Per Carme Hidalgo Arjona, col·legiada núm. 5976, psicòloga clínica a l’Hospital de Mollet.

Les persones amb problemes de salut mental històricament han estat un grup social particularment desafavorit que ha patit condicions d’opressió institucional i d’estigma. Tradicionalment, s’ha posat el focus en el pes de la biologia desenfocant la importància dels condicionants socials en la salut mental i afavorint la construcció de la identitat al voltant de l’etiqueta psiquiàtrica. El tracte a les institucions a fomentat una actitud paternalista i sobreprotectora, dificultant la participació i implicació dels pacients i de les seves famílies en els processos de recuperació.

Resulta de gran importància revertir aquesta situació que encara és molt present i qüestionar la suposada incapacitat de les persones etiquetades amb diagnòstics psiquiàtrics greus. Cal transformar aquesta dinàmica limitadora de forma clara i decidida i revisar els perjudicis que han afectat negativament a l’exercici ple de la seva ciutadania.

Durant aquests últims anys des de la Fundació Sanitària Mollet (FSM ) estem innovant les nostres metodologies d’intervenció amb un model més participatiu, horitzontal i eficaç on les mateixes persones que viuen un problema de salut mental siguin les protagonistes.

A continuació, ens centrarem a explicar l’experiència dels tallers de salut mental desenvolupada a la FSM durant els anys 2021-2024 amb l’objectiu de promoure l’emancipació dels participants i reconèixer els beneficis del treball compartit en la recerca de solucions.

TALLERS DE SALUT MENTAL

Durant el 2021 es va fer un recull dels treballs d’investigació sobre els psicoeducatius en salut mental i una discussió dins de l’equip del Servei de Rehabilitació Comunitària. La conclusió va ser que hi havia evidències sobre la major eficàcia de les intervencions en què participen usuaris i familiars amb experiència pròpia com a agents de suport mutu, i que incloïen variables relacionades amb factors culturals i experiències subjectives (Bonsack, Rexhaj, & Favrod, 2015).

Els programes psicoeducatius realitzats fins ara en el Servei i impartits exclusivament pels professionals, tot i estar ben valorats, tenien un nombre baix de participants i un elevat nombre d’abandonaments.
És per això que durant el 2022 s’acorda iniciar un procés participatiu entre les persones usuàries del servei, familiars i professionals per implementar una nova intervenció en psicoeducació, que es portarà a terme durant els anys 2023-2024.

Es fan sessions d’informació i sensibilització als i les professionals de la resta dels dispositius de salut mental i diverses reunions amb pacients, familiars i professionals interessats per detectar les necessitats i demandes dels participants. Posteriorment, es constitueix un grup motor, en el que s’acorda conjuntament la temàtica de les sessions, la planificació horària, el nom de la intervenció, el nombre de sessions, el material de les sessions, el sistema d’avaluació i el disseny per la difusió. També es recull informació de necessitats via qüestionari escrit i es dona bibliografia als membres assistents.

Durant el 2023 es du a terme la difusió dels tallers a través de la pàgina web de la FSM, amb un formulari i cartells informatius. La impartició dels 6 tallers es realitza durant el mes de maig-juny de 2023 (1) i es repeteixen durant el mes de novembre i desembre de 2023 (2) per a nous participants.
Els temes escollits són:

• Recuperació i estigma
• Dinàmica familiar
• Intervenció en crisis
• Recursos de la xarxa de salut mental
• Condicionants socials
• Dinàmica familiar
• Mesures legals de protecció a la persona

Durant el 2024 es creen nous tallers amb els següents temes:

• Addiccions
• Prevenció del suïcidi
• Maneig de la simptomatologia

MATERIAL DE DIFUSIÓ

METODOLOGIA

En la planificació, disseny i impartició dels tallers es fan servir els principis de la metodologia participativa i del model de recuperació. Són tallers transdiagnostics i centrats en el benestar, la salut i les fortaleses personals i socials, en comptes de la patologia i els símptomes.

Els tallers, tenen per objectiu generar espais de participació interactius i de reflexió col·lectius per fer valdre la subjectivitat de les persones amb experiències de trastorn mental i les seves famílies. La funció principal dels i les professionals consisteix a facilitar un espai comú de seguretat i respecte per afavorir la col·laboració i l’elaboració de respostes coparticipants.

