Per Pau Martínez Farrero
[Lee el artículo en castellano]
En relació amb els esdeveniments polítics de gran transcendència que han passat als Estats Units d’Amèrica durant els darrers anys, hem pogut veure caricatures de l’Estàtua de la Llibertat plorant. Però mai hem tingut l’oportunitat d’escoltar l’Estàtua de la Llibertat demanant perdó pel genocidi que els colons nord-americans van perpetrar contra la població indígena entre els segles XV i XIX, o per les morts de ciutadans afroamericans a mans de representants de l’Estat durant els segles XX i XXI.¹ ²
Difícilment es podrà erradicar el genocidi de la faç de la terra mentre es continuïn negant els genocidis comesos al llarg de la Història i mentre no es demani perdó per tots i cadascun d’ells.³ ⁴ El poble jueu ha lluitat per aconseguir que el genocidi que van patir a mans dels nazis mai sigui oblidat, negat o ultratjat. Un exemple és la figura del director de cinema Steven Spielberg i la seva obra mestra La llista de Schindler, guardonada amb 7 Òscar per l’Acadèmia de Hollywood l’any 1994. Molts grups memorialistes, també a l’Estat espanyol, lluiten perquè no s’oblidi ni es negui el genocidi que els seus avantpassats van patir.⁵ ⁶
Walter Benjamin va escriure que darrere de tots els béns culturals de la Humanitat no només s’hi amaga “la fatiga dels grans genis que els van crear”, sinó també “la fatiga de la servitud anònima dels seus contemporanis […] No hi ha document de cultura que alhora no sigui un document de barbàrie”.⁷ Aquesta tesi queda reflectida, per exemple, en les monumentals piràmides d’Egipte, estudiades en totes les escoles del món, juntament amb els noms dels faraons que les van ordenar aixecar, mentre que els noms dels esclaus que van treballar i morir en la seva construcció han quedat per sempre oblidats.
Walter Benjamin també va escriure que “l’historicisme sempre simpatitza amb els vencedors, [que] marxen en seguici triomfal sobre els que jeuen morts a terra”.⁷ Així, per exemple, a les escoles de tot el món s’estudia la vida i obra d’un autoproclamat emperador al segle XIX, obsessionat amb matar i conquerir, però es mantenen en l’oblit els noms i cognoms dels adolescents i joves que, en nom d’ell, van ser arrencats de les seves famílies, de les seves vides i dels seus futurs, i enviats als camps de batalla a morir al costat d’altres adolescents i joves, pertanyents als exèrcits dels països que aquell havia considerat “enemics”, i al costat també de la població civil, per tots ells assassinada. Actualment, abans que els seus mandataris s’hagin assegut a negociar,⁸ a la guerra d’Ucraïna han mort desenes de milers de persones, nens, adolescents, joves i grans.⁹ L’historicisme ho anomena “danys col·laterals”. En paraules del pensador francès Didi-Huberman, “la brutalitat comença en el llenguatge”.¹⁰
L’any 2019, a l’estació de metro de Passeig de Gràcia de Barcelona, es va presentar “The List” (“La Llista”) de l’artista d’origen turc Banu Cennetoğlu, que formava part del projecte socioartístic Llindar, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.¹¹ “The List” és un llistat que recull el nom, lloc de procedència, data de la mort i edat en el moment de morir de les 35.597 persones ofegades a la mar Mediterrània entre els anys 1993 i 2018, mentre fugien de la pobresa, guerres, malalties, abandonament, oblit i manca de futur.¹² Es tracta d’un memorial per recordar que cadascuna d’aquelles 35.597 víctimes tenia un nom i un cognom (i, per tant, una família i una pertinença), un lloc de procedència, persones que l’estimaven i a qui estimava, tota una vida per endavant i una il·lusió de futur.
Al mes d’octubre de 2023, diversos grups paramilitars palestins van llançar incursions armades en territori Israelià que van causar la mort de més de 1000 ciutadans, entre ells 38 nens, i van segrestar diversos centenars d’ostatges, entre ells 30 nens, a molts dels quals també van acabar assassinant. Com a reacció, el govern israelià, amb l’ajuda d’alguns països i el silenci d’altres,13 va emprendre una matança indiscriminada de més de 40.000 ciutadans palestins, entre ells, més de 10.000 nens, va arrasar barris sencers i va destruir escoles i hospitals.14,15,16 El govern d’Israel nega que es tracti d’un genocidi.17
Ciutadans del tot el món contemplen amb horror aquestes barbàries alhora que es pregunten què poden fer per aturar-les i no convertir-se en còmplices passius. Als Estats Units de Nord Amèrica, estudiants que s’han manifestat en contra de la col·laboració del seu país amb el genocidi de Gaza han estat represaliats (en ple període “democràtic”),18 com va passar a Rússia amb els ciutadans que es van manifestar en contra de la invasió d’UcraÏna.19 Però, probablement, les amenaces, els cops de porra o les detencions no siguin les úniques ni principals estratègies per aconseguir la inacció dels ciutadans, com ja van mostrar, entre d’altres, George Orwell o Ray Bradbury en les seves novel·les, 1984 i Fahrenheit 451, respectivament. L’escarment practicat a Julian Assange20 per “fer el que no devia” i reportat a través dels mitjans de comunicació i xarxes socials a tot el món (com si fos un entarimat al mig de la plaça pública), n’és una mostra.
