A la sala d’actes del Col·legi, el passat 10 de novembre es va presentar el treball que sobre dol perinatal estan desenvolupant les psicòlogues Maria Teresa Pi-Sunyer i Sílvia López. També comptem amb el testimoni de Jorge Rollán i Susi Reberschak, uns pares que van perdre el seu fill en el període neonatal.

L’acte va ser organitzat per la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut i coordinat pel Grup de Treball de Dol i Pèrdues, del COPC. Begoña Elizalde, coordinadora del citat GT, va presentar i moderar l’acte i va parlar dels objectius del GT Grup de Treball de Dol i Pèrdues.

A aquest acte assistiren unes trenta persones, bàsicament psicòlegs i alguns pares afectats pel dol perinatal.

Maria Teresa Pi-Sunyer, doctora en psicologia, va exposar la seva experiència des de 1995, va parlar de la seva feina a l’hospital de la xarxa sanitària, a partir del programa de «Consell familiar» posat en marxa per l’Associació Salut i Família, el programa del qual va sorgir a partir de la necessitat detectada d’oferir una atenció psicològica a les dones embarassades —i als seus companys—, a les quals en el procés de diagnòstic prenatal es descobria una malformació del fetus.

«L’objectiu del programa és oferir un acompanyament psicològic que possibiliti a les dones i als seus companys elaborar en les millors condicions el moment de crisi pel qual estan passant. La pèrdua experimentada els planteja un qüestionament sobre la seva identitat com a mare i com a pare. Aquesta sembla trencar-se en mil bocins, que es poden dispersar molt si no hi ha ningú que estigui a prop, per possibilitar-ne la reconstrucció.»

Maria Teresa Pi-Sunyer va remarcar com els professionals que tracten amb persones que necessiten realitzar un dol tan íntim com el del fill/filla abans de néixer, han de possibilitar, cada un/una des del seu lloc de feina, que els afectes es puguin anomenar pel seu nom, que l’angoixa es pugui expressar, que els interrogants puguin ser reconeguts com a vàlids. Afavorint l’expressió del patiment, poden impedir que aquesta experiència quedi marcada de manera traumàtica, sense que es permeti avançar a partir de la mateixa, i que es quedin els afectes bloquejats, sense possibilitat de resolució. Va continuar apuntant que, com més possibiliten una obertura els professionals que hi treballen, més obren les portes a la recuperació.

Objectius del GT de Dol i Pèrdues, pertanyent a la Secció del COPC:

• Divulgar la importància del dol a la nostra societat.
• Aprofundir en les diverses tècniques, teories i eines per tractar el dol.
• Donar una resposta professional al terrible dolor causat per una pèrdua.

Per què és tan diferent la mort perinatal?

• Perquè un embaràs és un procés per donar vida, no per morir à aquí hi ha contradicció.
• El cos de la mare està preparat per alletar el seu fill, per acaronar-lo, per cuidar-lo…
• El fill ha estat en l’imaginari dels pares à es trenca l’imaginari.
• En l’imaginari, l’espera del fill ha creat un futur familiar, que s’ha desfigurat.
• La vivència corporal de la mare s’altera totalment.
• La relació amb el fill havia estat a través del propi cos de la mare.
• Socialment, hi ha poc reconeixement del fill perdut: fill invisible (en aquesta època d’imatges, el que no es veu, sembla que no existeixi).

En la presentació va intervenir, també, Sílvia López, psicòloga clínica, que treballa en la sanitat pública, al CAP Pare Claret de Barcelona, en el Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR).

La Sílvia ens va mostrar la necessitat d’una orientació psicològica adequada en aquests casos de mort del fill que esperaven, així com de mort del fill en el transcurs del naixement o al poc temps de néixer.

Necessitat que es justifica pel fet que els pares poden viure com un fracàs la seva maternitat-paternitat, es poden imaginar que han tingut alguna cosa monstruosa, que no seran capaços de tenir un fill sa… Moltes vegades socialment no s’expressen quasi gens aquests dols…

«Aquestes actuacions professionals van enfocades cap a la prevenció de futurs embarassos, que poden ser mal viscuts, malentesos i que intenten substituir allò que no s’ha pogut consolidar; opten a favor que cada maternitat ocupi el lloc adequat que li pertoca i que forma part de la història de cada dona, per tal que cada una d’elles pugui ser anomenada, situada i reconeguda amb la seva identitat pròpia» (M. T. Pi-Sunyer).

Es va presentar el treball realitzat amb un grup de mares. Va ser una presentació molt interessant; es notava el tracte diferent que les mares havien rebut en els centres corresponents on havien estat tractades elles i els seus fills. Expressaven el que haurien necessitat. En el vídeo s’evidencia com avancen gràcies al suport del grup, etc.

En la seva feina s’incideix en la resta de l’equip sanitari, ja que evidencien que hi ha d’haver fluïdesa entre els diferents professionals que atenen la mare. I coherència en tot allò que es refereix a proves, diagnòstic, etc.

El paper del psicòleg

• Proporcionar un espai segur.
• Reconstruir la història viscuda amb el fill; el que els dóna el valor com a pares.
• Validar les emocions («no t’estàs tornant boja; són emocions molt fortes»).
• Promoure el manteniment del vincle (objectes del nadó, etc.); actes simbòlics en l’aspecte social.
• Fomentar que puguin viure la tristesa.
• Ajudar a la simbolització de la pèrdua (per exemple, recordar la pèrdua familiarment, quan s’esmenten altres pèrdues, per Nadal, etc.).
• Promoure l’acceptació de la pèrdua del fill…
• Estimular-los que es cuidin, etc.

Una altra aportació molt interessant va ser el vídeo que una parella de pares elaboraren a partir del grup de mares.
Es tracta d’un vídeo molt clar i agradable, en el qual l’aportació de les dues psicòlogues aclareix qualsevol dubte. Material molt pràctic per a centres sanitaris i, fins i tot, com a material didàctic per a la televisió. Trenca amb mites tradicionals que danyen i dificulten aquest tipus de dols.

A partir d’aquests grups de mares, s’ha organitzat l’Associació, la revista de la qual es pot veure a www.petitsambllum.org

Rosario Hernando Martínez
GT Dol i Pèrdues