OBJECTIUS

• Crear un espai de comunicació i col·laboració entre professionals, usuaris i familiars per cogenerar reflexió, informació i suport mutu per la millora de la salut mental.
• Fomentar el canvi de la passivitat a la participació i redefinir la manera de veure el
  significat dels símptomes.
• Reconèixer i reflexionar sobre la incidència dels factors individuals, familiars i socials
  en la salut mental.
• Afavorir estratègies saludables de relació i una actitud assertiva davant dels problemes
  de la vida.
• Facilitar el coneixement i l’ús dels diferents recursos socials, sanitaris i econòmics
  que poden ser útils i necessaris.
• Fomentar l’emancipació dels participants. Evitar la sobreprotecció i ajudar a
  desenvolupar els recursos de la família i de l’usuari.
• Reduir el nivell d’estrès familiar i promoure espais de diàleg i d’esperança.

RESULTATS OBTINGUTS

• Participació de pacients i familiars a les sessions preparatòries (GRUP MOTOR): En total hi han participat 20 persones.
• Participació d’un equip de professionals multidisciplinari: 2 treballadores socials, 3 psicòlogues, 1 psiquiatra, 1 infermera, 2 terapeutes ocupacionals i 1 educadora social.
• Participació d’un equip de professionals multidisciplinari: 2 treballadores socials, 3 psicòlogues, 1 psiquiatra, 1 infermera, 2 terapeutes ocupacionals i 1 educadora social.
• Participació en els tallers de salut mental( 1) amb 25 persones usuàries i 9 familiars. En total hi han participat 34 persones en la 1a edició.
• Participació en els tallers de salut mental( 2) amb 14 persones usuàries i 6 familiars. En total hi han participat 20 persones en la 2a edició.

VALORACIÓ DELS PACIENTS I FAMILIARS

Valoració  final de cada taller (puntuació ascendent de l’ 1 al 5 ( 1-totalment insatisfactori i 5- totalment satisfactori )
(1)

Recursos en crisis	Recuperació estigma	Dinàmica familiar	Recursos xarxa	Context social	Comunicació
4,3	4,5	4,4	4,5	4,4	4,5

(2)

Recursos en crisis	Recuperació estigma	Dinàmica familiar	Recursos xarxa	Context social	Comunicació
4,6	4,5	4,6	4,6	4,3	4,5

Valoració global dels tallers ( puntuació ascendent de l’1 al 5 ( 1-totalment
insatisfactori i 5- totalment satisfactori )

(1)

Satisfacció	Utilitat	Formadors	Mitjans	Total
4,2	4,2	4,8	4,5	4,4

(2)

Satisfacció	Utilitat	Formadors	Mitjans	Total
4,7	4,7	4,9	4,5	4,7

COMENTARIS

Durant la sessió, es van destacar diversos comentaris. A continuació, es detallen els principals punts abordats:

1. El nombre de sessions i l’horari són correctes: Els participants van expressar que la freqüència i la programació de les sessions actuals són adequades.
2. Mantenir la continuïtat a les trobades i ampliar temes.
3. Seria interessant crear un grup dajuda mútua: Una de les propostes va ser la creació dun grup específic per ajuda mútua.
4. Bona dinàmica de la sessió considerant el temps disponible: La dinàmica de les sessions va ser valorada positivament, especialment pel que fa a la gestió del temps.
5. Bon suport a les famílies, pacients i acompanyants: Es va reconèixer el bon treball realitzat quant al suport brindat a les famílies, pacients i acompanyants.
6. Que segueixi si us plau així, ajudant-nos a tots i donant-nos suport a tots: Hi va haver una crida a continuar amb la mateixa línia de treball.
7. Espero que les situacions serveixin dajuda per a tots: Sespera que les diferents situacions discutides durant les sessions siguin dutilitat per a tots els presents.
8. Les experiències de les persones poden ajudar a les crisis i als ingressos: Es va destacar el valor de compartir les experiències.
9. Millor les sessions que hem estat asseguts en cercle per veure’ns millor: Es va suggerir que les sessions en què se sentin en cercle són més efectives.
10. Seria important facilitar a cada sessió documentació.
11. Caldria mantenir aquest espai de diàleg conjunt i de parlar sobre experiències personals: Es va posar èmfasi en la importància de preservar aquest espai de diàleg obert i sincer, on es comparteixen experiències personals.
12. Molt útil les experiències personals representades, ajuden a comprendre la situació i empatitzar amb els altres: Finalment, es va valorar altament la representació dexperiències personals, ja que ajuden a comprendre millor les situacions dels altres i fomenten lempatia entre els participants.

