Mental Infantil i Juvenil de Vic, va remarcar que la sobrecàrrega i la manca de recursos obliguen sovint a prioritzar la rapidesa en l’atenció per reduir llistes d’espera, però això pot anar en detriment de la continuïtat, la intensitat i la qualitat dels tractaments, elements essencials per aconseguir resultats realment terapèutics.

En una línia similar, Susana Rignoni, psicòloga clínica i coordinadora del CESMIC Nord de Nou Barris, va alertar sobre el fenomen de la patologització excessiva de la infància i l’adolescència. Segons va explicar, moltes expressions de malestar dels infants i adolescents són interpretades automàticament com a trastorns psicopatològics, tant en l’àmbit escolar com familiar o comunitari, fet que genera una demanda creixent als serveis de salut mental. Rignoni va defensar la necessitat de diferenciar entre medicar i medicalitzar, i va advertir dels riscos d’una resposta excessivament farmacològica a problemàtiques que sovint tenen arrels socials o contextuals.

Per la seva banda, Josep Checa, psicòleg clínic i coordinador del CSMIJ de Santa Coloma de Gramenet, va posar l’accent en la manca estructural de professionals en psicologia, psiquiatria i infermeria especialitzada. Checa va reclamar un increment urgent de les places de formació especialitzada (PIR, MIR i EIR), recordant que la dificultat per cobrir places i substitucions repercuteix directament en la qualitat assistencial i en la continuïtat dels tractaments.

Debat, construcció col·lectiva i compromís de futur

La jornada també va oferir taules i ponències centrades en la realitat assistencial dels CSMIJ, els reptes del model actual i les perspectives de futur. Les intervencions van abordar qüestions com la relació entre accessibilitat i qualitat, l’impacte dels programes impulsats des de l’Administració, la necessitat de coordinació interdepartamental i el paper clau de l’atenció primària i dels dispositius comunitaris en la prevenció i detecció precoç.

Aquest enfocament va permetre posar en comú experiències diverses, però també construir un relat compartit que reforça la legitimitat de les demandes expressades al manifest.

Així, la primera Jornada dels CSMIJ de Catalunya no va ser només un espai de denúncia, sinó també una mostra de compromís col·lectiu amb la salut mental dels infants i adolescents, amb l’objectiu de construir un sistema públic més just, eficient i sostenible.

Recollida de signatures a Change.org

Els i les professionals responsables del manifest han obert una pàgina a Change.org perquè qualsevol persona pugui donar-hi suport i ajudar així a l’atenció a la salut mental d’infants i joves, i contribuir a fer possible el canvi.