A càrrec de Mauro Bolmida i Júlia Pascual Guiteras, i moderada per Guillermo Mattioli.
Ja des del començament de la sessió, va quedar establert que cap estratègia pot funcionar si no sorgeix amb tota naturalitat d’un rapport relacional sòlid, construït per la confiança del pacient en el professional i en la d’aquest últim en la possibilitat de canvi del primer.
Passant al tema de la fòbia social, la presentació d’ambdós conferenciants va ser clarament estratègica. Júlia Pascual ens va representar de manera molt escenogràfica l’experiència vital de les persones preses d’aquesta angoixa, del joc de miralls en què es veuen retratades per la resposta del proïsme, sense adonar-se de quanta responsabilitat els pertoca en la provocació de la mateixa. Mentrestant, Mauro Bolmida s’esplaiava sobre les bases de la teràpia estratègica, en la qual aquesta manera de treballar «d’enfora cap endins», tendint a transformar (a l’estil d’un segon Stanislavski, el de les accions físiques) aquest joc de miralls per produir el canvi de comportament respecte de l’altre que eventualment podria derivar en el canvi intrapsíquic de manera natural.
Con ens va demostrar la sessió, la teràpia breu estratègica, fundada per Giorgio Nardone, originalment format a Palo Alto, ha sabut conjuminar la màgia ericksoniana amb el rigor del mètode, és a dir, l’observació controlada, el registre de les interaccions i la calculada possibilitat de predicció dels resultats, proveint-nos als terapeutes de seqüències comunicatives amb les quals, de manera fins i tot artesanal, podem generar canvis clínics.
Els dos conferenciants, a part d’explicar-nos clarament com funciona el problema de la fòbia social (que segons la TBE s’entén com la por o la creença de ser rebutjat pels altres) i quines són les solucions intentades que les persones duen a terme per intentar solucionar el problema, però que en canvi el que fan es mantenir-lo i empitjorar-lo, també ens van explicar un conjunt de prescripcions que se solen utilitzar en aquests casos. Per exemple, una és obtenir un petit no de resposta de la gent. Aquesta és una típica maniobra que en un primer moment sembla molt simple, però que té uns efectes molt potents, perquè porta la persona de manera subtil a enfortir-se del rebuig dels altres.
Amb la teràpia breu estratègica el canvi del pacient s’aconsegueix gràcies a portar-lo a viure una experiència emocional correctora, viscuda ja no amb el terapeuta, sinó traslladada al quotidià del pacient.
La concepció de la fòbia com de base netament paranoide, de les que requereixen justament que la comprensió estigui precedida pel canvi de comportament controlat pel mateix pacient, per tal de no ser reabsorbida dintre de la clau interpretativa del cicle persecutori.
El debat va ser molt amè, amb força intervencions del públic i comentaris humorístics i suggeridors dels conferenciants.
Júlia Pascual i Guillermo Mattioli