Resum: En aquest article es troba el Protocol d’Intervenció Psicològica (PIP). Aquest protocol és una guia, un procediment, a seguir per als professionals de la psicologia que intervenen en els cursos de sensibilització i reeducació viària tant a Catalunya com a l’estat espanyol. El focus d’interès es troba en la descripció metodològica, pas a pas, de la seva aplicació fonamentada en els 6 factors d’actuació (F1. Consciència de risc, F2. Vulnerabilitat, F3. Responsabilitat, F4. Compromís de canvi, F5. Planificació, F6. Motivació), que ha de treballar el psicòleg o psicòloga per promoure, en els conductors infractors, actituds favorables a la conducció segura i responsable.

I. Metodologia

1. Consideracions prèvies: Tenint en compte que abans de la intervenció del/a professional de la psicologia:

El professional de la psicologia ha de: 1) evitar repetir activitats ja realitzades amb els conductors infractors i; 2) donar continuïtat des de l’àmbit de la psicologia, a les accions formatives iniciades pel formador/a del curs. És aconsellable que per optimitzar els resultats esperats, el psicòleg o psicòloga, un cop acreditat/da, abans d’iniciar la seva activitat en aquests cursos, pugui assistir com a observador/a, a un curs de sensibilització i reeducació viària fonamentat en el Programa SIMS, des de l’inici del curs fins al final, amb l’objectiu de conèixer com desenvolupa el formador/a les fases del Programa SIMS, i quines són les dinàmiques i els continguts que es treballen amb el grup de conductors infractors al llarg de tot el procés.

2. Abans d’entrar a l’aula s’ha de fer una trobada entre el formador i el psicòleg. El psicòleg o psicòloga ha d’aprofitar aquesta entrevista prèvia, abans d’entrar a l’aula amb el formador o formadora, per rebre informació relacionada amb els alumnes del curs. Aquesta acció li permet adquirir un major coneixement sobre el grup classe i les característiques individuals dels alumnes que el componen. La durada d’aquesta trobada serà entre 10 i 20 minuts depenent del nombre d’alumnes i de la informació que el formador consideri oportuna per a traspassar al psicòleg o psicòloga assignat al curs.

3. Dins de l’aula: Seguint les directrius de la guia del formador SIMS (publicada per la UAB i el SCT en octubre del 2024, desprès de l’Ordre INT/914/2024). El formador ha d’estar present a l’aula durant tota l’estona que hi sigui el psicòleg/a fent la sessió. Els motius són: quan arriba el psicòleg/a el formador/a porta moltes hores amb el grup, per tant li serà fàcil (si fos el cas) l’ajudar a mantenir l’ordre; si el psicòleg li demana ajuda per fer alguna puntualització tècnica dels factors de risc…; etc. No obstant hem de tenir clar que:

II. Protocol Intervenció psicològica (PIP)

Qüestions prèvies: Durant les hores del curs, on intervé el professional de la psicologia, cal tenir en compte que:

• A l’inici de la intervenció es comença fent preguntes generals al grup de participants i s’acaba amb preguntes més concretes que ajudin a reflexionar sobre els compromisos personals de canvi, la seva contribució cap a la seguretat viària i la resta d’eixos o factors on es fonamenta la intervenció del professional de la psicologia en aquests cursos. És important tenir molt present la informació que ens ha transmès el formador/a, abans d’entrar a l’aula, ja que es podrà maximitzar la intervenció si, a priori, el psicòleg/a coneix: quins alumnes són facilitadors o resistents, els factors de risc de cada participant (…). Com més informació tingui al seu abast el psicòleg més fàcil li resultarà generar un clima adequat a la seva intervenció i augmentarà la probabilitat de que els alumnes acabin assolint els objectius de la seva acció professional.
• El control del temps ha de permetre fer la Intervenció professional sense problemes. Actualment el temps de la sessió del psicòleg, des de que entra al centre fins al moment que surt és d’1 hora si el curs és de recuperació parcial (curs de 12 hores) i de 4 hores si el curs és de recuperació total (curs de 24 hores). Per tant, cal que el psicòleg centri la seva intervenció en les tasques psicològiques que se li encomanen i no caigui en el parany de repetir aspectes que ja han estat desenvolupats pel formador o formadora al llarg del procediment formatiu.
• Aquest protocol està pensat per: estalviar temps i; aconseguir el màxim rendiment i resultats a la intervenció del psicòleg/a durant la seva intervenció. Aquesta acció està dissenyada per a que sigui una continuïtat, i no una repetició, del que ja ha fet el formador i el testimoni de la víctima de trànsit. El psicòleg ha de seguir la línia base, el fil conductor que uneix i dona sentit a la totalitat del Programa SIMS. És per això que cal que tant el testimoni (víctima de trànsit) com el psicòleg coneguin exactament quin és el procés i com es desenvolupa el programa per tal de maximitzar el rendiment i millorar les seves intervencions. D’aquí ve la importància de la visió de conjunt i de continuïtat de les tres figures que participen durant el procediment del Programa SIMS en els cursos de sensibilització i reeducació viària.

