A la imatge, d’esquerra a dreta: Elena Garrido, Elisa Micciola, Josep Tomàs Salàs i Òscar Roca.

L’Oficina Antifrau de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) han impulsat el curs Assistència psicològica a les persones alertadores, una proposta formativa innovadora orientada a preparar professionals de la psicologia per intervenir en l’acompanyament i l’atenció de persones que comuniquen possibles infraccions o irregularitats d’interès públic.

L’acte d’obertura ha comptat amb la participació de la vicesecretària del COPC, Elisa Micciola, i del director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Josep Tomàs Salàs. També hi han intervingut Elena Garrido, presidenta de la Secció de Psicologia Jurídica del COPC, i Òscar Roca, director de Prevenció d’Antifrau.

En la seva intervenció, Josep Tomàs Salàs ha destacat la contribució essencial de les persones alertadores en la detecció de conductes irregulars que, sovint, podrien quedar ocultes. En aquest marc, ha recordat que la Llei 2/2023, que incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la normativa europea de protecció de les persones informants, té com a finalitat fomentar una cultura de l’alerta sòlida i facilitar mecanismes segurs perquè la ciutadania pugui comunicar infraccions. Segons ha assenyalat, «l’objectiu és que les persones puguin alertar d’una manera fàcil, protegida i eficient, sense haver d’assumir en solitari el pes de fer aflorar irregularitats que afecten l’interès públic».

El director d’Antifrau ha remarcat la importància de generar vies alternatives al silenci i ha explicat que l’experiència acumulada per l’organisme ha evidenciat mancances en l’aplicació pràctica dels sistemes de protecció. «Quan rebem una persona alertadora, sovint ens trobem amb inquietud, nervis i un elevat impacte emocional», ha afirmat. Davant d’aquesta realitat, ha posat en valor la col·laboració establerta amb el COPC per donar resposta a una necessitat que fins ara havia estat poc desenvolupada: l’acompanyament psicològic especialitzat a les persones alertadores.

En aquest sentit, Salàs ha subratllat que «la realitat ens ha demostrat que un dels grans buits del sistema és precisament l’acompanyament psicològic. Si volem consolidar una veritable cultura de l’alerta, cal oferir a les persones informants una protecció integral que inclogui també el suport emocional i psicològic». També ha destacat que la iniciativa està despertant l’interès d’autoritats de protecció de persones informants tant a escala estatal com internacional, atès el seu potencial per esdevenir una experiència de referència en aquest àmbit.

Per la seva banda, la vicesecretària del COPC, Elisa Micciola, ha posat l’accent en l’element innovador de la proposta formativa i ha remarcat que es tracta d’«un àmbit emergent en què la psicologia pot aportar una mirada i un acompanyament especialment valuosos a les persones alertadores». Així mateix, ha defensat la necessitat d’afavorir espais d’intercanvi i coneixement compartit entre diferents disciplines per afrontar els nous reptes vinculats a la protecció de les persones informants.

Micciola ha explicat que el curs planteja una aproximació integral a aquesta realitat, incorporant dimensions jurídiques, psicològiques i socials relacionades amb l’experiència de comunicar irregularitats. Entre els continguts, s’hi aborden qüestions com les represàlies potencials, la gestió de conflictes i les estratègies d’acompanyament necessàries per donar suport a les persones alertadores, amb la voluntat de «posar la psicologia al servei de la societat i de les persones que contribueixen a la defensa de l’interès públic».

La presidenta de la Secció de Psicologia Jurídica del COPC, Elena Garrido, ha destacat la trajectòria de col·laboració entre el Col·legi i l’Oficina Antifrau que ha permès fer possible aquesta formació. Segons ha explicat, la preocupació pels efectes psicològics que poden patir les persones alertadores ja existia abans de l’aprovació de la Llei 2/2023 i responia a una necessitat detectada en la pràctica diària. «Abans fins i tot que el marc legal reconegués l’assistència psicològica com una mesura de suport, Antifrau ja havia identificat el patiment que sovint acompanya les persones alertadores i la necessitat de donar-hi una resposta especialitzada», ha recordat.

Garrido també ha assenyalat que els primers treballs en aquest camp es van desenvolupar amb pocs referents i una literatura especialitzada molt limitada, fet que va evidenciar la conveniència de generar coneixement propi i impulsar programes formatius específics. Segons ha indicat, el curs combina continguts jurídics, psicològics i socials, amb una atenció especial als processos de decisió que porten una persona a informar sobre una possible irregularitat.

Al seu torn, el director de Prevenció d’Antifrau, Òscar Roca, ha agraït la participació dels professionals inscrits i ha valorat positivament l’interès del col·lectiu de la psicologia per explorar nous espais d’intervenció relacionats amb la defensa de l’interès general. «Les persones alertadores ens demanen suport jurídic, però l’experiència ens ha demostrat que també necessiten una resposta especialitzada des del punt de vista psicològic», ha explicat.

Roca ha assenyalat que la inquietud professional i la voluntat d’ampliar coneixements poden ajudar a donar resposta a una necessitat real detectada en l’acompanyament de les persones informants. Igualment, ha remarcat que els participants en aquesta formació esdevindran els primers professionals de la psicologia de l’Estat espanyol a rebre una preparació específica en l’acompanyament a les persones alertadores.

Entre els continguts del programa destaquen el marc legal de protecció de les persones informants, el concepte d’alerta d’interès públic, la promoció de la cultura de l’alerta i l’anàlisi dels factors organitzatius que poden facilitar o dificultar la comunicació d’irregularitats.

Testimonis en primera persona

Després de la presentació del curs, la jornada ha incorporat les experiències de dues persones alertadores: Gracia Ballesteros, enginyera de Camins vinculada al cas Acuamed, i Lourdes Conesa, arquitecta relacionada amb el cas Ciutat Vella. La conversa, moderada per Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals, Visibilitat i Participació de l’Oficina Antifrau, ha permès conèixer de prop els efectes professionals, socials i emocionals que pot comportar la decisió de denunciar possibles irregularitats.

Els seus testimonis han evidenciat la necessitat de disposar de recursos eficaços de suport i acompanyament per a les persones que contribueixen a detectar conductes contràries a l’interès públic.

La jornada ha finalitzat amb la projecció del curtmetratge L’home que no va poder romandre en silenci, seguida d’un col·loqui conduït per la tècnica de Prevenció d’Antifrau Lara Baena. Aquesta activitat ha afavorit la reflexió sobre els dilemes personals, professionals i ètics que afronten les persones que decideixen denunciar situacions injustes o irregulars.

Cap a una xarxa especialitzada d’acompanyament

L’organització d’aquesta formació s’inscriu en les competències que la normativa atribueix a l’Oficina Antifrau de Catalunya com a Autoritat Independent de Protecció de l’Informant a Catalunya. Entre aquestes funcions destaquen la gestió del canal extern d’informació, l’aplicació de mesures de suport a les persones informants, l’exercici de la potestat sancionadora i la promoció de la cultura de la integritat pública.

Amb aquesta iniciativa, Antifrau avança en el desplegament efectiu d’una de les mesures de suport previstes a la Llei 2/2023, malgrat l’absència d’un desenvolupament normatiu específic sobre l’assistència psicològica. L’objectiu és reforçar la protecció integral de les persones alertadores i garantir una resposta més completa a les seves necessitats.