Del 3 al 5 d’octubre passat va tenir lloc a Lisboa el 2n Congrés Internacional de Medicina Aeroespacial, amb el patrocini de diverses associacions científiques com l’Aerospace Medical Association (ASMA), l’European Society of Aerospace Medicine (ESAM), la International Academy of Aviation and Space Medicine (IAASM) i la Sociedade Cientifica Medica Aerospacial Associaçâo Portuguesa (SMAPOR).

Una de les activitats del programa era la ponència “Puntos de corte para la variable atención en pilotos de aviación comercial españoles (estudio de aproximación inicial)” de la psicòloga Montserrat Lucas, especialista en psicologia aeronàutica i membre de la Junta de la Associació Espanyola de Psicologia de l’Aviació (AEPA), que el comitè científic del congrés va acceptar i incloure a la secció “Factors humans i fatiga”.

El dia 5 d’octubre, a l’Auditori Principal de la Universitat de Lisboa, seu del Congrés, Montserrat Lucas va presentar la seva ponència. La intervenció versà sobre la determinació d’un punt de tall, validat estadísticament, d’un test específic (autoritzat per l’Agencia Española de Seguridad Aérea) en la població especifica de pilots amb llicència i aspirants a la llicència de classe 1 que valora diversos ítems com: velocitat de treball, atenció, precisió, concentració. En la seva exposició, la psicòloga especialista en psicologia aeronàutica va argumentar la necessitat de l’estudi i va donar-ne a conèixer els resultats.

Justificació del treball

En el procés de l’estudi psicològic al qual se sotmet un aspirant a pilot, per valorar si reuneix tots el requisits que l’AESA exigeix, hi ha un ventall de tests seleccionats per l’agència que posa en mans del psicòleg o psicòloga aeronàutic per estudiar/valorar les diferents característiques de la personalitat de l’aspirant, així com la seva capacitat intel·lectual i altres aptituds.

Entre els tests que se li administren, n’hi ha un en concret (no se’l cita específicament per evitar-ne la difusió i que els aspirants el puguin entrenar i obtenir un resultat falsejat) en el qual s’exigeix una puntuació determinada per superar-lo. Aquest punt de tall del test s’ha obtingut d’una població general, no especifica. En puritat científica, aquest punt de tall hauria d’obtenir-se en la població específica de pilots. La finalitat del treball és, doncs, fer una aproximació a la validació estadística dels punts de tall d’aquest test per la població diana de pilots comercials.

Importància del test

L’atenció és una de las sis neurofuncions superiors, conjuntament amb la memòria, el pensament, la intel·ligència, el llenguatge i el raonament. Prendre una decisió és fruit de la interacció d’aquestes neurofuncions, i aquesta presa d’una decisió varia molt en funció de si l’entorn on s’ha de prendre és un ambient còmode i relaxant o si per contra és un lloc estressant, així com també de la responsabilitat que comporti la presa d’aquesta decisió. L’atenció és una part fonamental en la presa d’una decisió i està conformada per tres elements com són la concentració, la velocitat de treball i la precisió. El test que s’ha utilitzat per fer aquest estudi permet fer una valoració d’aquests elements d’una forma objectiva.

Procediment de l’estudi

El test es va administrar a una població de 149 persones, entre pilots i aspirants a pilots de llicencia classe I, es va realitzar una anàlisi estadística dels resultats obtinguts. Per sexes, el test es va administrar a 14 dones i 135 homes; 84 de 149 en exercici professional com a pilots d’aviació comercial; d’aquests 89, 9 són dones i 75 són homes. La resta, 65, es troben fent estudis per a pilot (43,62 %); d’aquests, 5 són dones (7,69 %) i 60 homes (92,31 %).

Conclusions del treball

En la seva exposició, l’autora del treball va considerar que la màxima seguretat operacional exigeix que la població específica de pilots assoleixi un barem exclusiu pel que fa als punts de tall del test, en aquest cas usat en el procés de selecció.

D’altra banda, Montserrat Lucas va concloure que per poder donar valor estadístic a les dades d’aquest treball d’aproximació inicial i poder fixar una baremació específica per a la població de pilots, caldria fer un nou treball amb nombre més gran i més diversificat de la mostra estadística.

Finalment, la intervenció de Montserrat Lucas va encoratjar els organismes públics implicats en la seguretat aèria que es fessin càrrec dels costos del nou estudi, al qual avala aquest treball inicial d’aproximació, per intentar assolir un punt de tall específic de tal població de pilots. Aquest estudi inicial ha estat finançat íntegrament per l’autora del treball, i la utilitat pública dels resultats justificarien l’assumpció dels costos per part dels responsables de vetllar per la seguretat aèria.