El Grup de Treball Coaching i Psicologia en les Organitzacions, de la
Secció de Psicologia de les Organitzacions i el Treball
és el responsable del cicle «Trobades de
psicologia i coaching» que, tal com el seu nom indica, aporta
diferents visions de la psicologia, vinculades al coaching.

El passat 5 de juny vam poder gaudir de la conferència «Aportacions de la psicologia humanista», a càrrec de Lluís Casado, psicòleg i economista, expert en aprenentatge organitzacional, gestió del canvi en les organitzacions i desenvolupament personal, que va ser presentada per Teresa Rodeja, membre del GT de Coaching i Psicologia. La benvinguda de la conferència va anar a càrrec de Carmen Santos, presidenta de la junta directiva de l’SPOT. Casado va començar parlant dels orígens de la psicologia humanista, més antics que el coaching en el temps, ja que la psicologia humanista es va originar cap als anys cinquanta als EUA i, en canvi, el coaching no es va desenvolupar fins als anys vuitanta.

La seva conferència es va
caracteritzar per les moltes referències a
psicòlegs humanistes com Gordon Allport, James Bugental,
Adam Maslow,
Rollo May o Carl Rogers, els més coneguts
d’aquesta disciplina. No
obstant això, també va recordar a un
psicòleg català no tan conegut,
anomenat Antoni Blai, que per ell resumia en una frase el concepte de
psicologia humanista: «La relació humana hauria de
tenir, en tot
moment, un caràcter afirmatiu del nostre ésser i
comportar una expansió
i enriquiment de les nostres capacitats personals».

La psicologia humanista sempre ha estat influenciada per altres
disciplines, però es fonamenta bàsicament en
l’existencialisme i la fenomenologia. Un dels aspectes
característics d’aquesta disciplina és
que es basa en l’autorealització i en la dualitat
entre la creativitat i la seguretat d’allò
conegut. És a dir, que la finalitat de la psicologia
humanista és fer créixer la persona, i aquest
és un procés no lineal; sempre existeix un moment
de tensió, de dualitat. En aquest aspecte, la psicologia
humanista té molt a veure amb el coaching, ja que es tracta
d’un treball personal en el qual el pacient ha de ser
conscient de les seves capacitats i satisfer les seves necessitats,
motiu pel qual ha de fer ús de l’ajuda del
professional, que serà qui guiarà els seus passos
definint els objectius i el pla d’acció i qui,
posteriorment, avaluarà aquest pla
d’acció.

En el cas de les organitzacions, el coach serà qui
guiarà cap a l’èxit professional el
pacient, establint les metes i fites a aconseguir, i serà
molt important l’autoconeixement i les ganes de
créixer.