1. Trobada amb el formador o formadora (abans d’entrar a l’aula)
El formador passa informació al psicòleg de: els noms dels membres del grup¹ , els seus perfils de risc, si estan per via administrativa o judicial. Així mateix, mostra els dossiers dels alumnes, on estan escrits els compromisos, expressa la valoració i les impressions sobre els alumnes (si són facilitadors o resistents, la consistència dels compromisos realitzats, si sospita de possibles addiccions o malalties, o trastorns mentals…). Temps aproximat de 10 a 20 minuts (depenent de la quantitat numèrica del grup). Aquesta trobada és fonamental per optimitzar el procés de sensibilització i reeducació de les persones conductores infractores; facilitar l’entesa entre el binomi formador-psicòleg i; maximitzar els resultats finals de la intervenció del professional de la psicologia.

2. Presentació del psicòleg o psicòloga al grup classe. Objectius de la sessió. Motivació i clima adequat a l’aula
Els conductors infractors poden tenir el seu nom davant, o el formador pot donar al psicòleg un esquema amb la distribució i els noms dels alumnes a l’aula, així es guanya temps. No cal demanar que es presentin novament els alumnes (estaríem repetint una activitat que ja van fer a l’inici del curs amb el formador/a). La informació necessària que necessita el psicòleg ja l’ha aconseguit a la trobada inicial amb el formador.

3. Inici de la Dinàmica
Començar amb una pregunta genèrica, amb l’objectiu de propiciar un clima adequat:

a) Quins factors de risc esteu treballant?

Procureu que els més reservats, o tímids, vagin afegint-se a les respostes dels primers espontanis.
L’objectiu d’aquesta pregunta és facilitar l’obertura de la dinàmica grupal.

4. Un cop hem generat un clima adequat de proximitat i d’ajuda passem a concretar la intervenció psicològica fonamentada en els sis eixos o factors següents:

FACTOR 1. Consciència de risc (Actituds de risc i les seves conseqüències) 1.1. Té consciència que algunes de les seves conductes a la conducció són un perill?	FACTOR 2. Vulnerabilitat (A mi també em pot passar) 2.1. Creu que pot provocar un accident i fer-se o causar mal com qualsevol altra persona?	FACTOR 3. Responsabilitat (Atribució de la causalitat) 3.1. Accepta que el que ens passa és conseqüència del que fem i no de la sort o l’atzar? Se sent responsable del que fa?
FACTOR 4. Predisposició al canvi (Compromís de seguretat) 4.1. Fins a quin punt és creïble i realitzable el seu compromís?	FACTOR 5. Planificació canvi (COM desenvoluparà el compromís) 5.1. Té clar els passos que cal seguir per aconseguir el canvi proposat en el compromís?	FACTOR 6. Motivació pel canvi (Motius per fer el canvi) 6.1. Per què, per qui i per a què és important que compleixi el seu compromís?

4.1 Pregunta al grup per treballar el Factor 1. Consciència de risc (Actituds de risc i les seves conseqüències):

b) Penseu ara, desprès de les hores que porteu de curs, que les vostres conductes de risc en la conducció són un perill?

L’objectiu d’aquesta pregunta és reafirmar el que va treballar el formador en la fase de revisió d’hàbits del Programa SIMS, i verificar que els conductors infractors són realment conscients que les conductes de risc són les que causen els accidents de trànsit i les seves greus conseqüències. Adaptar la dinàmica segons les respostes dels alumnes.

4.2 Pregunta al grup per treballar el Factor 2. Vulnerabilitat (A mi també em pot passar):

c) Qui de vosaltres creu o pensa “A mi no em passarà, jo no tindré cap accident ni em faré mal, ni faré mal als demés”?

