La pressió estètica, els estereotips, la desigualtat en espais de poder i els seus efectes sobre la salut van centrar les taules rodones i les conferències que enguany van tenir lloc a Barcelona i que van comptar amb Alba Alfageme, Elena Crespi, Laia Rosich, @mamapsicóloga, @croquetamente i @lapsicowoman, entre les ponents.

Els dies 20, 21 i 22 de novembre, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir les XVI Jornades Estatals de Psicologia contra la Violència de Gènere que, un esdeveniment coorganitzat pel Consejo General de la Psicología de España i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, a través de la seva Secció de Psicologia de les Dones, Gèneres i Diversitats. Un espai de trobada, reflexió i construcció col·lectiva que va tenir per objectiu avançar cap a una pràctica psicològica més conscient, crítica i compromesa amb la transformació social i feminista que, per primera vegada, va dedicar la totalitat del seu programa a les violències simbòliques.

Les violències simbòliques són aquelles que solen passar més desapercebudes, però reforcen igualment les desigualtats de gènere i afecten la salut física i mental de les dones, com ara els piropos, la pressió estètica, la cosificació als mitjans i a la publicitat o la violència institucional.

Així, durant el dijous 20 vam poder assistir al taller de Mara Jiménez (@croquetamente) per combatre la gordofòbia, el de Marta Mariñas sobre l’abordatge terapèutic del trauma causat per aquestes violències, i el d’Isa Duque (@lapsicowoman) sobre la pressió estètica que pateixen les noves generacions.

Divendres 21 es va celebrar la jornada inaugural a càrrec de Francisco José Santolaya Ochando, president del Consejo General de la Psicología de España; Guillermo Mattioli Jacobs, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC); i Yolanda Ferrer Polo, secretària de Feminisme del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.

Acte seguit, es va celebrar la conferencia inaugural, a càrrec de Sara Morreres Quesada, presidenta de la Secció Psicologia de les Dones, Gèrenes i Diversitats del COPC; Alba Alfageme Casanova, psicòloga feminista i divulgadora; i Elena Crespi Asensio, psicòloga feminista, sexòloga i divulgadora de relacions sexo-afectives, que van parlar de com impacta la violència simbòlica a la salut física, psicològica, emocional i relacional de les dones, i en els grups minoritzats.

Després del descans, es van dur a terme les taules «Relació entre violències masclistes i salut» i «La interseccionalitat de les violències simbòliques», i a la tarda vam poder assistir a l’espectacle d’stand up comedy feminista «Pintxo de tortilla». I dissabte 22, es va celebrar la conferència «Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)» i la taula rodona «La violència institucional a la seu judicial». [Consulteu el programa complet i les ponents en aquest enllaç].

La clausura de les XVI Jornades Estatals de Psicologia contra la Violència de Gènere va còrrer a càrrec d’Alba Garcia Sánchez, directora executiva de l’Institut Català de la Dona; María Rosa Álvarez Prada, coordinadora de l’Área de Psicología e Igualdad de Género del Consejo General de la Psicología de España; i Sara Morreres Quesada, presidenta de la Secció Psicologia de les Dones, Gèrenes i Diversitats del COPC. La trobada va finalitzar amb una coral de dones d’edats, orígens i realitats diverses.

Durant les jornades, algunes de les seves participants més mediàtiques van deixar-nos algunes frases inspiradores que van ser publicades el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones:

En definitiva, es va tractar d’unes jornades que van servir de punt de trobada de professionals de tot el país, pensades des de la psicologia per conèixer i detectar aquestes violències invisibilitzades que afecten tota la ciutadania, i que van oferir un ampli panorama de les mateixes, des del marc institucional fins a les patides per les persones. En paraules de la psicòloga Sara Morreres: «una ocasió per fer visible l’invisible, desnaturalitzar desigualtats, promoure una cultura crítica i ètica, i enfortir la convivència, que esperem hagin ajudat a donar resposta i posar paraules a malestars comuns, no sempre identificats».

«Quan el patriarcat intenta fer-nos invisibles, recordem que la nostra autoestima és un far. No temem els miralls trencats, perquè la distorsió no és nostra. Cada fragment esdevé llum per reconstruir-nos juntes i resisitir imaginant un futur feminista» – Secció de Dones, Gèneres i Diversitats del COPC