El nostre periple ens porta breument als temps de l’Àfrica post-colonial capital París. Gerard Haddad treballava com enginyer agrònom a l’Àfrica equatorial. El seu malestar i l’atzar el van portar a demanar hora al senyor Lacan i finalment a estudiar psiquiatria. Les dones i l’ alcohol no és una narració de casos a l’ús. I, sobretot, no conté l’argot lacanès que ens fa fugir a molts.

Entretingut de llegir i amb algun cas de final sorprenent, la trama del qual no desvetllarem aquí, Les dones i l’alcohol ens endinsa pel dolor d’existir i la temptació per la mort, diferida sota la forma del plaer per l’escriptura. El lector no té per què seguir el suggeriment de Claudel amb que comença el llibre: “Beveu whisky, que és un bon remei contra la mossegada de la serp”. Una aigua mineral a una terrassa o una cervesa a tot estirar, pot ser companyia suficient per a Les dones i l’alcohol.