L’objectiu de plantejar aquesta pregunta és propiciar una reflexió per fer veure als alumnes que dins del corrent circulatori de vehicles tots els usuaris estem exposats a patir un accident i que la probabilitat que es doni es correlaciona directament amb l’exposició al risc… Com més ens exposem al risc, més probabilitat tenim de provocar un accident i fer-nos mal a nosaltres o als demés usuaris de la via. Adaptar la dinàmica segons les respostes dels usuaris.

4.3 Pregunta grupal per treballar el Factor 3. Responsabilitat (Atribució de la causalitat):

d) Sabent tot el que sabeu ara, el què heu viscut i sentit durant aquest curs… Si patiu un accident, perquè continueu practicant els factors de risc que us han portat fins aquí, algú pensaria que la causa de l’accident ha estat la mala sort, l’atzar, el destí… O, acceptaria que els fets estan relacionats directament amb la seva conducta de risc?

L’objectiu d’exposar aquesta qüestió és treballar la responsabilitat personal. Volem treballar amb els conductors infractors si s’adonen, si accepten i tenen integrat que allò que ens passa és conseqüència del que fem i no de la sort, l’atzar, o del destí. Adaptar la dinàmica segons les respostes dels usuaris.

4.4 Pregunta grupal per treballar el FACTOR 4. Predisposició al canvi (Compromís de seguretat). Aquest factor és l’eix central on es recolza tot el procés d’intervenció, tant del formador com del testimoni. Durant el procés formatiu, el formador (ajudat pel testimoni) ha nat construint un teixit actitudinal que ha donat com a resultat un compromís de canvi (aquest compromís en un primer moment el verbalitzen i després l’escriuen al dossier). En aquest compromís l’infractor o infractora manifesta un canvi de conductes de risc cap a una actitud de conducció segura i responsable.

Per tant, el compromís, quan el psicòleg o psicòloga entra a l’aula, els alumnes ja el tenen escrit en els seus dossiers. Les preguntes que poden ajudar a desenvolupar aquest apartat són:

e) Del compromís que teniu escrit en el vostre dossier, qui vol comentar, matisar, canviar o millorar el compromís?

Si ningú contesta, el psicòleg pot demanar que algú llegeixi el seu compromís (és convenient triar un alumne facilitador i que sabem (per la informació prèvia del formador) que ens ajudarà en la dinàmica. Un cop l’alumne ha matisat, canviat, o expressat que està satisfet amb el seu compromís, podem adreçar-nos al grup classe i preguntar:

f) Qui més vol comentar, matisar, canviar o millorar el seu compromís?

Si no ens acaba de convèncer el compromís d’alguna de les persones infractores, perquè no és concret, no és ferm, o no és creïble…, podem fer servir la pressió del grup…

g) Què opineu del compromís que ha fet el/la…?

És important la participació de tots els conductors infractors en aquesta reflexió sobre el seu compromís, per la qual cosa se’ls ha de convidar a que expressin el seu compromís…

h) Els que no han dit res, quin compromís heu fet? Voleu matisar-ho? Voleu canviar-ho, afegir alguna cosa?

L’objectiu d’aquestes preguntes és concreta en poder reprendre el compromís que van fer amb el formador i el testimoni. No es tracta de que tothom torni a llegir el seu compromís, ja que seria una activitat repetitiva, sinó de millorar-lo, canviar-lo i posar el focus en allò que s’han compromès, relacionant-lo amb la seguretat, amb el canvi, amb la millora. És un treball individual, i a la vegada col·lectiu, ja que podem utilitzar la pressió del grup. Tot aquest procés serà més eficient si tenim en compte el traspàs d’informació que ens ha facilitat el formador/a, sobre la seva valoració individual de cadascun dels compromisos realitzats pels alumnes. Adaptar la dinàmica segons les respostes dels usuaris.

Pausa: S’aconsella que, més o menys, a la meitat de la sessió es faci un descans d’uns 20 minuts. Aquesta acció permetrà que l’atenció i la concentració siguin les òptimes per continuar.

4.5 Pregunta grupal per treballar el FACTOR 5. Planificació del canvi (COM portarà a terme el compromís de canvi). Si no es té temps per a treballar tots els compromisos s’han de prioritzar (abans que els que són perfectes) aquells que són febles, inconcrets, poc creïbles (…)

i) Quines accions faràs per aconseguir posar en marxa el canvi de millora que has proposat en el teu compromís?

L’objectiu de plantejar aquesta qüestió és facilitar el procés de canvi. Tots sabem que si tenim una acció ben planificada s’augmentarà la probabilitat de que s’acabi materialitzant la proposta de canvi.

