La Secció de Psicologia de les Organitzacions i del treball
(SPOT) va convocar el passat 14 de febrer la presentació del
llibre «Complejidad
y Evolución en las relaciones de trabajo. Aplicaciones del
modelo comunicativo evolutivo al ámbito laboral»
d’Eduardo
Mardarás.

Maria
José Poza,
presidenta de la Secció, juntament amb un representant de
l’editorial Aresta, van ser els encarregats de presentar a
l’autor que va fer un extensiu resum de
l’estructura i temes a tractar en el llibre.

Psicoanalista i psicòleg especialitzat en psicologia de les organitzacions i director tècnic de la consultoria DECYP (Desenvolupament Corporatiu i Personal), Eduardo Madarás, presenta una teoria de sistemes basats en el Model Comunicatiu-Evolutiu, a més de posar exemples de casos pràctics per tal de fer més comprensible la teoria. En el seu llibre Mardarás posa de manifest la teoria del Caos, aplicant els conceptes d’aquesta a l’àmbit laboral. El llibre està estructurat en tres parts: Eines, Episodis i Finestres. A la part d’eines, segons el propi autor, «no trobarem tests, qüestionaris o enquestes, sinó el bagatge conceptual que tot professional ha d’incorporar si vol treballar amb aquesta metodologia». Les persones són definides aquí com sistemes socio-mentals complexes i les organitzacions i departaments com a sistemes socioeconòmics culturals complexes. És realment quan les relacions són vistes com sistemes complexes quan s’evoluciona i es poden crear productes més rics i complexes.

En el llibre, el caos no s’entén com
desordre, sinó com la possibilitat
de diferents ordres en els quals el sistema va donant voltes passant
per un i altre. Això dóna pas a la creativitat, a
sistemes més
complexes, lluny de l’equilibri, contribuint a la riquesa de
les
relacions.

Al llarg del llibre es tracten característiques com la
variabilitat (extrema sensibilitat) o la singularitat
(presència de fronteres). Tot sistema complex té
una frontera que és una particular forma de ser que es va
construint al llarg de la vida però que té unes
característiques particulars. Es pot travessar la frontera
d’un sistema, cada vegada que s’aconsella sobre
qualsevol qüestió que no es demana, convertint les
relacions en quelcom perillós.

Al llarg del seu parlament Mardarás va posar exemples de
problemes a diferents organitzacions, parlant de diferents formes
d’organització d’una empresa. Existeix
l’auto-desorganització, que es dóna en empreses
que sofreixen crisis. L’auto-organització es dóna
en empreses en les quals els sistemes complexes s’organitzen
a si mateixos a partir d’unes directrius bàsiques
dels responsables o directius, permetent als empleats ser
més creatius a l’hora de solucionar els problemes
que puguin sorgir.

Les relacions laborals també es basen en tot tipus de
relacions com les relacions de mare-fill, les relacions de gentilesa o
de cura de l’aprenentatge, relacions entre pares, relacions
de treball, relacions amb un mateix i relacions corporatives. En el cas
de les anomenades relacions de treball, el protagonista és
la feina en sí, no els empleats.

Per això, la qualitat d’un responsable expert no
consisteix en el seu coneixement de la matèria,
sinó en la gestió de les relacions per fer que la
feina evolucioni favorablement.

Un dels comentaris destacats de Mardarás va ser que els
diners «són un homogeneïtzador molt gran, que en
ocasions impedeixen que s’evolucioni en