Els recents esdeveniments difosos pels mitjans de comunicació al voltant del cas Andic han generat una comprensible inquietud social, a més de la premsa i de les associacions de professionals de la salut mental, en particular entre els psicoanalistes, i han reobert una pregunta fonamental:

Què és la psicoanàlisi i què no és? És així com treballen els psicoanalistes?

En moments com aquest, creiem que és responsabilitat de les institucions psicoanalítiques oferir claredat i recordar els principis ètics que sostenen la nostra pràctica.

La psicoanàlisi no consisteix a dirigir la vida de les persones, dir-los com han de viure, intervenir en les seves decisions personals, familiars o patrimonials, ni crear relacions de dependència amb el professional que les tracta.

El treball psicoanalític es fonamenta en una escolta profunda i respectuosa de la singularitat de cada subjecte. El seu objectiu no és imposar una veritat, sinó obrir un espai on cada persona pugui pensar, elaborar els seus conflictes i trobar les seves pròpies respostes.

El psicoanalista no ocupa el lloc del pacient. Es tracta d’acompanyar un procés de descobriment en què la paraula, el temps, la reflexió i el respecte per l’autonomia del pacient constitueixen el nucli mateix del tractament. Per això:

Qualsevol pràctica basada en la manipulació, la suggestió, el control, la intimidació, la dependència o la substitució del pensament del pacient pel del professional resulta incompatible amb els fonaments clínics i ètics de la psicoanàlisi

La nostra pràctica exigeix una formació rigorosa, una anàlisi personal sostinguda, supervisió clínica, estudi permanent i un compromís ètic inalterable. La confiança que una persona diposita en qui l’escolta és un dels actes més delicats de l’experiència humana i mai no pot ser utilitzada per condicionar la seva llibertat, obtenir beneficis personals o vulnerar la seva autonomia.

Des de Gradiva Barcelona ens oposem a pràctiques que no respecten l’ésser humà i reafirmem el nostre compromís amb una atenció a la salut mental que, des del rigor i la responsabilitat, reconegui i preservi la singularitat i la dignitat de cada subjecte.

Creiem que aquest és també un moment per recordar que el valor de la psicoanàlisi no rau a oferir respostes ràpides ni solucions imposades, sinó a sostenir un espai on el pensament es pugui desplegar amb llibertat, on la paraula pugui ser escoltada sense coacció i on el desig del pacient mai no sigui substituït pel del professional.

Perquè allà on la por, la manipulació, el sotmetiment o qualsevol forma d’abús ocupen el lloc de l’escolta, del respecte i de la llibertat del subjecte, ja no estem parlant de psicoanàlisi.

Gradiva – Associació d’Estudis Psicoanalítics