4.5.1 Procediment: S’escriu a l’encerat, per a que cada un dels alumnes doni resposta a les següents qüestions sobre la seva PLANIFICACIÓ (Poden contestar escrivint darrera de la pàgina del full de respostes d’avaluació inicial del seu dossier d’activitats).

PLANIFICACIÓ: Respon a les següents qüestions

a) Quin o quins factors de risc canviaràs? Concreta-ho.
b) Com portaràs a terme aquest canvi, quines accions posaràs en marxa? Concreta-ho.
c) Quan començaràs a aplicar totes aquestes accions? Concreta-ho.

4.6 Pregunta grupal per treballar el FACTOR 6. Motivació per al canvi (Motius per fer el canvi)

j) M’agradaria saber per què, o per qui estàs disposat a realitzar el compromís que has fet?

L’objectiu de fer aquesta pregunta és conèixer i treballar la motivació per canviar. Segurament si aconseguim que els usuaris siguin conscients de que: si deixen d’exposar-se al risc guanyaran ells (no més multes, no més cursos, reduir la probabilitat de patir accidents) i també repercutirà positivament en les persones estimades, ja que baixarà el seu nivell d’ansietat i patiment (pensem, per exemple, en la intranquil·litat d’una mare o pare quan sap que el seu fill/a surt de festa, i que saben que conduirà després d’haver consumit begudes alcohòliques). Aquest adonar-se de que les conductes de risc que practiquen poden augmentar el patiment de les persones estimades, pot ser una de les motivacions que faciliti el canvi. Ningú, conscientment, vol ser la causa del sofriment que pot patir un familiar (sigui físic o psicològic), o ser un mal model a imitar pels seus fills o filles.

4.6.1 Procediment: S’escriu a l’encerat (o es projecta un PPT), per a que cada un dels alumnes doni resposta a les següents qüestions sobre la seva MOTIVACIÓ per aconseguir el canvi (Poden contestar escrivint darrera de la pàgina del full de respostes d’avaluació final del seu dossier d’activitats)…

MOTIVACIÓ PER A CONSEGUIR EL CANVI DESITJAT

Fes una llista amb els motius que tens per canviar (Per què? Per qui? Per a què?	1. 2. 3. 4.
Fes una llista de les coses que penses que frenen la teva motivació per aconseguir el que vols canviar	1. 2. 3. 4.
Fes una llista amb els recursos i eines de que disposes per a realitzar el canvi que vols	1. 2. 3. 4.

5. Finalització i tancament de la intervenció psicològica
Cal valorar els esforços a favor de la vida, de no patir ni ser causant de cap sinistre. El valor de la vida ha d’estar integrat en el psicòleg com un argument motivacional per ser un model i aconseguir dels demés una conducció segura i responsable.

6. Entrevista del psicòleg i el formador amb els possibles suspensos
Si fos el cas que algun dels alumnes, pel seu comportament, la seva actitud, o perquè durant la sessió ha presentat símptomes d’estar sota els efectes del consum d’alcohol o altres drogues, o es tenen evidències d’algun trastorn psicològic o malaltia psiquiàtrica…, en acabar la sessió es farà, a aquesta persona, una entrevista individual per a poder realitzar una avaluació més personalitzada i exhaustiva.
Una qualificació positiva a favor de la vida és el millor justificant d’un suspens. “No vull que et facis mal, i tampoc vull que facis mal als altres (…)“.

7. Reunió amb el formador per a intercanviar impressions sobre la sessió
Com que tots dos han estat presents a la sessió de grup i han viscut la mateixa experiència serà relativament fàcil arribar a un consens. Legalment, la certificació de l’avaluació de l’alumne (Apte – No apte) la signa el director del Centre de formació. En el cas de que el psicòleg pogués apreciar indicis de que un participant no té les capacitats cognitives necessàries per desenvolupar l’activitat de conduir amb seguretat, o que presenta evidències d’addicció a l’alcohol o altres substàncies tòxiques, o símptomes de malaltia mental, o actituds contràries a la mobilitat segura, hauria de fer un informe individual (no vinculant) de “NO APTE” (independentment de si el director decideix posar la mateixa qualificació o la contrària). En el cas de que el director signi un APTE i el psicòleg o psicòloga valori un NO APTE, l’alumne obtindrà un APTE, però sigui com sigui a l’informe que emet el psicòleg/a quedarà enregistrada la seva qualificació. En el cas de que el psicòleg/a decideixi una qualificació de NO APTE, farà un informe individual tant si el curs és de recuperació parcial, com si és de recuperació total.