Esperem que l’historicisme, al que feia referència Walter Benjamin, no oblidi mai el nom i el cognom de totes i cada una d’aquestes víctimes innocents i que els noms dels seus assassins sempre siguin recordats com a tals.
Referències
1. Genocidio de pueblos indígenas en Estados Unidos. (2025, 3 de abril). A Wikipedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Genocidio_de_pueblos_ind%C3%ADgenas_en_Estados_Unidos&oldid=166606506
2. Redacción (2020, 29 de maig). George Floyd: 12 muertes violentes de afroestadounidenses que levantaron una ola de indignación en EE.UU. BBC News-Mundo. https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-52828918
3. Disculpas a los pueblos indígenas (2025, 12 de abril). En Wikipedia. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Disculpas_a_los_pueblos_ind%C3%ADgenas&oldid=166790730
4. Iriarte, Daniel. (2019, 26 de marzo). Países que han pedido perdón por las atrocidades de su pasado (y otros que no). El confidencial. (https://www.elconfidencial.com/mundo/2019-03-26/paises-perdon-atrocidades-pasado_1903958/).
5. Memorial democràtic de Catalunya (2025, 14 de febrer). A Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Memorial_Democr%C3%A0tic_de_Catalunya&oldid=34611672
6. La desbandá. https://ladesbanda.es/
7. Benjamin, Walter. (2021). Sobre el concepto de historia (tesis VII). Tesis sobre el concepto de historia y otros ensayos sobre historia y política. [Epub]. Madrid: Alianza Editorial.
8. Redacció (2025, 16 de maig). Rússia i Ucraïna acorden l'intercanvi de 2.000 presoners de guerra en la primera trobada directa en tres anys. Agència Catalana de Notícies.
9. Guerra russo-ucraÏnesa (2025, 13 de maig). A Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_russo-ucra%C3%AFnesa&oldid=35080240
10. Didi-Huberman, Georges. (2025, 8 de maig). Conferència inaugural de l’exposició “En l’aire commogut”. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Barcelona. https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/georges-didi-huberman/247798
11. (2019, 9 de febrer). La ignominiosa llista dels 35.597 migrants morts en la ruta del Mediterrani. El Periódico. https://www.elperiodico.cat/ca/quadern/20190209/llista-migrants-morts-mediterrani-7289750
12. Banu Cennetoğlu and The List. https://www.4cs-conflict-conviviality.eu/post/banu-cennetolu-and-the-list
13. Público (2025, 15 de maig). Política en Eurovisión: Rusia expulsada, Israel premiada y Palestina silenciada. Público.
14. Genocidio en Gaza (2025, 30 d’abril). A Wikipedia.
https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Genocidio_e+9n_Gaza&oldid=167135277
15. Oxfam Intermon. (2024, 1 de octubre). El ejército Israelí ha asesinado en un año a más mujeres, niñas y ninos en gaza que en cualquier otro conflicto recinte durante el mismo período. https://www.oxfamintermon.org/es/nota-de-prensa/israel-asesina-mas-mujeres-menores
16. Torres, D. (2025, 7 de maig), Genocidios al por mayor. Público. https://www.publico.es/opinion/columnas/genocidios-mayor.html
17. Fernández, Marta (2025, 14 de maig). Israel convoca a la embajadora española por las “duras declaracions” de Sánchez. Público.
https://www.publico.es/politica/gobierno/israel-convoca-embajadora-espanola-duras-declaraciones-sanchez.html
18. Allison, Dinner (2024, 3 de maig). Las protestes en las universidades de EEUU contra el genocidio en Gaza suman más de 2.000 detenidos. Públíco.
https://www.publico.es/internacional/protestas-universidades-eeuu-genocidio-gaza-suman-2-000-detenidos.html
19. Guardian staff and agencies. (2022, 22 de setembre). Russia protests: more than 1,300 arrested at anti-war demonstrations. The Guardian. https://www.theguardian.com/world/2022/sep/22/russia-protests-more-than-1300- arrested-at-anti-war-demonstrations-ukraine
20. Julian Assange (2025, 12 de maig). A Viquipèdia
https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julian_Assange&oldid=35076930
Comenta l'article