«Situació actual de la psicologia educativa a Europa»
Leopold Carreras Truñó1
Col·l. núm. 6.209
Amb aquesta presentació es va pretendre donar a conèixer els principals objectius aconseguits aquests darrers anys respecte a les normatives dels diferents països europeus referents a la funció i perfil del psicòleg educatiu a les escoles, així com les conclusions del projecte ESPIL (European School Psychologists Improve Lifelong Learning), presentat a la Unió Europea (UE) el mes d’octubre de 2010, i amb el qual s’ha intentat sensibilitzar sobre l’impacte de l’evolució de les polítiques dels països europeus en matèria d’educació i formació dels professionals de la psicologia educativa durant l’última dècada, així com animar les associacions membres de la UE a estudiar les conseqüències d’aquestes polítiques d’educació, formació i prestació de serveis de psicòlegs educatius, inclosos els perfils professionals, competències i qualificacions dins dels nous paradigmes de formació permanent.
Davant de la confusió generalitzada que observem que es produeix sobre qui dóna suport als psicòlegs educatius i des de quin punt de vista ho fa, considerem necessari dur a terme a l’inici de la sessió una breu introducció aclaridora sobre els diversos i més importants organismes que treballen actualment en l’àmbit nacional i internacional, a fi d’intentar aclarir una mica el panorama existent, per passar, després, a centrar-nos, ja de ple, en la situació a Europa, Catalunya i Espanya, explicar el treball dut a terme des del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs (CGCOP), junt amb la Conferència de Degans de Psicologia de les Universitats Espanyoles (CDPUE), que van elaborar un informe sobre la psicologia educativa en el sistema educatiu espanyol, que es va presentar al Ministeri d’Educació per tal que s’afegís al Pacte social i polític per l’educació. En aquest informe, s’analitzaven les necessitats del sistema educatiu i la situació actual de la psicologia educativa dins del sistema, amb la finalitat de definir adequadament el paper i les funcions del psicòleg educatiu.
Posteriorment, es va explicar l’Acord d’inserció dels psicòlegs educatius en els centres d’ensenyament no universitari, que és un acord en defensa de la qualificació professional i de les iniciatives parlamentàries en la millora de la qualitat educativa per part d’alguns dels màxims representants del món educatiu, com són la Federació d’Associacions de Directius de Centres Educatius Públics (FEDADI), la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), la Confederació Catòlica Nacional de Pares de Família i de Pares d’Alumnes (CONCAPA), el Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs (CGCOP) i la Conferència de Degans de Psicologia de les Universitats Espanyoles (CDPUE). A continuació, es va exposar el treball realitzat des de la NEPES (Network of European Psychologists in the Educational System) amb el projecte ESPIL, per acabar amb l’explicació del document de la posició oficial de l’EFPA (European Federation of Psychologists Associations) sobre els psicòlegs en el sistema educatiu i la seva contribució a la formació permanent.
La sessió va despertar un gran interès entre els assistents i va finalitzar amb diverses preguntes, que van permetre acabar d’aclarir la complexa situació que estan vivint els psicòlegs educatius no només a Espanya, sinó a tot Europa.
1. Leopold Carreras Truñó és psicòleg i delegat a Espanya de la Network of European Psychologists in the Educational System (NEPES), de l’European Federation of Psychologists’ Associations (EFPA), vocal de la Junta de la Secció Educativa del COPC, delegat a Espanya del WCGTC (World Council for Gifted and Talented Children), assessor del Consell Social del COPC i membre del Consell Editorial de la Revista Psicología Educativa. |