8. Registre de sessió i elaboració d’informe en l’Excel ASPCIPS

En els cursos de recuperació parcial no cal fer cap informe (ni global ni individual). Només es farà un informe individual si un alumne és valorat amb un NO APTE, doncs s’ha de raonar i justificar el per què de la valoració negativa.

De cada curs de recuperació total (24 hores) cal elaborar un informe general, amb les dades: dels usuaris, del formador, del centre, la data, el codi del curs (…) i enviar-lo per e-mail al mateix Centre de Sensibilització i Reeducació viària on s’ha fet la dinàmica de grup. El Centre l’ha de guardar amb la resta de material del curs el temps establert pel Servei Català de Trànsit.

Per al registre i l’elaboració dels informes s’ha dissenyat expressament l’EXCEL ASPCIPS (Avaluació Sessió Psicologia Conductors Infractors Programa SIMS). Aquesta eina consta de varis fulls en un mateix fitxer d’Excel. Els més importants on es poden veure totes les dades del curs són:

• Full de REGISTRE SESSIÓ. És a la primera pestanya. Aquest mateix full es pot imprimir i utilitzar com a registre de la sessió, tant per anotar el traspàs d’informació que es rep del formador, com per registrar les valoracions individuals relacionades amb els 6 factors (desenvolupats anteriorment). També hi ha camps en blanc per anotar les impressions rebudes dels usuaris del curs durant la dinàmica. L’ASPCIPS ens permet fer una valoració individual objectiva del que hem observat durant la sessió. Si tenim obert l’EXCEL tot el que s’escrigui en aquest full (REGISTRE SESSIÓ) omplirà de forma automàtica el full que porta per nom ASPCIPS.
  
• A la segona pestanya trobem el segon full anomenat ASPCIPS on es pot veure les puntuacions individuals de cada alumne, la qualificació d’apte o no apte, el nom del formador/a, del psicòleg/a…, per tant l’ASPCIPS serveix alhora com a instrument d’avaluació i com informe individual de cadascun dels alumnes. Al final del full hi ha un espai per redactar, si fos el cas un informe més exhaustiu de NO APTE.
  

III. Protocol Intervenció psicològica (PIP)
En els cursos de recuperació parcial

Degut a que en el curs de recuperació parcial la intervenció psicològica és només d’1 hora, es fa inviable l’aplicació exhaustiva i en profunditat del PIP. El procediment es concreta en passar per tots els factors del protocol, però dedicant més temps i atenció al que és l’eix fonamental del procediment (Factor 4. Compromís de canvi).

Procediment del PIP reduït (per aplicar en cursos de recuperació parcial):
Es treballaran els 6 factors, encara que en alguns d’ells l’estona serà curta. Un exemple d’aplicació de les fases associada a la gestió de temps aproximat (minut més, minut menys) podria ser:

• Trobada amb el formador: 4 minuts
• Presentació del psicòleg a l’aula: 2 minuts
• Factor 1. Consciència de risc: 4 minuts
• Factor 2. Vulnerabilitat: 4 minuts
• Factor 3. Responsabilitat: 4 minuts
• Factor 4. Compromís de canvi: 30 minuts
• Factor 5. Planificació del canvi: 4 minuts
• Factor 6. Motivació pel canvi: 4 minuts
• Cloenda: 2 minuts

Sembla clar que el factor que el psicòleg o psicòloga ha de dedicar més temps és el Factor 4. Compromís de canvi. Per tant, en aquest cas treballarem més acuradament i ens centrarem en: si el compromís és molt general, si és ferm o feble, si és poc creïble o realitzable, si no està especificat el factor de risc pel qual ha perdut els punts del seu permís de conduir, etc.

D’altre banda es fa evident que al Factor 5. Planificació i al Factor 6. Motivació no se’ls hi pot demanar que omplin per escrit les fitxes corresponents, doncs el temps estipulat no dona per més. Això vol dir que es poden treballar aquets factors (com l’1, el 2 i el 3) a plenari en veu alta i fer un resum curt del que s’ha recollit.

Dr. Sebastià Sánchez Marín Col·legiat 7.439
President de la Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat del COPC
31/10/2024

---

1. La situació ideal és que abans d’anar al curs li demanem per correu electrònic al personal administratiu del centre que ens facilitin un EXCEL o un WORD amb el llistat de participants, així quan arribem al centre ja anem amb molta feina feta ↩︎