VALORACIÓ I CONCLUSIONS

• La valoració dels tallers ha estat molt satisfactòria. La puntuació més baixa ha estat d’un 4,3 sobre 5 i la més alta d’un 4,6. Al qüestionari general de valoració, la mitja ha estat de 4,5 i la puntuació més valorada ha estat la dels formadors amb un 4.9. Els tallers de novembre- desembre han millorat el seu grau de satisfacció general.

• Comparant els antics programes de psicoeducació amb els tallers participatius s’observa que ha augmentat exponencialment el nombre de participants. S’ha afavorit una major motivació, participació i valoració de l’experiència. Els participants s’han mostrat favorables a mantenir la continuïtat dels tallers i ampliar els temes tractats. La valoració dels professionals que han participat en els tallers ha estat molt positiva destacant la generació de vincles humans més propers, un aprenentatge més vivencial i una millor compressió dels elements individuals i socials que afecten la salut mental.

• Hi ha hagut aproximadament un 50% de participants amb un elevat grau de compromís que han participat en la majoria de les sessions. La resta han escollit només els tallers en què estaven interessats.

• La resposta de les persones usuàries i familiars indiquen la necessitat de continuar preparant diferents tallers i xerrades informatives d’interès pels pacients i per les seves famílies i que ens ajudin a la reflexió sobre les actituds i comportaments més útils.

• La condició d’»experts per experiència» en salut mental ha suposat un valor enriquidor per dissenyar uns tallers més adaptats a les demandes de la població directament interessada. La participació activa de les persones usuàries en la seva planificació, impartició i avaluació, ha contrarestat els sentiments d’impotència i passivitat i incrementat la percepció de capacitat de la persona. Sentir-se protagonistes del procés augmenta la corresponsabilitat en el canvi i possibilita una actitud positiva i proactiva davant de les situacions d’adversitat de la vida.

• S’han pogut crear dinàmiques molt participatives, inclusives i reflexives des de l’horitzontalitat i el respecte mutu. Aquest espai comú ha permès l’experiència relacional, el contacte, el coneixement i el diàleg entre totes les persones participants i també construir un coneixement conjunt que supera el que podria sorgir des de qualsevol de les parts per si mateixes.

• En el marc del model comunitari resulta necessari abordar la recuperació de les persones amb problemes de salut mental des del prisma de la garantia de drets, entre ells el de la participació. Caldria continuar implementant la investigació en salut mental des de la metodologia d’acció participativa. Els agents involucrats en una realitat determinada, en itineraris d’aprenentatge oberts i interactius, permeten vincular idees, i compartir coneixements i experiències per resoldre problemes (Zurbriggen & González Lago, 2014).

• Caldria valorar la necessitat de contractació en els equips de persones amb experiència pròpia de salut mental i amb formació per a millorar l’eficàcia i eficiència de les nostres intervencions.

• Els diferents sistemes de difusió (cartells, web hospital…) han estat adequats per arribar a més població.

• Cal reflexionar sobre la importància de millorar les pràctiques professionals en el sentit de generar relacions de confiança i menys jeràrquiques. Per això també seria necessari poder realitzar accions que arribin a més professionals tant de l’àmbit de la salut mental, atenció primària i altres especialitats mèdiques i que impulsin accions transformadores de la pràctica assistencial.

Bibliografia

"Psychoéducation:définition, historique, intérêt et limites. Annales Médico-Psychologiques, Revue Psychiatrique".Bonsack, C., Rexhaj, S., & Favrod, J. (2015). 

"Innovación y co-creación: nuevos desafíos para las políticas públicas . Revista de Gestión Pública". Zurbriggen & Gonzalez Lago, (2014) 

"Síntesi de l’informe de resultats del diagnòstic de necessitats
d’informació en salut mental. 2016 Activa’t per la salut mental Federació Salut Mental Catalunya". Generalitat de Catalunya. Fundació  veus

"Informe previ per l’elaboració d’un manual de recuperació. 2018 Activa’t per la salut mental". Generalitat de Catalunya. Fundació Veus. https://activatperlasalutmental.org

"Manual per a la recuperació i l’autogestió del benestar.2020.  Activa’t per la salut mental" Generalitat de Catalunya. Fundació Veus. https://www.salutmental.org

"Guía Partisam, promoción de la participación y autonomía en Salud Mental". Asociación Española de Neuropsiquiatría. (2014) https://consaludmental.org/publicaciones/PARTISAM.pdf